Canals

Enric Marquès Ribalta

Els seus orígens familiars cal cercar-los a Avinyonet de Puigventós, però va néixer a la Rodona, al barri de Santa Eugènia, l'any en què es proclamava la Segona República. Va ser deixeble del pintor Orihuel i va participar en la creació del Grup de Girona, amb qui es va presentar en diverses exposicions. Tot i disposar d'una bona feina en un banc, a mitjan anys cinquanta va decidir abandonar la grisor de Girona i anar-se'n a viure a París, on, entre el 1957 i el 1959 va freqüentar l'École du Louvre. Tot i això, no va perdre el contacte amb la seva ciutat, on el desembre del 1957 va presentar la primera exposició individual. Entre el 1956 i el 1974 va anar alternant la vida a París amb estades a Llagostera, a les dependències de l'antic Casino de Can Caldes. Com a pintor se l'ha definit com a neocubista i constructivista, a cavall de la llum mediterrània i l'expressionisme alemany.

Militant antifranquista, va ser un dels impulsors de l'Assemblea Democràtica d'Artistes, que va generar una allau de propostes i homenatges com el que es va fer a Carles Rahola. Com a periodista es va iniciar a la revista Presència i posteriorment es va implicar de ple en el projecte del Punt Diari, com a dissenyador i maquetista, a banda de les cròniques que hi publicava amb certa regularitat. A la Diputació va modernitzar el disseny de la Revista de Girona i va col·laborar en el naixement dels Quaderns. Va mantenir un estudi a la part vella fins poc abans de la seva mort, que el va abraçar a tocar la plaça Catalunya.

Enric Marquès Ribalta
Època:
Girona, 1931-1994
Activitat:
Pintor, periodista i activista polític
Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.