Cap a una Catalunya de secà

Les diferències meteorològiques i geofísiques entre la Catalunya humida i la de secà tendiran a disminuir aquest segle perquè és precisament en la primera on es preveu que s'accentuï en una intensitat major la calor i la sequera. Així ho pronostica Escat, un projecte de l'Oficina Catalana del Canvi Climàtica, el Servei Meteorològic de Catalunya (SMC) i el superordinador Mare Nostrum, que permet generar escenaris climàtics amb alta resolució.

Escat ha aplicat diferents models de simulació a tres escenaris hipotètics basats en la concentració a l'atmosfera de gasos d'efecte hivernacle: sever, intermedi –que reproduïm en els gràfics adjunts– i moderat. El resultat conjunt és que la temperatura augmentarà entre 0,8 i 1,8°C fins a l'any 2050 i serà cap al nord del país i a mesura que es guanya alçada que farà més calor, de manera que els majors canvis els patirà el Pirineu occidental, amb temperatures fins a 2,5°C superiors a les actuals als estius, mentre que al sud del país no s'espera un increment major d'1°C. Al litoral i prelitoral hi pot haver entre 20 i 30 nits tropicals més als estius, amb temperatures mínimes superiors als 20°C. L'augment general de la calor farà que disminueixin les glaçades a l'interior però, sobretot, a alta muntanya.

Però també el descens previst de les precipitacions s'extremarà més al Pirineu que a la resta del país. Amb la diferència que, en el cas de les pluges, les simulacions dibuixen dues tendències oposades. A la major part del país plourà menys, amb descensos de fins al 15% al Pirineu, mentre que al litoral, especialment a l'empordanès, les precipitacions anuals poden arribar a augmentar en l'ordre del 10% en l'escenari més moderat de canvi climàtic. Si bé la tendència cap a l'aridesa es confirma per l'augment de probabilitat de mesos secs i el descens de mesos plujosos, les simulacions també apunten una major probabilitat de pluges extremes superiors als 200 litres en 24 hores, que suposa un risc creixent de riuades i inundacions. Un factor que es veu reforçat pel fet que al litoral i prelitoral és on es preveuen períodes més llargs de secada que es combinen amb el ja esmentant augment anual de precipitacions –és a dir, més pluja en menys moments de l'any.

Una Catalunya humida, però sobretot un Pirineu més calorós i menys plujós, porta a un escenari de secà creixent, dèficits d'aigua i grans incendis. No ve de nou. L'anàlisi d'una vintena de sèries climàtiques d'arreu del país que ha fet l'SMC mostra que la temperatura ha augmentat 1,44°C des del 1950. I el més important: no havia estat sempre així. L'escalfament creixent de les darreres dècades no s'havia produït, com a mínim, en els últims dos segles, segons evidencien els registres existents a Barcelona des del 1780.