Pantalla superada
Els menors han fet circular la informació sobre el succés a l'institut al marge de les restriccions dels adults
Reprodueixen a les xarxes socials els valors de la societat actual davant el desconcert dels pares
Els joves i els adults renuncien a la privacitat a canvi de serveis
Dimarts, l'endemà de la tragèdia a l'institut Joan Fuster. Els alumnes més grans del centre fan una cadena humana per preservar els més petits de la voracitat dels mitjans de comunicació, un gest que desperta l'admiració de tota la societat. Simultàniament, alumnes del mateix centre fan circular per Whatsapp i altres mitjans digitals fotografies i àudios amb el relat dels fets. En poques hores, molts estudiants de Catalunya tenen al mòbil el nom de l'agressor, imatges i testimonis de primera mà del succés davant l'estupefacció dels adults.
Mario Izcovich, psicòleg i vicepresident de l'Institut de la Infància de Barcelona, mira d'explicar l'aparent paradoxa: “Els estudiants van fer una bona acció per evitar que la situació es convertís en un espectacle, però en aquesta societat les coses morboses circulen ràpidament” i la difusió de la informació no és altra cosa que un “reflex del que passa en la societat actual”, afegeix Izcovich.
David Aínsa, professor de filosofia de l'institut El Calamot, de Gavà, avala la tesi que el que fan els adolescents és reproduir el model de societat que han creat els seus pares. De fet, sosté Aínsa, “si a un adult li dónes un mòbil, el converteixes en un adolescent” desposseït de molts elements “racionals”. L'ús que fan adults i menors de les xarxes socials n'és una prova. “Estem tots tan sols –afegeix– que necessitem que algú pitgi el botó de m'agrada [del Facebook i Instagram] encara que perdem la intimitat”.
Tomàs Moré, responsable de conscienciació d'InternetSegura.cat, un portal que vol alertar els joves dels riscos de la xarxa, corrobora la pèrdua de pes del valor de la privacitat. “Moltes vegades –diu Moré–, els adolescents són conscients dels perills que algunes aplicacions i xarxes socials suposen per a la seva privacitat, però hi renuncien a canvi dels serveis que n'obtenen”. Amb els adults passa el mateix. “Si engegues la tele molt sovint, veuràs gent explicant la seva vida”, assenyala Izcovich.
En molts casos, l'usuari pot minimitzar els riscos dels serveis de la xarxa, senzillament prenent-se la molèstia de canviar la configuració del web o l'aplicació. “A Instagram, per exemple, si no desactivem la localització de la foto, podem enviar informació del lloc on l'hem feta i des d'on l'hem penjada a la xarxa.” A banda de la configuració, explica Moré, si no es va amb compte, les fotos que s'envien “es poden malinterpretar”. “A Instagram i a altres xarxes es pengen coses que informen d'allò que ens agrada, de la nostra ideologia, les adhesions... Ens expliquem en imatges.”
Instagram i, sobretot, Whatsapp són dues de les aplicacions en què més s'han abocat els menors els últims anys i, juntament amb Facebook, estan canviant de forma notable la seva manera de relacionar-se i de comunicar-se. Moré explica casos d'adolescents que són molt simpàtics i actius en el grup de Whatsapp de la família, però, en canvi, quan veuen els seus oncles cara a cara en una reunió familiar no baden boca. “Molts nanos estan mancats d'habilitats socials i tot ho passen pel filtre de les xarxes socials”, confirma Aínsa.
Aquest canvi de paradigma influeix en rituals com ara el de l'aparellament que, segons Moré, “abans es feia al pati o a la discoteca”. “Ara, molts joves demanen a un noi o una noia per sortir per Whatsapp i s'estalvien la comunicació no verbal”, assegura.
L'ús de la tecnologia, com tot, té avantatges i desavantatges i el responsable d'Internetsegura.cat té la missió d'alertar dels riscos: “La manera més descarada de comunicar-se pot comportar perills com el d'escampar la xenofòbia i el bullying [assetjament escolar]”.
La màxima responsabilitat, segons coincideixen a assenyalar els experts, la tenen els pares a qui, com diu Izcovich, “sovint els costa molt fer d'adults” i aconseguir coses com que els seus fills desconnectin el mòbil, fins i tot quan se'n van al llit. “Cal que els pares siguin actius, que preguntin, que esbrinin a què dediquen el temps a internet els seus fills”, demana Moré. Des de l'escola, Aínsa proposa que es treballi més la “intel·ligència emocional” i la “sociabilitat”. Moré ho resumeix tot plegat en una frase: “Hem de controlar la tecnologia i no deixar que ens controli”.
Usuaris de mòbils cada vegada més joves
La generalització, els últims anys, dels telèfons intel·ligents i les tauletes ha anat acompanyada d'un descens continuat de l'edat en què els nens accedeixen als dispositius mòbils i a aplicacions com ara el Whatsapp, tal com es pot veure en el gràfic. Actualment, és molt freqüent veure alumnes de cinquè i sisè de primària, i fins i tot de més petits, xatejant amb el grup de Whatsapp dels companys de classe o del club esportiu amb el telèfon dels pares o el seu propi dispositiu.
Aquest fet ha encès les alarmes de pares i educadors, que tenen greus problemes per fer que els menors desconnectin de l'aparell (el mal exemple dels adults no hi ajuda) i en facin un ús responsable. En els darrers anys, l'ús inadequat de la tecnologia ha comportar un repunt de l'assetjament escolar (conegut com a ciberbullying) i de pràctiques com ara el sexting (enviament de fotos de caire sexual a menors). Els estudis més recents també alerten que la proliferació de dispositius mòbils i aplicacions no ha fet que els joves treguin prou profit dels beneficis que aquesta tecnologia ofereix en aspectes com ara la generació de continguts de qualitat per compartir, sinó que, més aviat, utilitzen els aparells com a simples consumidors passius. Tot i això, a Catalunya, en el camp de l'ensenyament, per exemple, cada cop hi ha més escoles i instituts que utilitzen la tecnologia mòbil a l'aula al servei de la innovació educativa i amb molt bons resultats.