tribunals
La parricida de Lloret estava “molt tranquil·la i serena” després dels crims
Un agent dels Mossos va dir que fins i tot s'empolainava quan l'estaven custodiant
Un cop a la comissaria, però, va estar dos dies sense menjar
“Impassible”, amb una “tranquil·litat esbalaïdora” i “serena” és com la policia recorda que estava la mare britànica que va matar els seus dos fills petits a Lloret de Mar mentre la custodiaven, tan sols unes hores després que posés fi a la seva vida asfixiant-los amb una bossa de plàstic a l'hotel Miramar. En el segon dia de judici pel cas celebrat ahir a l'Audiència de Girona, també van declarar dues treballadores del complex. La primera era una dona de fer feines, que va relatar que quan el 18 de maig del 2010 al matí es va adreçar a l'habitació número 101, on s'allotjava l'acusada, Lianne Smith, i les criatures –Rebecca, de 5 anys, i Daniel, d'11 mesos–, es va trobar un paper penjat a la porta que posava: “No entrin, els meus fills estan malalts.” A terra, hi havia una bossa d'escombraries i tovalloles brutes i, per això, es va limitar a deixar-ne de netes i a endur-se la brossa.
“Parlaré amb els agents”
A dos quarts de deu, la imputada va baixar a l'entrada de l'hotel, on va demanar a la noia que hi havia darrere el taulell que avisés la policia i una ambulància. La recepcionista va explicar que l'acusada no li va donar més explicacions perquè “ja parlaria amb els agents”. El primer a arribar va ser un policia local que vigilava l'Ajuntament, situat a pocs metres del Miramar. Quan va trucar a la porta de l'habitació, Lianne el va obrir i, després de fer-lo entrar, recorda que li va assenyalar “constantment” el llit.
Quan l'efectiu va destapar les flassades, va trobar els cadàvers. Al seu costat, hi havia una nota, on ella culpava de la situació a què havia arribat la seva filla gran –fruit d'una relació anterior–, de qui assegurava que va presentar una denúncia falsa per abusos sexuals contra el seu marit, Martin Anthony Smith. Una “greu acusació” que la detinguda insisteix que va ser el detonant que els va portar a fugir d'Anglaterra.
Mentre esperaven les altres patrulles, li va donar un sobre, on hi havia el seu passaport, el carnet de conduir i el llibre de família. En presència d'aquest agent, també va confessar per primer cop haver matat els petits. Ho va fer quan un dels policies li ho va demanar, perquè “no articulava paraula i no semblava preocupada”.
“Es posava un mocador”
De fet, tots els agents que la van veure van coincidir que estava calmada, que no va plorar, ni cridar, ni dir coses sense sentit. “Estava com si no hagués passat res. Em va impressionar la fredor. Quan sentia que parlàvem d'ella, ens buscava amb la mirada”, va manifestar un mosso d'esquadra. Al mateix policia el va sobtar que, mentre la custodiaven, va arribar a empolainar-se. “S'estava constantment arreglant els cabells i posant-s'hi un mocador.” En aquest punt, la lletrada de la defensa, Jennifer Lahoz, li va recriminar que no va descriure l'estat d'ànim de la seva clienta com ho havia fet abans als jutjats, quan va dir que “estava amb la mirada perduda i en estat catatònic”. I, ja a la comissaria, es va passar dos dies sense menjar ni beure i es va haver d'activar el SEM.
Els Mossos també van indicar que el 7 de maig d'aquell any van detenir el seu marit gràcies a una denúncia que va interposar ella per un robatori al pis on vivien a Barcelona. En consultar els arxius, van veure que la justícia britànica buscava l'home arran de la denúncia per pederàstia. Una setmana després de l'arrest, Lianne es va refugiar a Lloret, on, segons diu, va posar fi a la vida dels menors perquè temia que els serveis socials britànics li retiressin la custòdia i no veia un futur per a les criatures ja que “no tenia a ningú més que no fos ells i Martin, que estava pres a Anglaterra”.