El Nobel de Física, per a la manipulació de sistemes quàntics

El francès Serge Haroche i el nord-americà David J. Wineland han estat guardonats aquest dimarts amb el Premi Nobel de Física 2012 “pels seus innovadors mètodes experimentals que permeten el mesurament i la manipulació dels sistemes quàntics”, segons ha informat el Comitè Nobel de la Real Acadèmia Sueca de les Ciències.

Serge Haroche (nascut el 1944 a Casablanca, al Marroc, i professor del Collège de France i de l'École Normale Supérieure de París) i David J. Wineland (nascut el 1944 en Milwaukee i professor del National Institute of Standards and Technology, NIST, i de la Univesidat de Colorado, als Estats Units) “van inventar i van desenvolupar, independentment l'un de l'altre, mètodes per al mesurament i manipulació de partícules individuals, preservant la seva naturalesa mecànica quàntica, per unes vies que abans es consideraven inabastables”, ha informat l'Acadèmia en un comunicat.

“Els guardonats amb el Nobel han obert la porta a una nova era de l'experimentació amb la física quàntica demostrant que era possible l'observació directa de les partícules quàntiques individuals sense destruir-les”, prossegueix el comunicat.

Els dos científics es repartiran vuit milions de corones sueques (al voltant de 930.000 euros) per la concessió del premi, un 20% menys que el 2011. Els dos premiats succeeixen els astrònoms nord-americans Saul Perlmutter, Brian P. Schmidt i Adam G.Riess.

Haroche i Wineland han desenvolupat els seus treballs en el camp de l'òptica quàntica, que estudia la interacció entre la llum i la matèria, un àmbit en què “hi ha hagut progressos considerables des de mitjan anys vuitanta”, segons l'Acadèmia Sueca.

“Els seus innovadors mètodes han contribuït al fet que aquest camp d'investigació hagi donat els primers passos cap a la fabricació d'un nou tipus d'ordinador súper ràpid basat en la física quàntica”, prossegueix el comunicat. “És probable que l'ordinador quàntic modifiqui la nostra vida diària en aquest segle de la mateixa manera radical que ho van fer els ordinadors clàssics al segle passat”, continua l'Acadèmia.

Les investigacions dels dos guardonats “també han permès la fabricació de rellotges extremadament precisos que podrien convertir-se en la base futura d'una nova mesura del temps, amb una precisió cent vegades superior a la dels rellotges de cesi d'avui dia”, conclou l'acadèmia.