Elisenda de Montcada, llar de cultura

Poc es podia pensar la Reina Elisenda de Montcada –allà al segle XIV en què li va tocar viure– que a les terres que la seva família dominava s'aixecaria algun dia una casa del poble dedicada a la cultura. Podia imaginar-se que la història no l'oblidaria (entre altres coses, perquè va fundar el monestir de Santa Maria de Pedralbes, referent del gòtic barceloní), però no crec que somiés que se li erigiria la millor biblioteca que Montcada i Reixac hagi tingut mai a la vida.

Amb anys de retard, dissabte les patums locals i el president de la Generalitat van inaugurar l'equipament, que s'integra al complex esportiu i cultural Montcada Aqua, on a banda de la biblioteca i la piscina municipal també hi ha un teatre i una sala d'exposicions. Feia anys que Montcada esperava una biblioteca municipal amb cara i ulls. Més de deu anys i més de dotze. I encara que entre alguns veïns la sensació que els queda és de pèrdua (l'equipament es trasllada del centre de la ciutat al Pla de'n Coll, a tocar del barri de Masrampinyo, on viu l'alcalde i on s'han fet moltes de les intervencions dels últims anys), és indubtable que el poble guanya, i molt. A més, l'autobús hi deixa ben a prop.

En els darrers 27 anys, els veïns s'havien hagut de conformar amb una biblioteca gairebé de fireta, als baixos d'un edifici de pisos del carrer Montiu. Abans s'havia estat a la Torre Vives (des del 1941), però llavors no era de titularitat municipal sinó que la gestionava Caixa Sabadell fins a la integració a la xarxa de biblioteques de la Diputació de Barcelona, el 1982. La del carrer Montiu no era gaire més gran que un pis o una casa de planta i amb prou feines tenia capacitat per a seixanta persones ben avingudes, encara que hi cabien una quinzena de nens més sobre les estores de l'àrea infantil. El seu fons editorial llavors era d'uns 23.000 ítems (entre llibres i documents audiovisuals) i de CD i DVD en tenia uns quants, no gaires, per remenar i triar.

La nova biblioteca Elisenda de Montcada doblarà el nombre de referències fins als 45.000 volums (ara, de moment, «només» en tindrà uns 42.000) i incorporarà 5.000 documents audiovisuals, 200 títols de revistes i vuit diaris així com un fons local sobre el municipi. Si a l'antiga hi havia dos ordinadors (un connectat a internet i un altre que feia les tasques de catàleg), ara n'hi ha disset de connectats a internet i amb tot tipus d'eines d'ofimàtica (13 per a adults i 4 per a nens) i set ordinadors que seran punts de catàleg. La capacitat de la biblioteca i els punts de lectura són ara 170, ja que la nova ubicació té una superfície de 2.310 m² que es reparteixen, entre altres espais, en una àgora, una àrea d'informació, una zona de revistes, un espai de música i imatge, una sala de treball, una àrea de fons general i una altra de col·lecció local. En aquesta darrera destaquen diversos documents relacionats amb el treball, la vida i l'obra de Joan Ramon Masoliver, el periodista i escriptor català d'origen aragonès (era cosí de Luis Buñuel), que va passar els seus últims anys al barri montcadenc de la Vallençana.

Les possibilitats que s'obren a l'Elisenda de Montcada són ben àmplies. A banda de presentacions de llibres i conferència s'hi podran fer exposicions, tallers, hores del conte i clubs de lectura. «En vam intentar fer, de clubs de lectura, i vam fer alguna prova però ni fent lloc amb les taules hi cabíem», m'explica Núria Camps, que és la directora de la biblioteca. «No estàvem còmodes, al carrer Montiu, ni els treballadors ni els usuaris», m'explica. I potser el peu coix de l'Elisenda de Montcada serà justament la dotació de personal i l'horari d'atenció al públic. En un establiment tant gran i ben servit, els lectors faran anar de bòlit els bibliotecaris, i les hores quedaran curtes.