No és temps de tanta festa
La crisi i l'atur disparen la pressió per liquidar ponts com el del desembre
Els festius ajuden a recarregar piles als qui treballen, però fan més evident la precarietat dels aturats
D'entrada sembla molt bona idea: enmig del desànim generalitzat per la maleïda crisi econòmica, un pont, o més ben dit un aqüeducte com el dels propers dies, pot ser una bona ocasió per agafar una mica d'aire, donar una empenta al comerç i al turisme i tornar amb energia renovada a la feina. El problema és que, de feina, cada cop hi ha més persones que no en tenen i l'economia no està per anar fent pauses en vigílies de les vacances de Nadal.
“El pont de la Puríssima pot suposar un moment de respir i una bona ocasió per recarregar piles, sempre que no estiguis sota l'amenaça d'un Expedient de Regulació d'Ocupació (ERO) o a l'atur”, opina Ricard Cayuela, professor de psicologia del treball de la Universitat Ramon Llull (URL). “Si ets un treballador que està en un sector sòlid i no sota l'amenaça d'un ERO, segurament gaudiràs del pont; per contra, aquests dies poden servir perquè el treballador es capfiqui en el seu patiment, si és dels que veu el seu lloc de treball en perill”, afegeix.
La delicada situació econòmica per la qual travessa el país ha revifat, amb més força que mai, el debat sobre la idoneïtat de mantenir el calendari laboral o reformar-lo. El mateix govern de la Generalitat ha sortit aquesta setmana a denunciar que la distribució dels dies festius de la setmana que ve “no té sentit”. “La qüestió s'ha de resoldre”, va declarar el portaveu del govern, Francesc Homs, que va recordar que es tracta d'un debat que es va repetint de forma cíclica cada set anys, és a dir, cada cop que els dos dies festius (el 6 de desembre, dia de la Constitució, i el 8, la Puríssima) cauen en dimarts i dijous.
Aquesta és la conjunció que s'ha donat aquest any i que ha fet les delícies de molts ciutadans, que fa molts mesos ja van començar a estudiar la millor combinació per aprofitar al màxim el temps de lleure. Per a molta gent, el pont de la Puríssima és el veritable període de vacances de l'hivern abans de l'empatx de família de les festes de Nadal. “Hi ha gent que fa deu dies seguits de festa”, remarca Cayuela. Per a d'altres, però, aquest festival de dies festius, pont i cap de setmana els suposa un maldecap considerable.
Cada empresa aplica uns criteris diferents de distribució dels dies festius al llarg de la setmana, òbviament sense tenir en compte el que fa la companyia de cadascuna de les parelles dels seus empleats. Això els que fan pont, perquè hi ha moltes empreses que no en fan. I, per acabar-ho d'adobar, escoles bressol, centres de primària, de secundària i d'ensenyament superior no tenen cap criteri comú. Així, pot donar-se el cas que en una família els pares facin pont en dies diferents (o no en facin) i el calendari escolar d'un fill no tingui res a veure amb el del seu germà.
I els que tenen el problema d'haver d'encaixar el seu calendari laboral amb el de la família o els amics, encara rai. La pitjor part, segons els psicòlegs, se l'enduen els qui s'han quedat a l'atur o estan en una situació econòmica precària, que veuen amb impotència com hi ha gent que aprofita aquests dies per escampar la boira, mentre ells es queden a casa per obligació.
Racionalització
“L'actual calendari laboral de l'Estat és discriminatori perquè no tothom es pot permetre marxar cinc o sis dies fora; en canvi, hi ha molta més gent que podria fer-ho si els festius intersetmanals es passessin a divendres o dilluns”, reclama Ignacio Buqueras, president de la Comisión Nacional para la Racionalización de los Horarios Españoles. Aquesta entitat ja fa cinc anys que està batallant per fer aquesta reubicació dels dies festius “amb l'excepció de dates com el 25 de desembre, l'1 de gener i l'Onze de Setembre”, matisa Buqueras.
L'aqüeducte del desembre és, al seu parer, una de les anomalies que cal corregir. “És un pont que trenca tota la setmana”, raona Buqueras, que posa com a exemple el que ja es fa en altres països, com ara França. Hi ha, però, qui defensa els ponts com un estímul clau per a sectors com el turisme, que és, justament, qui està estirant del carro de l'economia en aquests moments tan delicats. “Una racionalització del calendari no perjudicaria el turisme. Altres països han agrupat els festius i la mesura ha estat un estímul per al sector”, defensa Buqueras. “Que tothom faci vacances al juliol i especialment a l'agost és inadequat. Tots volem tranquil·litat i no platges i restaurants plens”, argumenta. El debat està servit.
La guerra dels dies de guardar
Les organitzacions patronals ja fa temps que reclamen acabar amb els ponts i concentrar els festius en divendres o dilluns respectant, això sí, algunes festes molt assenyalades. El problema, però, és determinar quins són els festius que s'haurien de respectar. A banda del dia de Nadal i el de cap d'any, la resta dels dies que actualment estan pintats de vermell al calendari són susceptibles de perdre el privilegi de celebrar-se quan toca i els seus defensors ja s'han posat en guàrdia. La Conferència Episcopal, per exemple, no vol ni sentir a parlar de l'eliminació de les nombroses festes religioses escampades pel calendari; a Catalunya tampoc es vol renunciar a mantenir festiu l'Onze de Setembre, encara menys tenint en compte que Espanya ja celebra dues festes nacionals: el 12 d'octubre, dia de la Hispanitat, i el 6 de desembre, de la Constitució. Els municipis també malden per mantenir les seves festes pròpies i els sindicats, l'1 de maig.
