Societat

Les colles de diables temen pel seu futur per les restriccions que vol aplicar la UE

Els setze grups de les comarques de Girona, amb més de mil persones, estan expectants per l'aplicació de la normativa

Quinze colles gironines estan inscrites a la Federació Catalana de Diables i Dimonis, i una setzena, la d'Hostalric (Fokalrik), ho està tramitant. És una xifra molt petita, si tenim en compte que a tot Catalunya hi ha 260 grups. Totes les agrupacions gironines són relativament joves i no n'hi ha cap de fundada abans del 1985, malgrat que hi abunden les que van néixer a la dècada del 1990 i l'actual. Les més veteranes són Pim, pam, pum, foc, d'Olot, i els Dracs de la Bisbal, totes dues, fundades al 1985. La més moderna –els Diables de Puig d'Afrou de la Cellera de Ter– té, encara no, un any de vida.

Aquestes entitats compten entre 25 i 40 membres, però algunes, com els Dracs de la Bisbal o Gàrgoles de Foc de Banyoles, tenen seccions infantils, i superen les 200 i les 100 persones, respectivament. Les colles les formen bàsicament gent jove, de 18 a 30 anys. A les més antigues, aquesta generació conviu amb la dels fundadors, homes i dones de 40 i 50 anys.

Els requisits

La normativa europea, que hauria d'entrar en vigor a principi de l'any vinent, ha caigut com una galletada d'aigua freda sobre aquesta gent. Entre les exigències, hi figuren un transport especial per al material (ara solen fer-ho en cotxes privats), mantenir 15 metros de distància amb el públic, una formació específica per ser membre de les colles, que els permisos de les actuacions les doni l'Estat i que cada persona del públic signi un document de conformitat. Ras i curt –conclouen les colles– s'ha fet un text tan genèric que es posa al mateix sac un correfoc i un gran espectacle, com seria un castell de focs, on es crema en deu minuts el que les colles gasten en un any.

«Fet des d'un despatx»

«Costa d'imaginar que algú que sàpiga de què va això hagi redactat una cosa així», coincideixen a dir algunes de les colles consultades. «Fa una mica de por, no sabem què passarà, tal com es planteja, no podrem fer ni un simple correfoc», reflexiona Jaume Pasqual, dels Diables de l'Onyar. «Ho ha redactat algú des d'un despatx de vés a saber on», es queixa en Raimond Bitlloch, dels de la Cellera. D'altres, com el cap de colla dels Dracs de la Bisbal, Ferran Prados. són més cauts en la valoració i es mostren expectants: «Hem de veure com evoluciona el cas, parlar-ne ara seria simple especulació».

LES COLLES GIRONINES

Diables de l'Onyar (Girona)
Fundat al 1988
30 membres
Pim, pam, pum, foc (Olot)
1985
50
Gàrgoles de foc (Banyoles)
1998
108
Diables de Ripoll
2004
42
Diables d'en Pere Botero (Salt)
1989
50
Dracs de la Bisbal
1985
225
Guillables de Sant Hilari Sacalm
2002
60
Diables de l'Albera (La Jonquera)
1989
40
Revolta de Diables (Figueres)
2001
40
Senyors del foc (Castelló)
2005
40
Dimonis de Puigcerdà
2003
30
Diables de sa Folcanera (Blanes)
2003
35
Diables de Puig d'Afrou (la Cellera)
2008
48
Diables de Breda U9-7kou
1988
30
Els ducs de foc (Torroella)
1995
50
Fokalrik (Hostalric)
2007
20

El foc també nota la crisi

Els ajuntaments contracten menys i els grups han d'ajustar preus
RAMON ESTÉBAN

A partir de 1.500 o 2.000 euros tens un correfoc. Parlem, és clar, d'un muntatge senzill, com el que poden oferir els Diables de Breda U9-7KOU. Doncs tot i així, aquest any no treballen tant com l'any passat: de sis bolos n'han passat a tres. La presidenta de l'entitat, Natàlia Riera, ho atribueix a la crisi. És més comprensible que la pateixin els que porten espectacles de més envergadura, com ara els Pim,pam,pum, foc. El grup olotí n'ofereix a partir de 4.500 euros. «L'any passat vam fer sis actuacions i aquest any, tres i prou», expliquen Montse Rodeja i Jaume Tané. Com que no volen baixar la qualitat, de moment no han caigut en la temptació de retocar els muntatges per abaratir-ne el cost, però en canvi, paral·lelament han començat a fer correfocs a preus competitius. «Els fem amb un altre nom, a fi de no perjudicar la marca, que volem que es continuï relacionant amb la qualitat», confessen els diables olotins.

