Camacho fracassa
bloc
El govern espanyol i la direcció popular s'oposen al finançament singular que reclama el PP català
“La solidaritat és en els gens del PP”, rebat Cospedal
El madrileny González amenaça amb una consulta a Madrid sobre el model
El conat del dret a decidir madrileny és rebut a Gènova amb comprensió
Montoro calma Andalusia: “No faré res que obri diferències, res!”
Alícia Sánchez-Camacho va viure ahir les amargors que reserva el pont aeri a qui vol defensar el mateix a Barcelona i a Madrid. Abans d'entrar a la seu del PP, al carrer Gènova 13, amb la idea d'abanderar un nou finançament per a Catalunya “singular” i que limiti la solidaritat amb la resta de comunitats, la presidenta del PP català exhibia el seu tòtem com l'esforç compartit per tots els populars per frenar
el “desafiament de ruptura constitucional d'Artur Mas”. Dues hores després, però, la secretària general del PP, María Dolores de Cospedal, enterrava la kriptonita que el PP català els acabava d'oferir contra l'independentisme. “La solidaritat és en els gens del PP”, va advertir Cospedal.
La número dos del PP, que juntament amb Rajoy havia presenciat al juliol la revolta interna pel dèficit a la carta sense arbitrar-la, veia ahir com la catalana Sánchez-Camacho obrava la unió de tots els barons populars. Però a la contra. Cospedal no va dubtar a pacificar les aigües genoveses al preu de desautoritzar l'oferta arribada des del carrer Comte d'Urgell. “El PP català mai no pot pretendre –i no pretén– que el finançament sigui únic per a Catalunya, eh! Ni singular, eh! Perquè ha de tenir en compte les solidaritats de tot Espanya, i això ho té ben clar el PP de Catalunya”, va recitar. La tria de les paraules no va ser casual: Cospedal es va aplicar a reescriure el que havia dit Camacho i no li va importar dir que el PP català no parla de cap “singularitat” quan el fil de veu de Sánchez-Camacho desfilava per les ones amb idèntica paraula durant tot el dia. “És una proposta, però hi ha moltes altres propostes”, va ser el més càlid que li va dedicar la secretària general del PP.
“No obrir diferències”
Des de la seva Andalusia natal, el ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro, va voler calmar l'auditori: “Poden tenir la seguretat que el govern d'Espanya no farà res que obri les diferències entre espanyols, res!” Curiosament, l'actual mà dreta de Montoro com a secretari d'estat, Antonio Beteta, havia denunciat que el model pactat pel PSOE i CiU “és una tortura estadística per aconseguir que un català valgui com dos madrilenys”. Beteta era llavors conseller d'Hisenda de Madrid del govern presidit per Esperanza Aguirre.
Al si del govern central, la proposta amb què Sánchez-Camacho va agafar el pont aeri rebia només l'únic aval de l'únic ministre català que seu amb Mariano Rajoy al Consell de Ministres, Jorge Fernández-Díaz. “La solidaritat interterritorial és un principi constitucional, forma part de la solidaritat humana, però que la solidaritat ha de tenir un límit i unes condicions, jo crec que això és raonable, no?”, es va preguntar obertament el ministre de l'Interior buscant comprensió.
Fidel a l'ortodòxia que es dicta des de Gènova i des de La Moncloa, el ministre d'Economia, Luis de Guindos, va invocar la carta de Rajoy a Mas per renovar l'aposta pel diàleg “sense dates límit”. Es dóna la circumstància que un actual ministre, el canari José Manuel Soria, no es va oposar al model actual quan ell era el conseller d'Hisenda canari.
Cospedal, que a més de ser número dos del PP és la presidenta d'una regió netament receptora com és Castella-la Manxa, invoca que la solidaritat forma part de l'ADN popular –“és en els gens”– i exhorta el PPC a no renegar de la cadena genètica. “El principi de solidaritat i el tractament igual als ciutadans és un principi bàsic per al PPC i per al PP de tot Espanya, i això ho té ben clar el PP de Catalunya”, va resumir. En un missatge ben diferent, Sánchez-Camacho no es va estar d'enviar un dard sinuós al seu company de partit, l'extremeny José Antonio Monago, que es vanta periòdicament d'haver abaixat l'IRPF als extremenys a contracorrent del que dictava La Moncloa tot i presidir una comunitat receptora neta del finançament actual i de l'anterior. “Es tracta que en comunitats com Catalunya hi pugui haver un millor finançament basant-nos a garantir la solidaritat, però limitant-la i fent que comunitats com Catalunya no hagin de pagar més impostos dels que paguen altres comunitats que reben els fons”, va esbossar la líder del PPC en un intent de fer pedagogia al quilòmetre zero de la pell de brau.
La demanda del PPC de posar límit a la solidaritat va obrar el miratge d'obrir un conat de sobiranisme madrileny, perquè el president de la regió, Ignacio González, va amenaçar La Moncloa de convocar una consulta popular perquè els ciutadans madrilenys –i només ells– facin valer el seu dret a decidir quin és el nou finançament que desitgen per a Madrid. “Hi estic absolutament en contra, la meva comunitat ha estat infrafinançada durant molt de temps”, es va unir al cor el president valencià, Alberto Fabra. “Moltes persones es defineixen cada dia, però estem en fase d'estudi”, va relativitzar Cospedal. Qui celebra la idea de Sánchez-Camacho és el secretari d'organització del PSOE, Óscar López. “Benvinguda i sort amb el seu partit i amb Rajoy, que fins ara no ha volgut escoltar, és una tercera via que està defensant el PSOE, el PSC i el Duran”, interpreta.
