Campanya a examen
Experts en comunicació i estratègia política atribueixen bona part de l'ensopegada de CiU a una lectura equivocada de l'oportunitat d'avançar eleccions
El votant no nacionalista ha trobat una motivació extra en una campanya sobreescalfada
Els analistes veuen excessiva la personalització del missatge en Mas
La campanyas'ha escalfat molt, i això ha mobilitzat el votant tradicionalment abstencionista
Tot a una carta i la carta no ha estat la bona. A més, la partida no era l'adequada o, si més no, calia plantejar-la en un altre moment o afrontar-la tenint present que en un joc sempre hi ha diverses variables que acaben determinant la sort. Aquest pot ser el resum en forma de metàfora de l'anàlisi que diversos experts en comunicació i estratègia electoral, consultats ahir per El Punt Avui, van fer de la campanya electoral de CiU un cop constatat que no s'ha assolit el resultat que es buscava.
Pere Oriol Costa, catedràtic de periodisme a la UAB; Pau Canaleta, consultor en estratègia electoral, i Arantxa Capdevila, catedràtica en comunicació audiovisual a la UPF, coincideixen a parlar d'un pecat original comès per la formació de Mas en l'avançament de les eleccions. “El primer que calia preguntar-se és si eren necessàries aquestes eleccions, perquè Mas ja tenia la majoria per tirar endavant el que volia fer. Ha estat un error”, assegura Pere Oriol. Canaleta també parla d'un “error”, però en aquest cas pel fet que “CiU no ha calculat bé que el vot que va obtenir el 2010 era vot prestat i que, per tant, els 62 diputats de què partia no els tenia consolidats”. En la mateixa línia, Arantxa Capdevila considera que “no han sabut llegir bé el moment i s'ha errat en l'estratègia d'apostar-ho tot pel tema del sobiranisme; s'ha deixat massa relegat el de la situació econòmica. I la gent té memòria”.
En l'anàlisi de les causes de fons, el també catedràtic emèrit de comunicació Jordi Pericot considera que CiU “ha fet una campanya ambigua, molt ambiciosa, amb una gran proposta, però sense donar resposta a què passarà després”. Capdevila es mou en la mateixa línia i considera que la població ha percebut de manera negativa “la indefinició mostrada per CiU de com gestionaria la majoria excepcional que reclamava”.
Pel que fa a l'excés d'ambició que indica Pericot, Pau Canaleta també considera que el partit de Mas s'ha equivocat posant-se l'objectiu de superar els 68 diputats en un moment en què era molt difícil preveure l'evolució del vot.
En aquesta evolució, hi ha tingut un paper decisiu l'“alta temperatura”, en paraules de Canaleta, que ha tingut la campanya. “S'ha escalfat molt”, adverteix Pere Oriol Costa, i això, segons aquest veterà catedràtic, “ha activat una alta participació que ha perjudicat CiU, ja que s'han mobilitzat els tradicionalment abstencionistes en aquestes eleccions”. Canaleta també creu que “tensant el missatge de la campanya s'ha arribat a gent que tradicionalment no es movia en les eleccions al Parlament”.
El personalisme excessiu de la campanya de CiU, amb un Mas en un primeríssim primer pla, acaparant imatge i discurs, també rep crítiques dels experts. Quant a la fotografia en si del candidat, amb els braços estesos i les mans obertes, Pere Oriol Costa no en fa cap retret: “És un producte electoral coherent amb el personatge.” Sí que el troba desencertat Pau Canaleta, pel qual “la imatge sembla més la de l'agraïment postelectoral i transmet la sensació de supèrbia”.
Tot i que les imatges visuals ja tenen “menys impacte que abans”, segons Pericot, a aquest catedràtic tampoc li agrada la de Mas. “Ha pecat d'ostentós, massa apocalíptic”, diu. “Visualment és vistosa, però el missatge no és l'adequat”, creu Capdevila, que critica l'excés de lideratge únic que ha tingut la campanya.
El vot de CiU sembla evident que ha emigrat a ERC. Quant al seu líder, Oriol Junqueras, els experts en destaquen la coherència i la condició de perfecte anticandidat que ha estripat el manual de campanya.