«Mentres-tant tot després» o les vivències i temporalitats inacabades d'Antònia Ripoll

Fins i tot l'ara i aquí és passat. Allò que ets, allò que estimes, allò que sents. Aquesta és la reflexió última que s'amaga darrere els quadres d'Antònia Ripoll. D'aquí ve el títol de l'exposició que aquests dies es pot veure al Museu de l'Ebre de Tortosa, però més enllà de les generalitats, cada quadre, dibuix o instal·lació –n'hi ha dues, En (...) oscil·lació, a la planta baixa i ombres de (salt) al primer pis– té la seua pròpia reflexió. Així En (...) oscil·lació reflexiona al voltant de com ens veiem a nosaltres mateixos i de com ens veuen els altres: a través d'un espill deformat que encara deforma més la nostra percepció i la dels altres de com som en realitat. La instal·lació està feta amb ferro, poliestirè i cendres, «perquè les cendres són el passat que sempre ens taca», diu l'autora. En la seua obra són omnipresents el negre –conté tots els colors quan no hi ha llum–, el blanc –conté tots els colors quan hi ha llum–, els grisos –contenen també tots els colors segons la llum– i el roig «perquè és el color de la vida, de la sang, del sexe...», argumenta Ripoll. En l'exposició del Museu de l'Ebre hi ha sobretot quadres i dibuixos recents amb un clar predomini del negre, mentre que els més antics són més blanquinosos. Fins i tot n'hi ha un del 2001 que és gairebé totalment de color roig. «Al llarg del temps no canvies excessivament de pensament, el que canvien són les situacions», afirma Ripoll.