L'escola amb dos noms fa 50 anys

La celebració de mig segle d'existència és el pretext amb què l'escola Baldiri Reixac de Banyoles ha presentat un llibre en què recull la història d'aquests últims 50 anys del centre, amb el títol 50 anys de l'escola Baldiri Reixac. La vila 1958-59 / 2008-09.

En aquest llibre es repassa la història de l'escola actual i els seus precedents, i també es donen pistes d'uns trets distintius que la fan única. La seva història no es remunta només del curs 1958-59 cap aquí, sinó que és molt més antiga. Ja hi ha documents del segle XV d'un ensenyament per a nens promogut pel Consell de la Vila, i al segle XVI se'n troben d'altres amb el nom d'Escola de la Vila. Aleshores no hi havia un edifici propi de l'escola, sinó que havia estat situada a la casa de la vila i en altres edificis de Banyoles. El primer edifici que es coneix que va acollir l'anomenada llavors Escola de la Vila va ser on ara hi ha el Museu Darder, a la placeta dels Estudis, d'aquí ve el nom de la plaça. Era el 1890. Prèviament, després de la Guerra del Francès, el 1814, se sap que també havien estat instal·lats estudis en aquesta mateixa plaça, en un convent dels pares servites. Aquest primer edifici del 1890 no va ser exclusivament d'ús escolar. Alguns espais es van utilitzar per a Correus i Telègrafs fins al 1916 i després per allotjar-hi el Museu Darder. Quan es va traslladar a l'edifici actual va ser quan va prendre el nom actual de Baldiri Reixac, en homenatge al prevere, mestre i pedagog del segle XVIII. Però el centre ha mantingut la doble denominació: l'oficial i la popular, per això té dos noms.

En el llibre, distribuït en divuit capítols, s'hi van trobant les vivències i anècdotes en primera persona d'alumnes i mestres de l'escola en diferents èpoques. Són imatges amables dels records dels uns i els altres. Històries com ara la de l'alumna entre 1980 i 1989 Sònia Vilardell, que recorda la curiosa manera com el seu mestre, quan feien segon, els va explicar l'arribada de l'hivern. També hi ha la de Josep Grabuleda, alumne del 1966 al 1976, que explica els seus «estrambòtics partits de futbol» al pati de l'escola. O l'anècdota de la senyoreta de l'activitat extraescolar de costura entre el 1978 i el 2003, Ramoneta Samora, a qui un altre mestre va confondre amb una nena, a causa de la seva alçada, i li va dir que segués. La volta al món amb cançons és la vivència que explica la mestra Carme Cornellà, en què es fa ressò de l'actual diversitat cultural dels alumnes de l'escola i l'enriquiment que els ha suposat.

Tot resumit i aplegat en poc més de 150 pàgines, en què no falten les fotografies d'ara i d'abans, una presentació del director actual, Rafael Ponsatí, i un recull de tots els mestres i dels membres de l'associació de mares i pares. Recollir el nom de tots els alumnes hauria estat impossible, ja que n'hi han passat 4.000. Aquests sí que es poden trobar al web www.breixac50anys.cat.