La col·lecció d'obres creix amb tres dibuixos i dos llibres il·lustrats

«Comprem el que ens pot fer específics, el que ens fa diferents», concreta Serra. No cal posar-se nerviosos amb els grans buits de la col·lecció, perquè aquests ja es poden suplir, temporalment, amb exposicions. Del que es tracta és de fer cada cop més sòlid el discurs propi.

Les darreres cinc compres que ha fet el museu són reveladores d'aquesta aposta. La més important és el dibuix Bohèmia madrilenya (grup d'artistes), creat a Madrid l'any 1901. Executat amb carbonet, va aparèixer reproduït a la revista Arte Joven. Aquesta revista va ser creada per Picasso i Francesc d'Assís Soler a la manera com Casas i Utrillo van crear Pèl i ploma, i amb la voluntat d'establir vincles entre la madrilenya generació del 98 i el modernisme català.

De dos anys més tard, el 1903, és el dibuix Miquel Utrillo i Santiago Rusiñol fumant en pipa, als quals Picasso va caricaturitzar com a dones en estat. Utrillo duu gravada a l'abdomen la inscripció Pèl i Ploma. En el cas de la panxa de Rusiñol, els estudiosos encara han d'explorar què porta a dins. És una altra compra singular que ha fet ara el museu: és ben representativa de la relació de Picasso amb Barcelona i amb els cercles artístics de principi de segle.

El tercer dibuix que s'incorpora a la col·lecció és Variació de ‘Las meninas' (dedicatòria a Louis Broder). Representa la infanta Margarita Maria, el gos i el cavallet en una variació inèdita de Las meninas, la sèrie de tribut a Velázquez realitzada per Picasso el 1957 i que el museu té completa. Picasso va elaborar el dibuix tres anys després de la sèrie.

Pel que fa als dos llibres il·lustrats que també s'han incorporat, La célestine, de Fernando de Rojas (París, Éditions de l'atelier Crommelynck, 1971) és un projecte de llibre d'artista molt personal, sobre un tema, el personatge de la novel·la La celestina, recurrent en tota l'obra de Picasso. Es tracta de l'exemplar nominal de Pierre Baudier, l'impressor del text. L'edició (400 exemplars) té només 18 exemplars nominals reservats als col·laboradors del projecte, fet que dóna un valor afegit a l'exemplar, que conté els 66 gravats originals i la signatura original de Picasso. L'altre llibre il·lustrat és Le chef d'oeuvre inconnu, d'Honoré de Balzac, que va ser editat per Ambroise Vollard (1931), un dels marxants de Picasso.

Si la col·lecció és el motor del museu, es trobava a faltar algú que pensés en la millor forma de presentar-la al públic. S'acaba d'incorporar al museu Juan José Lahuerta com a conservador de referència. Entre les seves idees inicials, pensa a intercalar exposicions temporals en la col·lecció. Lahuerta vol canviar periòdicament la presentació de les obres, de tal manera que la gent pugui fer múltiples visites i sempre trobar-hi alguna cosa nova. De temes a explorar, o a reexplorar, en té una pila. I algun de tan delicat com aquest: mostrar la relació «complexa i complicada» que va tenir Picasso amb Barcelona. Què va passar realment entre el geni i la capital catalana?