Societat

‘Do you speak globish?'

L'anglès internacional, més senzill que el clàssic, es consolida com a eina de comunicació global

Un francès defensa una versió de l'idioma amb només 1.500 paraules

Milers de turistes catalans volten aquests dies pel món i posen a prova l'anglès que han après a escola o a l'acadèmia i, segurament, molts s'han trobat amb la paradoxa que s'entenen millor amb els no-angloparlants que amb els qui dominen la llengua de Shakespeare perquè els primers parlen més a poc a poc, fan construccions més senzilles i prescindeixen de frases fetes.

Això mateix és el que va detectar Jean-Paul Nerrière, un exdirectiu francès de la multinacional IBM, quan es va adonar que, en les reunions de negocis, s'entenia millor en anglès un xinès amb un italià que no pas un xinès amb un nord-americà. Profundament encuriosit pel fenomen, Nerrière no en va tenir prou de comentar-ho amb els col·legues i continuar fent la seva, sinó que es va encaparrar a trobar una fórmula que millorés la comunicació i l'any 2004 es va treure de la màniga el globish (terme format per les paraules global i English), una versió simplificada de l'anglès format només per 1.500 paraules, frases curtes i senzilles i absència total de frases fetes. Nerrière va desenvolupar la idea i, actualment ja s'han venut arreu del món 200.000 manuals de globish en catorze idiomes diferents.

La irrupció d'aquesta modalitat de l'anglès, que va més enllà de l'anomenat anglès internacional (la manera com s'anomena la varietat senzilla de l'idioma que es parla en els fòrums mundials, les reunions de negocis, etc.) va enfurismar, d'una banda, part del món acadèmic, per a qui l'invent de Nerrière és un empobriment gratuït de l'idioma i, de l'altra, els qui creuen que la iniciativa contribueix a afermar l'anglès com a llengua hegemònica i a menystenir la resta d'idiomes, entre d'altres el de Nerrière, el francès.

Crítiques

Nerrière rebutja tant una cosa com l'altra. “Si jo digués que em proposo restaurar al francès la posició que tenia fins al 1918 com a llengua clau per a la diplomàcia i la cultura europees –explica a aquest diari– em dirien que, per fi, hem trobat la Joana d'Arc que necessitava la nostra llengua, però si els digués que vull fer amb el francès el mateix que recomano per a l'anglès, com ara limitar-lo a 1.500 paraules, i els seus derivats dirien que sóc un criminal que vol assassinar la meravellosa llengua francesa. Per tant, si, d'acord amb aquesta lògica, vull fer això a l'anglès, no es pot dir que n'estigui promovent la supremacia, sinó ajudant idiomes com el francès, el català, el castellà, l'italià, el japonès, el xinès...”

El pare del globish no té cap mania a admetre que el seu idioma és una “limitació tàctica i deliberada de l'anglès” per facilitar la comunicació. “Els xinesos, els brasilers, els russos, els coreans i els indis tenen dificultats per entendre els nord-americans i el seus anglès complicat, però no tenen cap problema amb el meu anglès perquè les seves limitacions i les meves no són gaire diferents. Si els angloparlants no s'adapten a nosaltres, restaran al marge”, avisa.

Canvi pedagògic

Tant si s'anomena globish com International English, el cert és que, en l'ensenyament de l'anglès, cada cop hi ha més consciència del paper instrumental de l'idioma com a eina de comunicació universal. “Em sembla summament interessant el concepte de l'ús d'un anglès de nivell més baix que el d'un nadiu, però que faciliti l'intercanvi d'idees entre dues persones no nadiues o entre un nadiu i un no-nadiu. No hi ha cap mal en el fet que dues persones parlin anglès a un nivell B2 i sense l'accent d'un nadiu si s'entenen entre ells”, diu Xavier Ballesteros, director de màrqueting de Cambridge English Language Examinations, el departament d'exàmens d'anglès de la Universitat de Cambridge.

No veu tan clar, però, el límit en el lèxic que proposa Nerrière. “L'aprenentatge de 1.500 paraules no garanteix una comunicació eficaç. El vocabulari que necessitaràs depèn del context en el qual et comunicaràs. Un professor que imparteixi coneixement del medi en anglès necessitarà un vocabulari ben diferent del d'un financer.” “El més important és entendre's”, conclou Ballesteros, que explica que “en els exàmens de Cambridge es fan servir diferents variants de l'anglès”. “L'accent no es penalitza, tret que obstrueixi la comunicació”, avisa. No fos cas que en nom de l'anglès internacional es parli tan malament que no s'entengui res. També passa.

12
paraules
recomana Nerrière utilitzar com a màxim en cada frase. Mai més de 26.
615.000
paraules
té l'Oxford English Dictionary. El globish en té prou amb 1.500.
No hi ha cap mal en el fet que dues persones parlin anglès a un nivell B2 si s'entenen
Xavier Ballesteros
director de màrketing de Cambridge englisch language examinations

Del ‘Basic English' a l'‘spanglish'

Jean-Paul Nerrière s'ha pres molt seriosament la tasca d'ensenyar i difondre el globish. N'ha patentat el nom, ha editat llibres en aquesta varietat de l'anglès i, fins i tot, ha fet la seva versió en globish del discurs de presa de possessió com a president dels Estats Units de Barack Obama el gener del 2009, una versió que ha cridat l'atenció de lingüistes de tot el món.

La idea de sistematitzar una versió senzilla i internacional de l'anglès, però, no sorgeix del no-res. El lingüista Charles Kay Ogden va fer una cosa semblant l'any 1930 quan va crear el Basic English, una versió simplificada de l'anglès, de només 850 paraules, que es va dissenyar com a mètode d'aprenentatge d'aquest idioma com a segona llengua.

Posteriorment i a causa del contacte de l'anglès amb altres idiomes, s'han creat diferents termes per denominar les variants de la llengua, un d'aquests, l'spanglish, la barreja entre anglès i castellà que parlen els hispans dels Estats Units.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Publicat a