Societat

Sant Esteve, les raons mil·lenàries d'una festa

L'imperi carolingi, del qual depenien els comtats catalans, va establir que l'endemà de les pasqües seria festa

El primer màrtir cristià, que va morir lapidat, és el patró dels joves i dels picapedrers

El primer màrtir de la cristiandat va morir lapidat i és el patró dels joves
El 26 de desembre del 415 les seves relíquies van ser dutes a Jerusalem

És molt possible que Catalunya celebri el dia de Sant Esteve des de fa més de mil anys, des del moment en què, a partir del segle IX, el territori que ara és el Principat va entrar a formar part de la Marca Hispànica de l'imperi franc, que expandia el cristianisme guanyant terreny als musulmans.

En formar part de la Marca Hispànica, en l'època en què van néixer els comtats catalans –que depenien tant administrativament com eclesiàsticament dels carolingis–, els bisbats catalans estaven a les ordres del de Narbona i van trencar amb l'Església de Toledo. És en aquest moment quan, segons diversos relats històrics als quals diversos historiadors donen crèdit, l'imperi carolingi va establir que “l'endemà de cada pasqua” seria festiu. Per això, a casa nostra i a molts països d'Europa –però no pas Espanya, que depenia de l'emirat de Còrdova– és festiu aquest dia, l'endemà de la pasqua de la nativitat i també el dilluns de Pasqua –el dia que fem la mona–, que és l'endemà de la pasqua de resurrecció. Dels carolingis, Catalunya també en conserva la celebració del dilluns de la Pasqua Granada.

I per què l'endemà de Nadal? Perquè “les relíquies d'aquest sant, el primer diaca i el primer màrtir de la cristiandat, van ser traslladades el 26 de desembre de l'any 415 en una església de Jerusalem”, segons explica Bernabé Dalmau, monjo de Montserrat.

Sant Esteve era marxant de robes i va morir (aproximadament l'any 35) lapidat, perquè, d'acord amb el que es diu al llibre dels Fets dels Apòstols, “no va voler vestir uns homes rics tal com havia vestit, uns dies abans, Jesús i els seus deixebles”. A Catalunya és molt venerat potser perquè, segons Joan Amades, “la tradició diu que era fill de Salou i que allí va sofrir el martiri en què fou mort a cops de pedra”. “Als veïns de Salou, de malnom i com a dictat tòpic despectiu, els diuen matasants i apedregadors”, continua Amades al Costumari català. A Catalunya hi ha molts pobles que duen el nom de Sant Esteve (Sesrovires, d'en Bas, de Palautordera, de la Sarga, de Guialbes, de Llémena, d'Olius, de Cervelló, etc.) i moltes localitats hi tenen dedicada la seva església parroquial, entre les quals la de Granollers i la d'Olot.

Per raó del seu martiri, segons recorda el mateix Amades, sant Esteve és patró dels qui treballen amb pedra i hi intervenen: picapedrers, marbristes, molers, barrinaires i altres oficis semblants”.

Bienve Moya, escriptor i expert en cultura popular, explica que, “ com que sant Esteve era un protomàrtir, és a dir, el primer màrtir del cristianisme, és el patró dels joves”, per això era una tradició del 26 de desembre “que els joves tinguessin llicència per fer animalades i bromes”. “És probable que aquesta llicència per a fer bromes s'acabés traslladant i transformant en el dia dels Innocents, el 28”, hi afegeix. És una possible explicació del perquè es fa broma del dia que es recorda la matança d'infants innocents d' Herodes.

Una festa que se celebra de moltes maneres

Canalons

Una de les tradicions és la que diu que per Sant Esteve per dinar es fan canelons. Aquest costum s'explica perquè els canalons era la manera més adequada d'aprofitar la vianda que havia sobrat del rostit de Nadal. La majoria de tradicions i plats culinaris tenen a veure amb l'estalvi i el reciclatge del menjar d'una època en que no hi havia neveres i, molt menys, congeladors i si una vianda no s'aprofitava es feia malbé. Els canelons són un plat de festa. Fàcils de fer però que es necessiten molts ingredients. Els cuiners consideren que tan important com la carn del rostit el que és important en els canelons és la beixamel.

‘Boxing day'

Els britànics tenen la tradició de dedicar el dia de Sant Esteve a la caritat. El boxing day vé de la tradició de donar diners a les capses de col·lecta de les esglésies. Mica en mica es va anar ampliant el sentit del dia i bona part dels espectacles de la Gran Bretanya ofereixen entrades a baix preu aquell dia (teatres, cinemes, futbol... és tradició a les Illes Britàniques seguir jugant la Premier durant les festes). Però també la dia ha anat prenent el nom de les múltiples caixes que s'amunteguen als contenidors, després d'haver destapat els regals que els du Sant Nicolau.

El gall

Pau Riba explica a El matí de Sant Esteve la tradició de matar el gall. El matí, de Sant Esteve /els galls no cantaran/ i amb el fred i la vila deserta /la tristor, serà molt gran.

Quan el gris desperti l'alba /i s'aixequi el sol brillant/ sense els galls cantat-li l'arribada/ la gent no es despertaran.

Dormiran com soques d'arbre/i el Nadal se n'haurà anat/ però el seu somni encara farà festa/ de tips i morts que estaran. (...)

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.