MOHAMED HALHOUL
NOU PRESIDENT DEL GRUP DE TREBALL ESTABLE DE LES RELIGIONS, GTER
“Volem la tornada de la religió a l'espai públic”
“Creiem que l'espai religiós no s'ha de delimitar a l'esfera personal”
“Que un musulmà presideixi un grup de treball interreligiós vol dir que hi ha una normalització del país”
“La rapidesa amb què es va reformar la llei de centres de culte no ens va donar temps a reaccionar; el GTER hi ha presentat al·legacions”
Els responsables de l'administració haurien de fer estudis relacionats amb el fet religiós
Mohamed Halhoul, portaveu del Consell Islàmic de Catalunya i secretari general de la Federació Islàmica de Catalunya, ha estat nomenat president del Grup de Treball Estable de les Religions (GTER), que agrupa els líders oficials de les principals confessions que hi ha a casa nostra, una entitat puntal del diàleg interreligiós.
Què significa que un musulmà presideixi la primera entitat interreligiosa del país?
Per un costat, que la presidència sigui rotativa entre totes les religions forma part de la realitat democràtica del GTER, ja que un dels objectius és que totes les religions que treballem conjuntament tinguem el nostre espai, la nostra visualització i normalització. Per l'altre, que un musulmà presideixi un grup de treball interreligiós vol dir que hi ha una normalització del país. Personalment n'estic molt satisfet. Tinc molta alegria, i també molta por, pel gran compromís que suposa representar totes les religions.
Com ho valora la comunitat musulmana?
De fet, ja tenim membres de la comunitat en càrrecs en diversos sectors, però, sens dubte, el meu nomenament és el reflex d'una realitat: si els musulmans formem part d'una societat, un de nosaltres pot tenir perfectament un càrrec.
Ha encetat la presidència a la
I Trobada Interreligiosa Iberoamericana, feta en el marc de la XXI Cimera Iberoamericana.
L'objectiu ha estat poder dir als governants que és fonamental la transformació dels estats per tal que els poders públics reconeguin les aportacions de les religions a la construcció de polítiques públiques.
Reivindiquen l'espai públic?
Al GTER volem normalitzar la tornada de la religió a l'espai públic, mitjançant la confirmació que la religió és una part positiva i és una part de la societat.
Però l'Estat és aconfessional!
Sí, sí, i nosaltres creiem en l'aconfessionalitat de l'Estat. En aquest sentit ens sentim afortunats perquè, en el nostre cas, dintre d'un estat aconfessional, les diferents religions tenim acords de cooperació amb l'Estat i la Generalitat. La religió té el seu lloc. Però creiem que l'espai religiós no s'ha de delimitar a l'esfera personal.
Per què?
La religió, des de la seva acció, és una part positiva de la societat: en l'àmbit social, educatiu, de reflexió; en l'àmbit personal, de creació de personalitat...i això no s'ha d'oblidar, i encara menys en països d'una tradició religiosa cristianocatòlica com és el nostre cas. No demanem que s'eradiqui el laïcisme, però sí que reivindiquem més reconeixement públic del poder públic.
Relegar la religió a l'esfera personal ha estat un gran què
A l'administració hi ha un sector que tendeix a pensar que la religió és una qüestió personal, i nosaltres creiem que no és així. Creiem que la religió és una cosa personal, comunitària i social, amb tot el que això comporta: l'educació dels fills, la cultura, la identitat, l'espai públic, els símbols... A alguns sectors això els fa por i, per això, nosaltres volem contribuir al fet que no hi hagi reticències. Demanem que es tingui en compte la reflexió de les religions a l'hora de gestionar.
Al GTER s'ha tractat la reforma de la llei de culte que acaba de fer el govern?
És un fet que ens va preocupar perquè es va fer a corre-cuita i durant les vacances. Va ser molt precipitat i, tot i que ens van avisar, no hi vam poder fer res. Malgrat això, el GTER ha fet una al·legació conjunta. Hem demanat a veure si tenim temps encara d'aportar-hi la nostra reflexió.
Quina en pot ser l'explicació?
Alguns ajuntaments no se sentien còmodes i els musulmans i els protestants som l'objectiu de les crítiques. Ara bé, crec que el seu nerviosisme, per si havien de reservar sòl per a centres de culte, és fictici, perquè, de fet, la reserva no era obligatòria fins al 2019. El cas és que creiem que tot aquest debat l'hem d'aprofitar al màxim i demanar als municipis i l'administració que tinguin en compte que la gestió del fet religiós s'ha de fer comptant amb les religions. Els ajuntaments s'han de sentir còmodes i nosaltres també: hem de trobar punts d'unió.
L'administració està a l'altura de la pluralitat religiosa?
En aquests moments els responsables de l'administració haurien de fer estudis relacionats amb el fet religiós i la diversitat per poder treballar sabent quina és la realitat. Es fan actuacions puntuals amb els Mossos, per exemple, per qüestions de seguretat, però això s'ha d'estendre. El fet religiós hauria de formar part de la carrera del personal administratiu.