Els diables saltencs, Diables d'en Pere Botero, porten en el seu mostrari uns correfocs a partir de 3.000 euros («uns correfocs més que dignes») i mantenen el nombre d'actuacions d'altres anys, però a força «de fer equilibris amb els números i d'ajustar els pressupostos», explica Ferran Burch, el president. Aproximadament es mouen en les mateixes tarifes els Diables de l'Onyar, de Girona. «Nosaltres tenim els pressupostos congelats des de fa deu anys, mentre que el material pirotècnic es va apujant!» lamenta Jaume Pasqual. Si anys enrere havien arribat a fer quinze actuacions, ara en fan deu, com a molt.

Els Dracs de la Bisbal habitualment fan només tres o quatre sortides a l'any i, de moment, les continuen fent. «En aquest aspecte, no notem la crisi –explica el cap de colla, Ferran Prados– però en canvi, ara ens trobem que els ajuntaments tarden més a pagar».

L'excepció en les colles consultades és la dels Diables de Puig d'Afrou, de la Cellera, fundada l'any passat. Ofereixen correfocs per 2.300 euros i no noten la crisi, assegura Raimond Bitlloch.

Des del segle XII

Els espectacles actuals amb foc de les festes populars dels Països Catalans tenen l'origen en el ball de diables medievals, uns entremesos que representen la lluita entre el bé i el mal i que se solien escenificar en el context religiós de les festes de Corpus. Pel folklorista Joan Amades, la primera referència escrita d'un ball de diables és del 1150 a Barcelona: el que es va organitzar en motiu del casament del comte de Barcelona, Ramon Berenguer IV, amb la princesa Peronella d'Aragó. En qualsevol cas, no serà fins al segle XV que apareixen força referències a aquell costum, que va arrelar sobretot a les actuals demarcacions a la Catalunya Nova (de les comarques centrals a les del sud) i no tant a la gironina. Amb el pas dels anys, es van crear altres formes d'espectacles de foc, al marge dels balls dels diables. Els més comuns són els correfocs o cercaviles, que han esdevingut habituals en les festes majors catalanes, sobretot a partir de les dècades del 1970 i 1980. Els estudiosos situen el punt de partida de la revifalla en unes festes de la Mercè de Barcelona del principi dels 80, en què es va organitzar el primer correfoc com l'entenem ara.

«Manifestació festiva» i no pas «espectacle»

Les al·legacions es fonamenten en l'argument que els correfocs o balls de diables no s'han de considerar un espectacle sinó que són «manifestacions festives» de la cultura popular. S'hi recalca que, ja que no es fa servir material de tipus professional, se'ls apliquin els paràmetres previstos per als esdeveniments amb menys de 50 quilos de material pirotècnic, que es poden transportar en vehicles privats, no han de ser manipulats per professionals i no requereixen cap permís estatal. Respecte del document controvertit en què el públic assumeixi per escrit el risc que corre, es proposa que es doni per suposat que ja n'estan al cas, però que se'ls doni instruccions sobre seguretat. Una altre aspecte a resoldre és la prohibició d'actuar en un estat diferent del teu, cosa que impediria els habituals desplaçaments habituals o des de la Catalunya del Nord.

Autodidactes en seguretat

La directiva regularà la formació dels que manipulen el material pirotècnic. Ara això va a càrrec de cada colla. Quan hi ingressa un diable nou, abans que toqui res, se li expliquen les característiques del material, la manera com utilitzar-lo, com protegir-se'n i com evitar que afecti al públic. El Diables d'en Pere Botero, per exemple, de tant en tant –com a mínim, un cop al'any– organitzen un taller per reciclar-se amb coneixements nous. Per la seva banda, els Pim, pam, pum, foc d'Olot –un grup en què, per cert, hi actuen uns quants bombers– van instaurar fa anys la figura del padrí, un veterà que no perd de vista el novell en les seves primeres actuacions. Tot i les precaucions, però, de tant en tant hi ha accidents i alguns són greus. A nivell estadístic, però, són molt pocs, si es té en compte que d'espectacles amb foc se'n fan centenars cada any.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.