Un Kennedy de cartró pedra

No és allò que ha dit, sinó on i quan ho ha dit. En plena campanya electoral, el primer candidat negre a la presidència dels Estats Units fa un discurs a Berlín, davant mateix d’on fins al 1989 hi havia el Mur. Les paraules –ensucrades, com sempre– no són el missatge de Barack Obama. L’important és la imatge i els records que evoca: en aquest mateix escenari John F. Kennedy va pronunciar el seu mític “Ich bin ein Berliner (Jo sóc berlinès)” i, anys més tard, Ronald Reagan va escridassar els comunistes a l’altre costat del mur: “Tear down this wall! (Tireu a terra aquest mur!)”. El discursos de Kennedy i Reagan els anys 1963 i 1987 eren plens de contingut. JFK refermava el suport dels Estats Units a l’aleshores República Federal Alemanya –i, per extensió, a tot Europa Occidental– davant el perill del poderós enemic soviètic. Reagan, en canvi, amenaçava una Unió Soviètica a les acaballes. Però tornem a Barack Obama.

El discurs d’ahir no tindrà més transcendència històrica que ajudar-lo en el seu camí cap a la Casa Blanca. Si les paraules de Kennedy i Reagan van donar una dimensió internacional als presidents nord-americans, les paraules d’Obama són, sobretot, d’ús intern. A part d’uns vagues “sóc un ciutadà del món” i “ara és el moment de construir nous ponts a tot el planeta”, el discurs d’ahir pretenia revestir d’autenticitat americana aquell que ja és un fenomen global. Obama està arrasant en la seva gira internacional. És el candidat preferit de l’opinió pública mundial, molt per davant de John McCain. Però, curiosament, és en les enquestes que compten –entre els votants nord-americans– on la diferència amb el candidat republicà és més ajustada. I això és perquè McCain és d’allò més americà: blanc, d’ascendència anglosaxona, veterà del Vietnam... Així que els assessors d’Obama han buscat en el bagul de la millor Amèrica i hi han trobat Kennedy i Reagan. Sabor genuïnament americà... a Berlín.