Dos ‘trincos' amb vi

“Quan estic en una terrassa la gent ve cap a mi i em demana que renovi. A Catalunya ara només ens preocupen dues coses: on s'ubicarà l'Eurovegas i si seguiré al Barça!”. Pep Plaza, el Pep Guardiola del Crackòvia, va aconseguir ficar-se dilluns a la butxaca tot el públic. “I si us lleveu ben d'hora, ben d'hora, encara hi trobareu gent aquí ballant”, va rematar. I gairebé que és així perquè la festa va ser completa. No s'esperava menys amb uns amfitrions de luxe com són Toni Cruz i Josep Maria Mainat, perquè sí, ara els dos extrincos tenen un altre negoci comú, que també té molt d'espectacle però no relacionat amb la música ni la televisió, sinó amb el paladar. Són propietaris, amb Marcos Santana i René Barbier del celler Laurona, del Montsant, i després de dues anyades prèvies han decidit presentar en societat la del 2006, un vi que, segons l'expert Quim Vila (que el distribueix a Barcelona) és una collita excel·lent perquè “combina intensitat i fruita”.

I assegura que els anys pròxims també prometen, cosa que fa feliç la mestra de cerimònies de la nit, Empar Moliner. “Jo no hi tinc cap participació però estic encantada que li vagi bé a aquest vi perquè així serà als restaurants i no em torturaran”. Amb una novel·la intensa acabada de sortir del forn, ens va delectar amb comentaris i definicions poètiques (“No és un vi porno, és sensual”) i de les que fan amics (“Tampoc és per a senyoretes, d'aquelles que diuen: «Jo, que sigui un blanc que no pugi al cap»”). I va llançar floretes a Barbier (“Un dels gurus del Priorat”), reconegut pel mític Clos Mogador. Lloll Bertran m'informava que Cruz i Mainat (als quals coneix dels temps d'Amor a primera vista) no estan en el negoci perquè sí: “Són sibarites, els agrada gaudir del que dóna la vida, i el vi en forma part”. Ella diu que també ho és i que per això té la pell tan fina i el cos de sempre: “L'altre dia un senyor em va dir: «És vostè o la seva filla»?”, comenta orgullosa. I quan li comento que la Isabel Preysler també diu que tot el que té és natural em respon amb passió que el seu secret és “dormir molt i gaudir dels alliolis que em fa el Celdoni”.

L'haurem de tastar perquè va ser la primera a sortir voluntària a ballar amb molt marxa el txa-txa-txa amb Lucrecia quan van arribar els cafès.

Gemma Mengual, en la seva primera sortida oficial després de deixar la natació professional, no es va atrevir a trencar el foc. S'asseia al costat de Fede Sardà, que arrasa al Luz de Gas amb les seves matinades de cap de setmana de pop: “És al·lucinant veure com sobretot les noies se saben les cançons dels vuitanta: Radio Futura...”. I jo que les entenc: Dicen que tienes veneno en la piel y que estás hecha de plástico fino... La podia haver cantat a OT una Gisela que ahir, vestida de llarg i negre, no va faltar a la cita. També hi eren Nina, Jesús Vázquez, Elena Gadel i el mag Lari, que no li va tocar moure la vareta. Pep Plaza era l'estrella i em va assegurar que quan pugui encaixar horaris entre tanta intervenció televisiva durà el seu xou-monòleg a Barcelona.

Al restaurant giratori El Xalet del grup Travi, en què els extrincos també tenen participació, no va oblidar imitar dos antecessors a unir el negoci del vi amb el show business: Serrat i Lluís Llach. Van sortir Monzó, Joan Pera, Rajoy i Sergio Ramos (“pim pam”), però no Iniesta, un dels personatges del xou teatral de Carlos Latre i que avui és notícia perquè Lecturas ha avançat que al juliol es casa amb la mare de la seva filla, Ana. També sembla que ho faran Sara Carbonero i Iker Casillas, ves per on.

Quantes negretes! Encara n'hi ha més. Perquè tenir assegut al costat Josep Sandoval és tenir a mà un filó d'anècdotes sobre tothom que és algú. I estem de sort, perquè aquest Sant Jordi el cronista firmarà el seu primer llibre (ja és curiós que sigui el primer després de 30 anys de professió), Dime con quién vas, que recopila el millor de tot el que sap. N'hi demano un tast i m'explica el dia que va sopar entre Stallone i Arnie (“Dues mòmies plastificades que em van ignorar tota la nit”) a Rodeo Drive per inaugurar un Planet Hollywood. “Schwarzenegger em va oferir un cigar i jo vaig treure un encenedor Bic, que em va menysprear passejant-me'n per la cara un d'or i brillants. No em va donar foc.”