Política

Els partits catalans es reclamen la unitat els uns als altres

El PSC vol desenvolupar plenament l'Estatut del 2006

Duran dubta que el PSC faci alguna cosa que “pugui molestar el PSOE”

ERC rebutja que es modifiquin les lleis afectades per la sentència

ICV demana arribar a un acord aquesta setmana

Dos dies després de la gran manifestació en rebuig de la sentència del Tribunal Constitucional (TC), els diferents partits polítics catalans s'han reclamat mútuament mostres d'unitat per recollir el clam de la ciutadania i a presentar un resposta política a la sentència. Els partits que defensen l'Estatut busquen trobar el seu mínim denominador comú per articular una resposta política unitària a la sentència del TC en un ambient de final de legislatura.

Desenvolupar l'Estatut del 2006

El secretari general adjunt del grup socialista al Congrés dels Diputats i membre de la comissió executiva del PSC, Daniel Fernández, ha assegurat avui que per al seu partit la unitat dels partits catalans passa “pel ple desenvolupament de l'Estatut del 2006”.

Segons Fernández, la unitat del catalanisme s'ha “d'expressar a Catalunya i al voltant del president de la Generalitat”. Així mateix, ha declarat que la resposta política ha de tenir l'objectiu d'aconseguir l'“Estatut complet” que es va votar en referèndum. “Altres tindran altres objectius també legítims, però que nosaltres no compartim”, ha remarcat.

El diputat socialista ha avançat que aquesta setmana hi haurà contactes amb altres partits i ha destacat que la negociació “s'ha de fer entre els partits catalans a Catalunya”.

Fernández ha reconegut que la mobilització del dissabte va ser “especialment rellevant” i ha proposat que la seva “força” es converteixi en “propostes polítiques concretes, constructives i guanyadores”. El dirigent socialista ha admès que la proximitat de les eleccions al Parlament “'tindrà molt de pes”, però ha assegurat que des del PSC treballaran per avançar en propostes concretes.

El dirigent del PSC també s'ha referit a la reunió que el president català mantindrà amb Zapatero i ha destacat que Montilla tenia la “obligació institucional i política” d'explicar al president espanyol què “espera el poble de Catalunya de les institucions de l'Estat”

Duran dubta del PSC a Madrid

Per la seva banda, el líder d'Unió i secretari general de CiU, Josep Antoni Duran i Lleida, ha afirmat que el discurs institucional del president de la Generalitat, José Montilla, del dia després de la sentència del TC té “elements suficients” per vestir una resolució unitària i ha reclamat al PSC que defensi aquesta posició al Congrés dels Diputats. Duran, però, ha qüestionat que el PSC pugui subscriure alguna cosa “que pugui molestar el PSOE”, en referència a una resolució en contra de la sentència del Constitucional.

El líder d'UDC ha afirmat que la unitat s'ha de basar en el catalanisme i ha indicat que tots els partits han de cedir. Duran ha demanat que aquesta setmana es demostri la unitat aprovant una resolució unitària al Parlament de totes les forces polítiques que defensen l'Estatut i també al debat de política general a Madrid, amb una posició que pugui ser subscrita per tots els parlamentaris catalans a Madrid.

Sobre la reunió entre Zapatero, i el president de la Generalitat, el diputat de CiU ha apuntat que hi escenificaran “el compromís del PSOE per desenvolupar l'Estatut”. Duran també ha reclamat a Montilla que convoqui eleccions al Parlament quan més abans millor.

El secretari general de CiU ha lamentat que la retallada de l'Estatut és “més important” del que s'esperava i que la sentència “frustra el camí triat per Catalunya per conviure políticament amb el conjunt d'Espanya”.

Puigcercós no vol que es modifiqui cap llei pel TC

Des de ERC, el president d'aquesta formació, Joan Puigcercós, ha deixat ben clar que “no es modificarà cap de les lleis” qüestionades per la sentència, com volen PP i C's. A més, el líder d'Esquerra ha considerat que Montilla parla en “clau electoral” quan parla de restablir l'Estatut d'abans de la retallada del TC, cosa que no comparteixen els republicans, que ho veuen una pèrdua de temps.

Puigcercós ha qualificat la manifestació d'aquest dissabte com la “més important que s'ha fet fins ara a Catalunya” i l'ha comparada amb la manifestació per l'Estatut del 1977. El líder d'ERC ha considerat que, com en aquell moment, la protesta d'aquest dissabte marcarà un punt d'inflexió clar en la història política del país. Però també ha alertat del risc que el “capital polític” del 10J torni a caure en mans dels partits “autonomistes”, que van renunciar al dret a l'autodeterminació a la bilateralitat i al concert econòmic.

Puigcercós ha avisat que no és partidari d'apel·lar al govern espanyol per refer pactes polítics després de la resolució del TC. “Han deixat ben clar amb la sentència i amb l'actitud del PP i del PSOE que tal com som no ens hi volen”, ha reblat.

El president d'ERC ha advertit que la seva formació no té cap interès en trencar la unitat dels partits catalanistes ni al Parlament ni al Congrés, sempre que aquesta sigui per “anar més enllà” i no per limitar-se a defensar la integritat de l'Estatut del 2006, com defensa el PSC.

El líder d'Esquerra ha fet una crida a l'independentisme perquè a les eleccions doni a ERC prou força com per condicionar el futur govern de Catalunya i provocar així l'obertura d'una transició cap a la independència política. Segons Puigcercós, les properes eleccions al Parlament seran “constituents” i “en clau d'autonomia o independència'.

Arribar a un acord abans de divendres

El secretari general d'ICV, Joan Herrera, també s'ha referit avui a l'escenari obert per la sentència del TC i ha cridat a les forces polítiques “catalanes i catalanistes” a arribar a un acord al ple monogràfic del Parlament, que s'ha de celebrar aquesta setmana, per donar una resposta política a la resolució del Constitucional abans de divendres al migdia. El diputat ecosocialista ha recordat que aquest dia és l'últim per presentar una moció al Congrés dels Diputats per tal que s'aprovi la propera setmana, quan també s'hi ha de celebrar el debat de política general.

Herrera veu està disposat a “aparcar propostes que vagin més enllà”, per arribar a aquest acord, que veu “factible”, ja que tots els partits tenen un “denominador comú”, la voluntat que l'Estatut es compleixi “fil per randa”. En concret, el líder d'ICV vol que es compleixi “al 100 per cent” el text aprovat en referèndum, en qüestions com ara el reconeixement de Catalunya com a nació, el finançament just, el model lingüístic, els drets històrics o el blindatge de competències de la Generalitat.

El diputat d'ICV al Congrés creu considera que veu “fals” que el 95 per cent del text estatutari s'hagi aprovat, tal com va assegurar el PSOE, perquè els articles que el TC ha rebutjat o interpretat formen part de l'eix vertebral de l'Estatut.

Per al líder d'Iniciativa, l'“èxit aclaparador” de la manifestació de dissabte s'ha de traslladar a les institucions. Creu que el clam de la ciutadania és un “mandat” a la classe política per “aparcar els electoralismes” i que les forces polítiques s'uneixin per “canviar” el resultat de la sentència, i instar les institucions espanyoles a “respectar” Catalunya.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.