Els jutges desterren el català de les sentències i resolucions
El nombre de documents judicials redactats en la llengua pròpia del país va tornar a caure el 2011 i se situa en el 13% del total
El TSJC sosté que la sala de govern fa una “aposta decidida per la normalització”
El 2011 va tornar a ser un any dolent per a la salut del català a l'administració de justícia, que cada cop té menys pes, tant en termes absoluts com en percentatge, en el conjunt de les resolucions dictades per jutges i magistrats. Les dades de la memòria del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) corresponents al 2011 confirmen que l'increment del nombre de sentències que es produeix any rere any no va acompanyat d'un augment de l'ús del català en la redacció, sinó al contrari.
Durant l'any passat els jutjats catalans van dictar un total de 259.004 sentències, 9.000 més que el 2010, i d'aquestes només 34.734 estaven escrites en català, 3.000 menys que el 2010. En percentatges, les resolucions redactades en la llengua pròpia del país són només un 13,1%, un punt menys que el 2010 i sis punts per sota del nivell del 2004.
Aquestes dades apareixen en la mateixa memòria on s'afirma que “la sala de govern ha continuat la seva decidida aposta per la normalització lingüística”. En la part de conclusions i propostes d'aquest document, el president del TSJC, Miguel Ángel Gimeno, evita fer cap referència a l'evidència que és en l'administració de justícia on el català té una salut més delicada.
Per territoris, els jutges destinats a les comarques de Girona són els que més s'apliquen en l'ús del català, amb un 36% de sentències redactades en aquesta llengua, percentatge que s'eleva fins al 45% quan es tracta de la documentació corresponent a diversos tràmits processals. A les comarques de Lleida, el nombre de sentències en català va ser el 2011 del 25% sobre el total, mentre que a les comarques de Barcelona va ser del 13,4% i a Barcelona ciutat del 9,1%. Els pitjors resultats són els corresponents als jutges de Tarragona i els de les Terres de l'Ebre, que només van fer servir la llengua pròpia del país en el 4,4% i el 2,3% de les sentències.
El català en les resolucions judicials va obtenir els millors resultats durant l'últim govern de CiU abans del tripartit, quan els jutges i funcionaris judicials eren incentivats econòmicament per treballar en català. Amb el canvi de govern es va suprimir aquesta ajuda per un programa de suport tècnic i de formació, pensat per incrementar la competència lingüística dels jutges, però des d'aleshores l'ús del català va començar a disminuir.
Amb el suport d'aquest servei lingüístic, l'any passat es van fer cursos de formació a 964 persones, entre jutges, fiscals, secretaris i funcionaris, 1.597 traduccions de documents i 896 correccions de textos. El servei també treballa en la traducció de lleis que posa a disposició dels operadors jurídics a través del Lexcat. El 2011 se'n van traduir vint de noves.
Els magres resultats del català a la justícia no depenen només de l'opció lingüística dels que redacten les sentències. De forma majoritària els advocats continuen instant els processos en castellà i aquesta opció acaba determinant la llengua de tot el procediment.
LA XIFRA
Sanció per haver menyspreat l'idioma
El Tribunal Suprem ha decidit mantenir la sanció imposada al seu dia pel Consell General del Poder Judicial (CGPJ) a un jutge de Lleida, José María Magán, per haver menystingut el català en una resolució judicial, un cas denunciat per aquest diari l'any passat.
Aquest magistrat sosté que utilitzar el català és “una falta de respecte i de mínima educació” quan en el procediment hi intervé una persona d'una altra comunitat de l'Estat. En la resolució en què es feia aquesta afirmació, el jutge titllava la Generalitat de simple “administració regional espanyola”.
La denúncia d'aquests fets va provocar una sanció del CGPJ contra la qual Magán va recórrer. En el recurs demanava que cautelarment es deixés sense efecte la sanció, i aquesta petició ha estat desestimada pel Suprem, que ara haurà de resoldre el fons de la qüestió.
D'aquest cas, d'altres i de la situació general del català als jutjats se'n parlarà en una jornada organitzada pel col·lectiu de juristes en defensa de la llengua pròpia que es farà el 26 d'octubre que ve. En la jornada es voldrà respondre a la pregunta: “Estem preparats per treballar en català?”