Records desubicats
Els turistes de la Costa Daurada opten pels objectes de regal que fan referència a Barcelona o a Espanya
A Tarragona es busca l'originalitat i a Salou triomfen les sevillanes i els objectes per a la platja
És migdia al cor de la Part Alta, l'indret turístic per excel·lència de Tarragona, destinació i refugi de tothom que la visita al llarg de l'any. A diferència d'altres zones molt més massificades, com ara Salou o la Pineda, i sobretot de Barcelona, on hi ha botigues, parades i establiments per donar i per vendre i els seus responsables poden arribar a esgotar, la febre comercial –ja sigui per comprar o per vendre– és molt menys intensa als carrers de la vella Tàrraco. Tots els records referents al passat romà de la ciutat sempre hi són ben visibles, i gràcies a l'estàtua de la rambla Nova, els elements castellers també estan guanyant protagonisme i pes en els darrers anys. Malgrat tot, a Tarragona no hi ha un objecte de regal que tothom s'hagi d'emportar cap a casa. El pal de paller dels records encara no existeix.
La botiga Boy Me Voy, just a la cantonada entre el carrer Major i la baixada Misericòrdia, ven samarretes amb la marca Tarragona des de fa catorze anys, però només cal fer un cop d'ull per comprovar que fuig dels regals més quotidians. “Som els primers que vam començar a vendre productes en què figurava el nom de la ciutat”, diu Teresa Solé, asseguda a l'ombra, i assenyalant-nos el reguitzell de peces de roba penjades a la paret, totes de producció i disseny propi. La Teresa fa que no amb el cap quan se li pregunta si sap d'algun objecte que sigui el preferit dels visitants.
Amb les mans buides
Confosos entre els veïns del casc antic, s'escolta unes amigues que enraonen en francès. Surten d'un comerç del carrer Major amb unes postals. “Ens emportarem vi i algunes ampolles d'alcohol, però aquí només hi hem vingut un dia, ja que estem a Barcelona, on hem comprat una samarreta de Messi i coses del Barça”, confessa la francesa Manuela Bertomé. Dins de la botiga en què –a part de les postals– la Manuela, la seva amiga i el seu fill no han trobat res que els seduís, hi ha reproduïts bona part dels objectes de regal tant de Tarragona i de Catalunya com de l'Espanya més folklòrica i tradicional. No hi ha barrets mexicans, però sí que hi sobreviuen els toros, els imants de paella o les nines sevillanes. “La fama del flamenc i dels toros no es pot esborrar només perquè en una part de l'Estat s'hagin prohibit”, diu la Milka, la noia que la regenta, que hi afegeix que “quan em demanen alguna cosa diferent sempre els recomano les estàtues dels castellers, i a vegades els faig anar a l'oficina de turisme”.
Als peus de la catedral, una parella de Madrid explica que no acostumen a comprar res de típic. Només un didal, perquè en fan col·lecció, i oli, vi i cava.
De record, les tapes
L'Oliver Schneider acaba d'arribar a Tarragona amb la seva família, procedents d'Alemanya. És el primer dia que visita el casc antic de la ciutat i per això encara no han comprat res. “Segur que ens gastarem diners per menjar tapes”, afirma, tot insistint que “sabem que els toros s'han prohibit a Catalunya, però a nosaltres no ens interessen gens”. Just al costat, una de les botigues de referència per als turistes que visiten la catedral exposa els seus articles a l'exterior, però poc moviment d'euros. A la plaça de la Font, un visitant francès mostra un parell de xancles comprades en un establiment del nucli antic. “Per nosaltres, els records més preuats són les fotos, però no ens agraden ni els toros ni les sevillanes”, subratlla l'Eric Liger.
Per això, en vista de la falta d'una icona de referència, a principis d'estiu el Patronat de Turisme de Tarragona es va adherir a la campanya Empremtes de Catalunya per tal de trobar la imatge més característica de la ciutat. Més de 700 persones van votar per una de les 21 imatges seleccionades, entre les quals hi ha l'amfiteatre, la catedral, l'estàtua dels castellers de la rambla Nova o elements del seguici popular de les festes, entre d'altres. La imatge guanyadora es donarà a conèixer el mes de setembre.
Compres a la costa
Mentre que Tarragona és per a molts dels turistes àvids de records poc més que una parada d'un dia, els nuclis turístics que els acullen durant gairebé tota la seva estada (com ara Salou i la Pineda), sí que exploten més la venda de tot tipus de records.
Però malgrat les dècades com a destinació turística consolidades, els nuclis de la Costa Daurada central encara tenen problemes per fer valer els seus noms en les samarretes, imants i gorres que venen a tort i a dret. Un passeig per qualsevol de les botigues de la façana marítima salouenca o de la Pineda (Vila-seca) ens indiquen que els noms que més triomfen a l'hora de comprar un record són Barcelona i Espanya, tot i que en aquest punt també hi ha variants geogràfiques.
“Si em ve un grup de turistes russos, només voldran que posi Espanya a tot arreu, i, com a molt Barcelona”, relata Yolanda Maya, venedora d'una de les botigues del passeig marítim de la Pineda. En canvi, comenta, els anglesos i els francesos sí que s'aventuren amb detalls que continguin imprès el nom de Salou o la Pineda. “Ells tenen més clar on han vingut a passar les vacances”, afirma la botiguera. Aquesta desorientació de molts dels turistes és especialment curiosa al nucli de la Pineda, on els visitants compren sense cap tipus de complex regals per als seus familiars i amics en què llueix, orgullós, el nom de Salou, encara que estigui a uns pocs quilòmetres de distància.
Sigui com sigui, els elements que tradicionalment continuen omplint les maletes dels turistes que visiten la costa tornen a ser aquells que privilegien els elements tradicionals espanyols: els toros (especialment, els fets d'acord amb l'estil de Gaudí) i les sevillanes. Al centre de Salou, per exemple, un dels objectes que té més èxit és un davantal que reprodueix un vestit típicament andalús. “És de les coses que més es venen aquí”, explica Angelines Cuadrado, que regenta un comerç al turístic carrer Carles Buigas.
La roba, a la moda
La roba és una altra opció segura. Entre les samarretes en exposició, en moltes botigues tenen bona sortida les samarretes d'equips de futbol i, després del mundial, la de la selecció espanyola, que ha estat un dels èxits d'aquest estiu. Tot i això, sembla que la samarreta amb el nom de la destinació ja no és la tendència de moda entre els turistes. “No es porta gens a casa, això”, diuen la Rosa de la Torre i en Juan Maria Landa, de Biscaia, que fa anys que estiuegen a Salou. Per això, les botigues de records opten per omplir les seves prestatgeries amb peces de roba amb els personatges de moda entre les més menuts, com ara l'omnipresent Hello Kitty o en Bob Esponja.
Amb tot, la proximitat de la platja provoca un altre tipus de compra habitual: la de l'equipament imprescindible per a una jornada a la costa. Tot i que la crisi ha afectat la pràctica (molts opten per agafar les tovalloles de l'hotel abans d'adquirir-ne de pròpies), els flotadors i pales es van venent amb facilitat. Com el nou èxit de l'estiu: una curiosa pistola d'aigua en forma de tub que triomfa en molts aparadors.