El meu Ajuntament perd els papers

Per demanar aclariments sobre una obra pública, he escrit tres cartes a l'Ajuntament del meu poble (tinc les còpies segellades amb registre d'entrada), la primera de les quals fa gairebé tres mesos, i encara no he rebut cap resposta. Ho demano de paraula a un dels edils de la corporació, i em ve a dir que han perdut els papers. La frase se les porta, com hi ha món. Perdre els papers pot significar moltes coses, a part del fet físic de perdre aquesta «matèria fabricada en forma de fulls prims, de pasta de fibres vegetals obtingudes de pedaços, fusta, palla i altres substàncies, i que serveix principalment per escriure» (diccionari de la GEC). L'edil, és clar, em dóna peu a imaginar altres accepcions d'aital pèrdua o soscaire municipal.

Com que en aquest paper hi ha d'haver referències gironines, diré que el meu Ajuntament és el d'un poble al sud de la Garrotxa, envoltat de muntanyes esponeroses que estan tocant a la comarca de la Selva i el Collsacabra, excapital d'un territori feudal de set parròquies, i amb un prestigiós folklore local declarat d'interès cultural per la Generalitat de Catalunya que es remunta, segons la llegenda, a l'època de la invasió sarraïna.

Ben pensat, però, no crec que el meu Ajuntament perdi paperam legal, i l'edil vol donar a l'expressió aquell contingut metafòric que els deia. Sí, deu ser això. No és que perdin els papers, sinó que han perdut el control de la situació, que és una altra expressió amb el mateix significat. Com ho serien també les expressions «eixir de mare», «perdre el món de vista», «sortir del test», «esgarriar el bel» o «perdre el control». Res d'això fóra del tot impossible, coneixent com conec l'articulació organitzativa de la casa de la vila d'aquest meu poble cap al sud de la Garrotxa, envoltat de muntanyes esponeroses i excapital d'un territori feudal de set parròquies sota el domini dels senyors d'Hostoles.