La cara B del Rude Cat

El Rude Cat Festival s'ha consolidat com la mostra més important de música jamaicana del país. Les dues edicions anteriors van ser un notable èxit musical i de públic, i aquest any el festival va voler fer un pas endavant ampliant la programació a dues nits, la primera de les quals –la del divendres– es va destinar exclusivament a grups catalans. La nit de dissabte, en canvi, mantenia l'estructura de les dues primeres edicions: barreja de grups estrangers coneguts i desconeguts; i alguna estrella jamaicana com a gran reclam. Però aquest pas endavant s'ha quedat a mitges. El cartell de dissabte oferia la possibilitat de veure per primera vegada a casa nostra noms com Pat Kelly i Susan Cadogan, ambdós amb una llarga carrera vinculada al rocksteady i al reggae. Eren noms que no passen desapercebuts per als aficionats al reggae, però que mai han jugat en la primera divisió. Això va provocar que l'afluència no fos com la d'anys anteriors, i cap dels dos artistes va ser capaç tampoc d'encendre el públic més enllà d'algunes versions, com l'Everything I own de Ken Boothe que va interpretar Cadogan, que va encarar més el repertori cap a grans clàssics del reggae i el soul. Kelly, en canvi, va fer una lliçó de rocksteady, desgranant les línies mestres d'aquest estil immediatament anterior al reggae. Kelly, amb grans interpretacions com Wish it would rain, Since you're gone i A whiter shade of pale va oferir una actuació més selecta, sortint de l'efectisme fàcil, i això en les velles glòries jamaicanes sempre és d'agrair. Per tancar la nit –abans The Ratazanas, Two Tone Club, Moon Invaders i The Uppstemians havien complert però no van ser grans descobriments–, Deal's Gone Bad va mostrar el seu ska típicament americà. El seu bateig a Catalunya venia precedit d'uns discos potents, però a la banda encara li falta recorregut per fer-se valer més amb el seu propi repertori. Els de Chicago van accelerar el ritme de la nit, però es van quedar a mitges. Fins que no van acabar amb un medley de clàssics i el 54-46 That's my number de Toots & The Maytals no van fer saltar el públic. Precisament, Toots actua demà passat a Barcelona. I el que ha faltat aquest any al Rude Cat ha estat un cantant de renom, que no hagués de recórrer a les versions. El Rude Cat sembla consolidat, però necessita estrelles per tornar a oferir la seva millor versió, perquè aquest any ha estat com la cara B d'un single.