Referent de l'autogestió
L'antic recinte fabril de Can Batlló celebra el seu quart aniversari convertit en un potent focus d'activitat social i cultural
El nou govern liderat per Colau haurà de decidir sobre els projectes que Trias preveia al complex
El treball voluntari dels veïns és el motor del projecte de Can Batlló
Fa quatre anys que els veïns de Sants van fer realitat el somni d'entrar a l'antic complex fabril de Can Batlló. Ho van fer enmig de la sacsejada que havia suposat el 15-M i de forma festiva, cansats d'esperar la transformació d'aquest imponent recinte que ocupa el 25% de la superfície de la Bordeta i havia estat propietat de la família Muñoz Ramonet. En aquell moment, feia 35 anys que els veïns reivindicaven la recuperació de Can Batlló per
al barri –marcat per un
dèficit històric d'equipaments– i ja havien advertit que l'11 de juny hi entrarien tant sí com no. Era precisament la data en què s'havien de constituir els nous ajuntaments sorgits de les municipals de 2011, tot i que, en el cas de Barcelona, Xavier Trias va ser investit alcalde més tard, l'1 de juliol. Finalment, però, aquell dia el teixit veïnal va accedir al recinte amb les claus a la mà, després d'arribar a un acord in extremis amb el consistori i els propietaris que va evitar-ne l'ocupació.
A partir de llavors, Can Batlló ha esdevingut un potent focus d'activitat social i cultural i pot presumir de ser un referent sòlid de l'autogestió ciutadana. Aquests dies s'ha celebrat el quart aniversari i, entre dijous i dissabte, es van fer diverses activitats que han permès també seguir donant a conèixer el projecte i l'espai.
Can Batlló continua encara immers en el seu ronser procés de transformació en una nova illa residencial i d'equipaments, i així ho evidencien les excavadores i els obrers que estan treballant al recinte. Cal dir, però, que durant els darrers quatre anys aquest antic complex fabril de final del segle XIX ha experimentat una metamorfosi digna de ser admirada en persona. El primer espai que la plataforma Can Batlló és per al Barri va guanyar per a ús dels veïns va ser el simbòlic Bloc Onze. Ara la nau funciona com a lloc de trobada, amb un bar, la biblioteca popular Josep Pons i un auditori, on s'han celebrat ja diversos actes culturals, entre altres activitats. En aquest espai hi ha també una escala que alhora fa de graderia –projecte del col·lectiu de joves arquitectes LaCol– i que permet accedir a la primera planta del Bloc Onze, on hi ha sales per a exposicions, activitats i tallers –com ara d'arts plàstiques, escèniques i audiovisuals–, a més d'un rocòdrom d'escalada.
“El fons de la biblioteca prové de donacions i hi ha uns 20.000 documents; és la biblioteca popular més gran de Catalunya”, explica el president del centre social de Sants, Josep Maria Domingo, un dels impulsors de la plataforma Can Batlló és per al Barri. La cooperació i l'esforç dels veïns, que s'organitzen de forma assembleària i hi aporten hores i hores de treball voluntari, són el motor que fa funcionar els diferents espais, com ara la biblioteca i el bar. Aquesta és la singularitat de Can Batlló, un projecte en el qual hi ha implicades unes 300 persones. “És un col·lectiu heterogeni i és el més intergeneracional del barri, hi ve gent que té des de 18 fins a 80 anys”, destaca com a virtut un altre veterà del centre, Joan Costa, vinculat també a Can Batlló.
Tot va començar al Bloc Onze, però el col·lectiu s'ha anat endinsant en el recinte empès per la seva constància i fent un treball de formigueta. De mica en mica han conquerit altres espais, sempre a través de la cessió municipal, i així va néixer el taller d'infraestructures –metal·lúrgia i electricitat– i el de fusteria, on poden treballar amb les seves mans per abastir-se ells mateixos i on els veïns poden aprendre a arreglar-se coses. Can Batlló pot presumir també del seu hort, que fa uns mesos es va haver de traslladar a un altre solar –més gran– per les obres d'una de les promocions d'habitatge protegit previstes, que ja s'ha començat a construir. Davant de la nova zona verda hi ha el Bloc 9, que inclou un espai familiar i de criança. El recinte disposa també d'una gran àrea per a gossos, iniciativa que ha sorgit d'un grup de veïns del barri. Des de Can Batlló els van posar totes les facilitats i ells mateixos van adequar l'espai. Un fet que sustenta una de les màximes del projecte, en paraules de Costa: “Can Batlló
és de tots els veïns.”
Projectes pendents
Les màquines que aquests dies treballen a Can Batlló estan fent realitat la urbanització del complex, actuació que generarà nous recorreguts a dintre i a l'entorn del recinte, i crearà nous espais per a ús ciutadà. També s'estan urbanitzant els carrers perimetrals de la Constitució i Parcerissa. Caldrà veure, però, què passa amb els projectes que el govern municipal encapçalat per Trias preveia a Can Batlló. La intenció era traslladar-hi l'escola de mitjans audiovisuals, ubicar-hi un ateneu de fabricació i traslladar les dependències de l'àrea d'Hàbitat Urbà a la immensa nau central que la Generalitat va cedir a l'Ajuntament per eixugar part del deute milionari que té amb el consistori. La decisió definitiva sobre aquests projectes –i sobre tants altres– queda ara en mans de la nova alcaldessa, Ada Colau.
La Borda: habitatges de propietat comunitària
Can Batlló té també el seu propi projecte d'habitatge, la cooperativa La Borda, trenta pisos que es construiran en un solar municipal del recinte en règim de cessió d'ús. La fórmula escollida, promoguda a Catalunya per Sostre Cívic, és l'essència del projecte. “La propietat de l'edifici sempre és de la cooperativa i l'ús és indefinit per als socis; és un model basat en la propietat col·lectiva, que no permet especular amb l'accés a l'habitatge”, diu Joan M. Gual, un dels impulsors de La Borda.
En aquesta comunitat es parla d'unitats de convivència, no de famílies, i cada habitatge ha de fer una aportació de 15.000 euros al capital social de la cooperativa. Després pagarà una quota mensual de soci, per sota del preu de mercat. S'estima que la construcció tindrà un cost d'entre 1,5 i 2,2 milions, ja que hi ha variables que poden reduir el preu, com ara la feina d'autoconstrucció que es pugui fer. “Serà un edifici mediambientalment sostenible i hi haurà diferents espais comuns, com ara una bugaderia col·lectiva, un menjador i una sala de cures”, hi afegeix Gual. La previsió és que les obres puguin començar abans no acabi l'any. Pel que fa a l'habitatge públic –a Can Batlló també n'hi haurà de renda lliure–, La Borda s'afegeix a les dues promocions que construeix el municipi per reallotjar els afectats per l'operació urbanística i a la impulsada per la cooperativa de la FAVB. Si hi ha famílies a Can Batlló, és lògic que hi hagi també una escola i, de fet, ja està en marxa el projecte per crear un centre educatiu autogestionat i cooperatiu.
