LA TRIBUNA
La fotografia obra d'art
La fotografia s'incorporà a les col·leccions del Museu Nacional d'Art de Catalunya força recentment, el 1986. Des d'aleshores, el MNAC ha treballat per constituir una col·lecció de fotografia catalana al més àmplia possible, un fons que contribueixi al reconeixement dels fotògrafs catalans, tot situant-los en el panorama de la creació internacional, tal com es mereixen, cosa que fins ara no havia estat possible.
L'exposició Praga, París, Barcelona. Modernitat fotogràfica de 1918 a 1948, que es pot veure fins al 12 de setembre, mostra la riquesa experimental que va caracteritzar la fotografia de les avantguardes i confronta les obres dels fotògrafs més destacats d'aquests tres nuclis culturals de l'Europa d'entreguerres. Perquè la revolució artística que va tenir lloc a Praga i a París en aquest període va arribar a Catalunya a mitjan dècada de 1920. I els fotògrafs catalans es van endinsar, amb gran èxit, en el camí de l'experimentació fotogràfica. Si bé entre Praga i París aquestes relacions han estat sovint exposades, era interessant fer-ne una relectura i afegir-hi l'aportació de les obres realitzades aquí.
La mostra posa de manifest, també, la importància de la fotografia com a forma de creació, i ajuda a promocionar els fotògrafs catalans, que també van experimentar amb la fotografia com a forma d'art. L'exposició presenta, així mateix, la relació de la creació fotogràfica amb algunes de les obres editorials més importants i l'aportació cinematogràfica d'alguns artistes.
Experimentació
Tot i que la invenció de la fotografia es remunta a l'any 1837, es considera que el naixement de la fotografia moderna es produeix, en l'àmbit europeu, en el període d'entreguerres, coincidint amb l'eclosió de les avantguardes artístiques. Aquest és el moment en el qual apareix i s'imposa internacionalment un discurs de renovació fotogràfica radical: es parla de Nova Visió, Nova Objectivitat, Nova Fotografia... per fer referència a la idea dominant que es produeix en aquell moment un veritable renaixement de la fotografia. S'experimentava amb totes les innovacions tècniques, creatives i formals, incorporant fotogrames abstractes, picats, contrapicats, contrallums, fotomuntatges, combinacions amb tipografies, còpies en negatiu i solaritzacions.
Per primera vegada en la seva curta història, la fotografia aconseguia la seva especificitat. En un període de gran riquesa experimental per a totes les arts, va saber aprofitar-se d'aquestes circumstàncies per retrobar-se definitivament amb les avantguardes. Deixant d'anar a remolc dels corrents pictòrics i lluitant contra l'estigma de ser una simple reproducció mecànica de la realitat, la fotografia deixà d'estar sotmesa als dictats de la pintura.
El pictoralisme, clau
Tot això no hauria estat possible, però, si força temps abans, l'any 1888, no hagués tingut lloc un fenomen molt important en el desenvolupament tecnològic de la fotografia i que representà el seu primer discurs de legitimació artística: el pictoralisme, que, per alliberar la fotografia de la simple reproducció mecànica de la realitat, en defensava un cert estatus artístic, amb la intervenció manual de les imatges a través de tècniques i materials. Fou el primer moviment de renovació que va tenir la fotografia i el preludi dels discursos de legitimació de la fotografia moderna.
Posteriorment, des de la revolucionària escola de la Bauhaus, s'impulsà una nova cultura de l'espai que constituí la base de La Nova Fotografia. Es volia una fotografia alliberada del pictoralisme que s'acostés al món lliure de prejudicis. Una fotografia que ja s'havia fet adulta i que podia ser considerada una pràctica artística pròpia.
