El TC enterra l'euro per recepta
L'alt tribunal declara que l'impost és inconstitucional, però avala les taxes judicials
El govern lamenta la sentència i es mostra prudent pel que fa als efectes
Gairebé un any i mig després de suspendre cautelarment la taxa de l'euro per recepta, el Tribunal Constitucional (TC) va declarar ahir inconstitucional l'aplicació de la mesura per part de la Generalitat. Per contra, en la mateixa sentència, el TC avala la constitucionalitat de les taxes judicials, que també van quedar suspeses juntament amb la de l'euro per recepta arran d'un recurs que va presentar el govern espanyol contra les dues mesures de la Generalitat. El TC justifica la disparitat de criteri argumentant que, en matèria de sanitat, “el règim de sosteniment econòmic forma part de la competència bàsica de l'Estat”.
L'alt tribunal considera que l'euro per recepta fa més costosa per als ciutadans de Catalunya l'adquisició de medicaments amb recepta amb relació a la resta d'habitants de l'Estat. En espera de conèixer els detalls del text, el govern va lamentar la sentència del TC. Poc abans, el portaveu del govern, Francesc Homs, havia recordat que l'euro per recepta responia a un “context d'imposició de retallades” per part de l'Estat.
Ara falta saber si la sentència del TC ha deixat oberta la possibilitat que els ciutadans que van pagar la taxa puguin exigir responsabilitat patrimonial i reclamar que els sigui retornat l'import.
Les reclamacions serien viables sempre que la sentència no especifiqui que els seus efectes són “profutur”, segons va precisar ahir l'advocat del col·lectiu Ronda, Marc Vilar. Si aquesta condició no s'especifica, “es podria estirar el fil i tirar endavant una reclamació patrimonial per danys i perjudicis contra el legislador”, afirma Vilar. És a dir, contra el Parlament, que és qui va aprovar la llei de mesures fiscals, financeres i administratives del març del 2012, on es van incloure tant l'euro per recepta com les taxes judicials.
Demostrar els danys
Els reclamants haurien de demostrar els danys causats per la mesura. Una informació que, de fet, està ben documentada, ja que al sistema informàtic que connecta les farmàcies amb el Catsalut per a la gestió i dispensació de receptes hi consta fins al darrer euro abonat pels ciutadans, segons va confirmar ahir el Col·legi de Farmacèutics de Barcelona. A partir d'aquí, les reclamacions també es podrien fer col·lectivament.
Tots els partits polítics –excepte CiU–, sindicats i organitzacions d'usuaris van celebrar la sentència. La Coordinadora d'Usuaris de la Sanitat (CUS) va instar Salut a retornar els diners als ciutadans.
L'euro per recepta va estar en vigor del 23 de juny del 2012 al 16 de gener del 2013. Gairebé set mesos, durant els quals el Departament de Salut va recaptar prop de 50 milions d'euros. La taxa s'aplicava a cadascuna de les receptes de medicaments que l'usuari recollia a la farmàcia, amb un màxim de 61 euros anuals (36 euros durant el 2012, ja que la mesura es va implantar al juny). Van quedar exempts de l'impost alguns fàrmacs molt barats (amb preus inferiors a 1,67 euros) i ciutadans amb rendes molts baixes, unes 127.000 persones.
Tan sols dos mesos després de l'entrada en vigor de l'euro per recepta, també va començar a aplicar-se el nou sistema de copagament de medicaments decretat pel govern espanyol, que, entre d'altres coses, va suposar que, per primer cop, els pensionistes paguessin una part del preu dels fàrmacs.
La Comunitat de Madrid també va voler aplicar el seu propi euro per recepta, però no va ser-hi a temps, ja que abans que acabés de concretar la mesura, el govern espanyol ja havia presentat recurs davant del TC. L'alt tribunal encara no s'ha pronunciat sobre aquest recurs.
LES XIFRES
“No he pagat mai la taxa i mai ningú m'ha dit res”
Francesc Gallemí, membre del grup dels Iaioflautes –indignats més enllà dels 65 anys–, era ahir un home íntimament satisfet, satisfacció compartida per les sis mil persones que en el seu dia van fer el pas de declarar-se insubmises a la taxa de l'euro per recepta. “Vaig decidir no pagar l'euro perquè no em dóna la gana pagar dos impostos per la mateixa cosa”, argumentava ahir des de Caldes d'Estrac, on va anar a viure un cop es va jubilar.
De la seva actitud combativa, en van tenir constància els responsables de la farmàcia Bruc de Barcelona, on Gallemí acudia a buscar les medicines que necessitava per tractar la seva malaltia crònica, quan encara era veí de la gran ciutat. “Vaig patir un infart i cada dia he de prendre onze pastilles diferents”, explica. “Cada vegada que anava a la farmàcia amb una recepta entregava el mateix formulari conforme no volia pagar l'euro, amb una còpia del meu DNI, i em donaven les medecines, sense cap problema”, explica. I així va actuar durant els set mesos que la taxa va estar en vigor. “I mai he tingut cap problema amb l'administració, ningú m'ha reclamat res. Esperava una reacció més forta.”
El cost real dels medicaments que pren Gallemí en un any arriba als 4.000 euros. En la seva opinió, el problema del finançament farmacèutic s'arreglaria amb un consum responsable.
