Proscènium confronta les «tres religions del llibre» en la lectura dramatitzada «Laude, Jerusalem!»

Paradoxalment, Jerusalem porta el sobrenom de Princesa de la Pau. A l'entorn de Jerusalem, com a poma de discòrdia entre les tres religions, gira la lectura que duran a terme els membres del Grup Proscènium. L'espectacle, que beu de diverses fonts, hebrees, cristianes o musulmanes, està dissenyat com un viatge a la Ciutat Santa, a través de la seva història i de la poètica que ha inspirat al llarg dels segles. La barreja de fonts, la contraposició de textos, és intencionada, per posar en relleu les similituds, més que les diferències, que porten a la paradoxal situació actual d'enfrontament. Segons explica Joan Ribas, «les tres religions neixen de la fe en un mateix déu, però viuen enfrontades gairebé des de sempre». Pel director del grup amateur gironí, és sorprenent comprovar que «la història de la concepció i el naixement de Jesús també apareix a l'Alcorà». Per Ribas, les diferències insalvables entre religions són una qüestió d'ambició humana: «Es tracta de diferències de criteri, d'opinió, però sobretot, de domini, de poder, de veure qui mana més.»

La lectura de textos, com ara del poeta Salvador Espriu, del poeta palestí contemporani Mahmud Darwish, del poeta àrab Queys Ibn Al-Mulawwah (Maynún Layla. El boig per Layla), versionat per Isail Choonara i, per descomptat, dels tres llibres sagrats, estarà acompanyada per projeccions de fotografies, pintures i gravats referents, majoritàriament, a la Ciutat Santa.

Joan Ribas compta per fer l'espectacle, que ja ha esdevingut una tradició consolidada a l'agenda d'actes d'aquestes dates, amb Narcís Subirà, Narcís i Jordi Garcia, Carina González, Cristina Arenas, Dani Chicano, Roser Massanas, Anna Carina Ribas, Salvador de Castro, Albert Reverendo, Laura Ruhí i Laura Casamitjana, com a lectors. A més, a la part tècnica hi són Pere Puig (llums i so) i Jordi Mestres (projeccions), mentre que del vestuari se'n fan càrrec Anna Donato i Maria Clara Ribas.