Desaparèixer d'internet

Sovint els problemes se'ls busca un mateix per no controlar els continguts propis –i si no que ho preguntin al policies de Cerdanyola o a la regidora de Los Yébenes–, però de vegades els maldecaps poden venir per terceres persones que vulneren la nostra intimitat, ens injurien o ens calumnien. Qualsevol persona, de manera anònima, en pot criticar (amb motiu o sense) una altra amb noms i cognoms des d'un bloc o un fòrum de manera fàcil, molt fàcil. En canvi, per al perjudicat esborrar aquests comentaris pot resultar una missió gairebé impossible, especialment per a l'usuari mitjà.

Segons un estudi recent, als Estats Units un 11% dels usuaris d'internet es penedeixen dels continguts que han penjat a les xarxes socials. Curiosament, mentre la quantitat d'internautes augmenta, el percentatge s'ha mantingut estable els darrers anys, de manera que el fenomen va en augment. A l'Estat, abans de prendre una decisió, el 80% dels responsables de recursos humans rastregen els perfils de Facebook dels candidats a un lloc de treball a les seves empreses.

Cadascú pot controlar el que penja al seu perfil i també esborrar-ne el contingut, però moltes vegades en pot quedar un rastre o és algú altre qui té material que ens afecta directament. Segons la legislació vigent, la intimitat i la pròpia imatge es consideren drets fonamentals i existeixen lleis orgàniques com ara les de protecció de dades o del dret a l'honor les defensen, amb sancions entre els 900.000 i els 600.000 euros.

Però internet es mou en un món global amb una varietat de sistemes jurídics enorme. “Des del punt de vista legal, internet és la selva”, explica Jos Prado, advocat avesat als conflictes a la xarxa, que sosté que “una multa de trànsit o una fotografia d'una festa un dia que vas beure massa no t'haurien de perseguir eternament davant dels ulls de tothom”.

Per això, Prado és part activa del projecte Netclean4.me, una empresa catalana que ofereix una aplicació web amb què cadascú pot veure les referències que a la xarxa hi ha sobre ell i esborrar-ne les que desitgi, a 35 euros cadascuna.

“Encara que els comentaris siguin anònims, qui ofereix el servei web ha d'estar identificat, de manera que el que fem és adreçar-nos a ell com a advocats del nostre client i demanem que retiri els continguts. Si no hi accedeix, podem arribar als tribunals sense cap cost afegit per a l'usuari”, explica Prado. De fet, Netclean4.me només cobra els casos en què ha aconseguit l'eliminació de les dades. “Tenim una eficàcia del 80%. Amb les xarxes socials com ara Facebook o Youtube no hi ha cap problema, perquè no volen problemes. Qui es resisteix més és el servei Blogger de Google i el BOE, però en aquest cas creiem que l'agència de protecció de dades ens donarà la raó i, tot i que sempre quedarà en format físic, sí es podrà ocultar dels buscadors”, assegura Juan Miró, el director general de l'empresa, que també ofereix serveis de vigilància de la reputació digital. En qualsevol cas, el dret a l'oblit a internet és, en alguns casos, limitat. “Els policies o la regidora podrien esborrar els vídeos i l'efecte viral, però la notícia quedarà a internet per sempre més”, diuen els experts.