Serra la pota a la Vella

Per cada pota que cau de la Vella Quaresma falta una setmana menys perquè sigui Pasqua. A Mataró aquesta tradició no es perd, i fins i tot s'ha convertit en un acte públic en què el ritual de serrar la pota té cada vegada més seguidors. Els més petits són els qui omplen la plaça de la Peixateria, al final del carrer de Barcelona, per ocupar les primeres files. Volen veure amb tot detall com des de dalt l'escala s'enfilen per fer caure la cama de la Vella a cops de serra. Abans, però, tots cantaran la cançó que ja coneixen de memòria: «Serra la Vella, un plat d'escudella, serra d'avelló un plat d'escudelló.» La cantarella, però, mai no és suficient perquè la pota caigui a la primera i des de dalt l'escala comencen a cridar: «Mestressa, porteu pa, que la serra no vol tallar», i altra vegada la cançó per mirar que la pota afluixi. Al segon intent se sentirà: «Mestressa, porteu vi, que la serra no vol seguir.» Aquests crits són ja uns clàssics, però al darrere vindran tots els rodolins que facin falta i que aporten els assistents a l'acte. Abans de començar es pot negociar amb els organitzadors, la Comissió de les Set Setmanes, el que has portat per menjar o beure i com ho fas rimar. Així, diumenge passat ens van sorprendre sortides originals, com ara: «Mestressa, porteu tortell, que la cama va de gairell», o «Mestressa, porteu caramels de maduixa, que la pota no s'afluixa».

Les aportacions espontànies del públic és el que fa diferent cada diumenge, i amb el que compten els organitzadors que fa 30 anys que s'encarreguen de fer anar la serra. Un dels promotors de l'acte, Lluís Hugas, recorda que la primera Vella Quaresma que es va fer al Foment era només de paper. Aleshores, va ser l'única vegada que el dibuix de la Vella es va treure del costumari català de Joan Amades. Amb els anys l'acte ha anat agafant consistència i la comissió s'encarrega de demanar a un artista diferent que faci el disseny de la Vella xaruga. Aquest any de fortes ventades el dibuix fet per Josep Ciudad ha estat del tot encertat, amb un paraigua regirat de cap per amunt per culpa del vent. La Vella, que sempre porta el tros de bacallà salat, es fa penjar a l'edifici de la Peixateria. Allà la figura de fusta de grans dimensions perd cada setmana una pota. És el mateix dibuix que els més petits han pogut veure a l'escola, on l'Institut Municipal d'Educació també fa arribar els cartells.

A l'acte s'hi ha d'anar amb el vermut fet o havent esmorzat tard perquè amb tant de rodolí i cantarella s'acaba ben entrada l'hora de dinar. Diumenge, entre les improvisacions, van sortir un grup de músics que no van tenir manies per enfilar-se escala amunt fins a la teulada de la Peixateria per acompanyar amb música la cantarella. Així, van animar les prop de dues-centes persones que s'aplegaven a la plaça per cantar i també es van afegir al brindis amb cava des d'allà dalt.

Cap a les dues de la tarda, finalment, la pota es deixa caure i els més petits ja esperen amb les orelles tapades que disparin els trets dels petards que confirmen que a la Vella li queda una pota menys. Tot i que hi ha moltes famílies que no es perden cap de les cites de diumenge a la una del migdia, un dels dies més tranquils per anar-hi és la darrera setmana. Llavors n'hi ha que ja són fora disfrutant de les vacances de Setmana Santa.