Societat

Maduixes del Maresme. fruits de la terra

Dolça carnositat

Diuen que no hi ha, a la naturalesa, un roig tan intens com el de la maduixa del Maresme. Un color que es fa acompanyar d'una dolçor digna dels àngels, si és que es deixen seduir pel paladar. Tot i això, el conreu d'aquesta fruita passa moments molt crítics

Un dels paisatges del Maresme més allunyats de les platges que arrebossen els turistes de sorra el componen els conreus de maduixa i maduixot. Llargs cucs de plàstic blanc arrapats a les carenes de les muntanyes a l'interior del qual creix un dels fruits que ha donat més renom a la comarca. Les especials condicions meteorològiques de la Vallalta, on es concentra la producció, han donat a la maduixa del Maresme unes qualitats difícils de repetir i, malauradament, encara més difícils de mantenir. La peculiar orografia dels camps obliga a fer un conreu artesanal i, per tant, que els pagesos hagin d'apujar el preu del producte si volen que els surti a compte. A més, la competència constant de la maduixa que arriba de Huelva, de consum majoritari, obliga a fer un sobreesforç que en els darrers vint anys ha fet reduir de manera dràstica la producció. L'absència de relleu generacional tampoc no ajuda a mantenir viva la tradició, encara que els agricultors que s'esforcen a fer planter cada any han trobat en la immediatesa el seu gran aliat. Molts canvien el camp per la furgoneta diàriament i es passegen per comerços i restaurants de la comarca on una clientela fixa, coneixedora del valor del producte, els garanteix la continuïtat. Una de les més fermes defensores de la maduixa del Maresme és la cuinera de Sant Pol Carme Ruscalleda, gran defensora del producte i que lluita per trencar els estereotips d'una societat i d'un mercat que «ha abandonat els sentits més bàsics i es deixa seduir per una estètica buida de contingut». És precisament per la qualitat, que aquesta fruita en surt clarament victoriosa. Diuen els entesos, però, que no hi ha punt de comparació entre la fruita que arriba del sud de l'Estat i la que es nodreix de la terra del Maresme. La primera té una bona aparença i un gust absent, com si fos aigua amb alguna cosa. La segona, tota feta carn, fa soroll d'esqueix trencat quan arriba a les dents, i la polpa dolça, humida i suau esclata de dolçor a la boca. No es necessita res per potenciar-ne el sabor, però demana celeritat en la consumició, perquè aguanta pocs dies. La varietat més coneguda del maduixot del Maresme és la Pajaro, seguida per la gaviota. En menor mesura hi ha la seascape, la diamante i l'aromas. Les Jornades Gastronòmiques de la Maduixa de la Vallalta han ajudat en els darrers anys a donar a conèixer el producte i a convèncer la gent que al darrere d'un preu més alt, en aquest cas, s'hi amaga l'excel·lència del que és bo.

Productors
Una cinquantena (no hi ha dades oficials)
Localització
Maresme. Zona de la Vallalta
Producció anual
Al voltant de 500.000 quilos anuals recollits artesanalment i venuts majoritàriament a comerços i restauradors de la zona
On trobar-los
www.ccmaresme.cat www.stcebria.net www.gastroteca.cat
Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.