Societat

Tendències

Anar de ‘brunch'

Encara que per als catalans els àpats són sagrats, cada vegada més apareixen noves formes de menjar, com ara el ‘brunch', l'esmorzar-dinar, o el ‘drunch', berenar-sopar

Sobre el ‘brunch' diu la llegenda que va néixer a l'entorn de les cases bones angleses, com una opció de dia de ressaca: bufet lliure des del matí fins a primera hora de la tarda

Som a Alsur Cafè Llúria, a Barcelona. És un dels últims locals que s'ha obert amb oferta de brunch. És molt adequat al tema també pel seu lema: “El que vulguis quan vulguis.” I és que el brunch, i altres cites gastronòmiques, vénen a ampliar el nostre ordre tradicional: esmorzar, dinar, berenar i sopar. Barreja de cultures i procedències, Barcelona és un bon lloc per provar el que es cou fora de les seves fronteres. El brunch no acaba d'arribar, però sí que es pot dir que està en el seu apogeu. El terme és una combinació de dues paraules angleses, breakfast (esmorzar) i lunch (dinar). Al voltant d'una taula d'Alsur Cafè es troben Claudia Canu, italiana, i Claire Gledhill, anglesa. Totes dues viuen a Barcelona des de fa uns anys. La Claudia és una bloguera especialitzada en el brunch (www.coffeeandbrunchbcn.es) i la Claire, una manetes dels fogons que somia a portar les aromes i els sabors de la seva terra cap aquí.

Coneix sobradament el brunch. Prepara trobades per a les seves amistats, com ara algun tea party, i la reacció ha estat positiva. Totes dues coincideixen que Barcelona està oberta a la degustació de noves propostes. Claudia Canu explica el perquè del blog: “Volia que els lectors coneguessin el brunch, on es fa a Barcelona i de quin tipus, perquè n'hi ha de diferents menes. A Alemanya, per exemple, només es fa el brunch de bufet lliure.” Aquí ens podem trobar el bufet, o bé anar tastant aquí i allà a taula parada. I també en versió menú. Aquest últim no acaba de ser del tot pur... Però bé, les novetats requereixen un temps d'adaptació. Té controlats més de quaranta locals que ofereixen brunch a Barcelona. El terme fa referència tant a l'horari de l'àpat com al que s'hi menja. S'esmorza i es dina a la vegada, per això el més normal és que comenci cap a les onze del matí i s'allargui fins a les cinc de la tarda.

I d'on ve, el brunch? “Diuen que estava pensat, en el seu origen, per a la gent que es llevava el cap de setmana amb ressaca, després d'una nit de festa. Per això, el brunch el composen plats contundents, dolç i salat, i va acompanyat d'alcohol, perquè diuen que és el millor per fer passar la ressaca... Cava amb suc de taronja (Mimosa), cava amb suc de préssec (Bellini), Bloody Mary... En el meu cas jo no prenc alcohol.” Ja es veu que cadascú fa el que vol. Els plats típics del brunch estan elaborats amb ou. Un platet que no hi pot faltar: els ous Benedict, amb la seva torrada, ou escumat, bacó o salmó o espinacs i salsa holandesa. Creps americanes amb fruits vermells, nata... També hi ha els bagels, amb diferents farciments. Després, cada local hi posa els seus plats. “Són menjars que a la cuina d'aquí no existeixen; a la meva, la italiana, tampoc. És diferent!” Canu té algunes receptes al blog: french toast (amb fruita o xarop d'auró); scones, uns panets dolços originaris d'Escòcia, cassoletes de pasta de full... El brunch va parèixer per primer cop el 1896 a la revista Punch.

‘Drunch', nova incorporació

Sí, drunch, amb una d. En aquest cas es tracta d'un berenar-sopar, dinner i lunch; també n'hi ha que diuen que prové de la barreja de drink i lunch. Ja ha fet aparició a Barcelona. L'origen és a Itàlia, tot i que aquí ha arribat via Nova York. A Itàlia se l'anomena aperitivo i al nord acostuma a ser un bufet lliure acompanyat d'un Campari o d'un Aperol. Begudes d'aperitiu. Un incís: s'han fixat quanta publicitat s'està fent ara mateix de la marca Aperol? El drunch és una bona opció just després de treballar. Matar la gana de la tarda i ja sopar sense acabar gaire tard. I va bé entre setmana, si s'ha de matinar. L'horari acostuma a anar de sis de la tarda a nou de la nit. Novament, llibertat.

Claire Gledhill té un projecte entre mans, que implica aportar noves idees culinàries. Va fent passos. Ja té nom: Albion Food & Events (www.facebook.com/AlbionBcn). Què somia? “Agafar el bo i millor dels productes d'aquí i fer una fusió amb la cuina britànica i la mediterrània.” Amb els dolços hi té la mà trencada. Vol proposar, com el drunch, altres trobades: els afternoon tea i els ploughman's lunch (dinar del pagès), entre d'altres. Sabors diferents, però no estranys al paladar català. “Vull experimentar i aprofitar la meva procedència... Hi ha molts elements de la gastronomia britànica que no són coneguts. Per exemple, la pastisseria, que és de molta qualitat.” Per fer-nos una idea de la varietat de sabors, dos dolços que va regalar a una amiga seva, per al seu casament: un pastís de xocolata farcit de formatge fos i avellanes i cobert de ganache de xocolata i un altre de pa de pessic de vainilla amb crema de vainilla amb cireres i cobertura de xocolata blanca.

Ingredients per a menges angleses
Quan Claire Gledhill es posa el davantal i es disposa a cuinar, té ingredients que ha comprat a Barcelona: ametlla en pols, sucre de llustre, fruites i verdures... Però en necessita d'altres que no són tan fàcils de trobar, com ara la gran varietat de sucre morè que té la cuina anglesa. O els formatges. Sovint s'ho fa portar per amics i familiars.
Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.