Apunts

“Sempre viuràs en els nostres dibuixos”

En record de l’Adrià Creus i Boix

Intentarem dir quatre coses sense donar-hi gaires voltes, és el consell que ell ens hauria donat, la seva manera d’aconseguir que allò que expressava sortís del cor. De fet, ell escrivia molt bé i no s’havia d’aturar gaire en la forma. S’ajudava d’un llenguatge fresc, ric i emotiu, tot i que sovint no li calien gaires paraules per expressar allò que calgués.

Que orgullós que estava de l’escola de Bordils, com presumia de la capacitat creativa dels nens, mostra de l’estima i admiració que sentia per ells... La primera observació de les seves produccions era sempre en positiu; després, la reflexió que possibilités la millora. Era un gran defensor de la genuïnitat artística sense condicionants i la ferma confiança en la capacitat del nen per créixer. L’Adrià era còmplice del desplegament artístic, cultural, creatiu, literari d’allò més essencial que ens dona identitat com a escola. L’Adrià era polifacètic, sorprenent, divertit, original, autèntic i generós, molt generós. També extravertit, amb tots havia compartit moments significatius, detalls intensos, dissertacions, embolics... amb relació a la seva vida, projectes, il·lusions, dèries... L’Adrià desbordava creativitat en la seva quotidianitat i sense adonar-se’n ens atrapava en el seu món, ens encomanava les ganes de viure i de fer. Encara no hem superat la pèrdua de la Dolors que ens toca encaixar la teva. No hi ha dret! Procurarem donar continuïtat a tot això que ens heu deixat.

Parlant amb els nens i nenes, recorden de l’Adrià que deia:

“Calleu, bonics! Us fregiré amb patates! On és el Filmoneno? El món no té cap espai blanc. Fes coses difícils com animals i persones. Les mans s’han de dibuixar amb moviment. No em prenguis el pèl, que no podràs! Mira per la finestra per veure que el cel toca la terra. El cel no s’acaba mai. Passeu-vos de la ratlla, els pintors ho fan! Per dibuixar una persona es comença sempre pels ulls. Per fer fang, no t’has d’embrutir el palmell de les mans. Darrera la pluja no hi ha blanc. Et tallaré el coll i t’arrencaré les orelles! El fang es fa de pessic. Hem de treballar en silenci perquè surtin coses difícils, si parleu només surten les fàcils. No sé què pintar? Mira a la paret i ja et vindrà! 1, 2, 3, 4... cops amb el pinzell. Aquí, hi veniu a equivocar-vos. Atreveix-te, això ja ho saps fer!”

(*) Mestres, companys i alumnes de l’escola.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.