Societat

Ciutats més humanes

Dos catalans fan la volta al món documentant iniciatives de transformació urbana

Els activistes s'organitzen per resoldre problemes de barris degradats

Exposen millores per a l'esbarjo infantil o el medi ambient

Els moviments socials actuen sense esperar
els ajuts oficials
Un document proposa als veïns iniciatives per millorar els barris

La Melati i la Isabel, dues nenes de 13 i 11 anys, somien un futur de platges pristines, canals d'aigua immaculats i carreteres vorejades d'arbres i plantes. Viuen a Bali, una illa paradisíaca colpejada per monticles d'escombraries plàstiques, que s'acumulen en boscos i rius i posen en perill l'ecosistema. Les bosses de plàstic poden tardar mil anys a descompondre's. Si un animal s'empassa una bossa i mor, el plàstic entra de nou al medi ambient quan el cos es descompon. Cansades de veure deixalles arreu de l'illa, la Melati i la Isabel van engegar una campanya per prohibir l'ús de bosses de plàstic, una iniciativa que, malgrat partir de la imaginació de dues nenes de curta edat, ha impactat i sensibilitzat la comunitat.

L'extrema densitat de la ciutat de Hanoi, capital del Vietnam, ha pres als més menuts espais a l'aire lliure on poder jugar. El ràpid urbanisme ha transformat vells parcs verds en places de ciment ocupades per motocicletes que no deixen lloc a tobogans, gronxadors i altres elements recreatius. Preocupats pel present dels seus fills, una parella de Hanoi va decidir difondre els beneficis dels parcs infantils i l'experiència compartida i va mobilitzar artistes i arquitectes per crear del no-res petits espais de jocs per als barris més empobrits. Així, al casc antic de Hanoi hi ha un petit parc mòbil fet amb materials reciclats i de bambú on nenes i nens poden dibuixar amb guix, fer carreres i jugar amb xanques.

Inspirats per la idea que la batalla per la sostenibilitat es guanyarà o es perdrà a les ciutats i atrets per l'aspecte local de problemes globals, els barcelonins Paula Garcia i Fernando Casado fan la volta al món amb l'objectiu de documentar iniciatives de transformació urbana com les de Bali i Hanoi, en un projecte que duu per nom Towards the human city (cap a la ciutat humana). Sabedors dels desafiaments a què fan front les grans urbs, aquesta parella es deixa imbuir per l'esperit contagiós dels activistes urbans, líders comunitaris que canvien la mentalitat de barris. “Les ciutats tenen cada cop un rol més important en la gestió de problemes en comparació amb el paper tradicional dels estats”, explica, des de la Xina, la Paula, que comenta l'afany per observar des d'una perspectiva local la gestió dels barris davant problemes globals comuns, com ara la seguretat, el transport sostenible i el canvi climàtic. “La societat civil està proposant canvis. Quan els governs no responen, la societat s'organitza per donar resposta als problemes i, a vegades, de manera més efectiva”, hi afegeix el Fernando.

Així, a Pequín, on van aterrar després de l'estada a Indonèsia i al Vietnam, la parella va filmar un grup de joves universitaris que promouen una campanya per sensibilitzar la població envers la contaminació de l'aire. A través de conferències, debats públics o guies bàsiques, aquests joves ensenyen als menys avesats com actuar quan els nivells de pol·lució suposen un risc per a la salut, en una ciutat on els nivells de contaminació són vint cops superiors als de Barcelona. Disposen d'informació útil sobre l'ús de màscares de protecció o la conveniència de practicar esport a l'aire lliure, o de com buscar fer-ho en zones amb més oxigen.

A Xangai, van documentar el cas d'una dona que genera tota l'energia que consumeix a través d'una placa solar que continua funcionant quan el cel està ennuvolat, poc habitual per a ús domèstic. A la terrassa, hi té un jardí amb fruites i verdures, conreades a partir de fertilitzants naturals, un estil de vida que va captar l'atenció dels veïns, que han decidit imitar-la. Ara n'hi ha força al seu barri.

La Paula i el Fernando destaquen el caràcter positivista de les iniciatives documentades, crítiques constructives que generen un diàleg sa i necessari amb les autoritats. “Els moviments socials són molt creatius, solen emprar el joc i el sentit de l'humor com a eines per generar canvi”, comenta la Paula, que destaca iniciatives com ara la del peatónito, un ciutadà mexicà que pren els carrers disfressat de superheroi i atura els cotxes per defensar els vianants, i la del grup d'escolars colombians que pinta passos de vianants amb colors cridaners en àrees amb poca infraestructura vial, una problemàtica molt comuna a l'Amèrica Llatina. “Si impedeixes la mobilitat de les persones per problemes d'infraestructura o de seguretat, limites l'evolució de les ciutats”, denuncia el Fernando.

El projecte durà la parella també als Estats Units i a Europa. “Quan torni a Barcelona no em vull quedar parat”, conclou el Fernando, que percep l'admiració que arreu del món genera una ciutat que, amb tot, segons denuncia, ha optat per un model massa basat en el turisme. Pronostica problemes de sostenibilitat per aquesta dependència per a la capital catalana.

LA FRASE

Les ciutats guanyen pes en la resolució de problemes del medi ambient, per exemple
Paula Garcia
activista social
Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Publicat a