«Il quarto stato»

En un article de fa uns dies, Umberto Eco hi mencionava Pellizza da Volpedo, el pintor piemontès. El tema de l'article era el divisionisme, nom amb què es coneix una derivació pictòrica italiana del puntillisme francès del qual la màxima referència que jo sàpiga és Seurat; això era el XIX-XX, i potser un antecedent una mica llunyà, entre el XVIII i el XIX, seria l'anglès Turner. El puntillisme i el seu epígon, el divisionisme, eren tècniques de pintar amb pinzellades molt petites –punts–, com en una descomposició granular de la llum i els colors: algunes pintures divisionistes del pintor piemontès resulten en visions d'una gran serenitat i fluïdesa cromàtica. Volpedo no era el cognom del pintor, sinó el poble del Piemont on va néixer, igual que Vinci, a la Toscana, és el poble nadiu de Leonardo. L'obra més coneguda de Pellizza da Volpedo és Il quarto stato –El quart estat, o sigui el proletariat–, bellíssima pintura panoràmica, de grans mides, amb la qual Bertolucci iniciava la seva millor pel·lícula, Novecento (1976). Ja d'entrada, en presentar els crèdits del film impressiona aquell front humà de contadini en marxa, tots homes ferms i decidits, i només una dona, airosa i lluitadora, amb una criatura al braç, que s'ha dit si, en el quadre, era una madonna laica: és de llavors que sé de Pellizza da Volpedo i Il quarto stato. El quadre, molt potent, és una al·legoria de la forza operaia, o més pròpiament contadina, pagesa, efímera icona que va ser per un moment històric recent aquí, on no fa gaire, en algunes cases, hi havia penjada una reproducció del quadre fins que la claror va descolorir-ne la força. Giuseppe Pellizza va ser un socialista humanista, eficaç i cooperador, i morí als 39 anys, al seu poble, Volpedo. Llegir fa pocs dies el seu nom a l'article d'Eco va ser com sentir, en l'atzar de la gent en un carrer, el nom d'un vell conegut i amic de temps...