Política

Referèndum enmig de violència

Dues de les regions rebels celebren consultes d'autodeterminació

Kíev intensifica l'operació antiterrorista per impedir la votació

Un civil mor per trets de l'exèrcit

Les regions ucraïneses de Donetsk i de Lugansk van desafiar ahir, una vegada més, el govern de Kíev i van celebrar els polèmics referèndums d'autodeterminació organitzats pels activistes secessionistes i prorussos. Segons la comissió electoral creada pels rebels, un 89% van votar a favor de la independència i un 10%, en contra. La participació, segons la mateixa font, hauria estat del 74,87%.

La legitimitat de les consultes genera molts dubtes perquè es van celebrar enmig de l'operació antiterrorista que s'està duent a terme per sufocar la insurrecció a l'est del país, sense llistes electorals i amb informacions de tirotejos a diferents localitats, sense observadors ni reconeixement internacional occidental ni de Kíev. El president ucraïnès en funcions, Oleksander Turxínov, havia alertat dissabte que aquests referèndums són “un pas cap a l'abisme” i que podrien abocar el país a l'autodestrucció.

A més, la setmana passada el president rus, Vladímir Putin, també es va voler distanciar d'aquestes consultes i va demanar que s'ajornessin, en una maniobra que va tranquil·litzar Occident, però que encara no deixa clara quina és la intenció final del Kremlin. El Kremlin sempre ha mantingut que no té res a veure amb l'aixecament prorús de l'est d'Ucraïna.

La pregunta de si es “dóna suport a l'acta d'autonomia estatal” també generava confusió, segons informaven les agències ucraïneses, perquè els votants no tenien clar si votaven per una autonomia dins d'Ucraïna o bé per un estat independent que en el futur podria unir-se a Rússia. Roman Liaguin, un dels líders dels secessionistes i cap de la comissió electoral responsable d'aquesta consulta a la regió de Donetsk, va dir ahir: “Després del referèndum no canviarà absolutament res, no deixarem de ser part d'Ucraïna, no ens convertirem en una part de Rússia, sinó que simplement diem al món que volem canvis.”

Entre els líders secessionistes també hi ha contradiccions, perquè si Liaguin assegurava que la consulta d'ahir és per reivindicar “el nostre dret a l'autodeterminació”, un company seu ja anunciava estructures d'estat. Sense esperar els resultats, el líder de l'autoproclamada República Popular de Donetsk, Denís Puixilin, va anunciar que després del referèndum “les forces militars ucraïneses que hi ha a la regió de Donetsk seran considerades il·legals ocupants” i va avançar que s'organitzaran els organismes estatals pertinents i un exèrcit propi.

Només es van poder organitzar col·legis electorals als llocs que controlen els secessionistes i, per això, hi va haver grans cues per votar, i en alguns llocs l'exèrcit va impedir que se celebrés la votació. Tot i amb això, els líders secessionistes de les dues regions destacaven l'alta participació.

Mentrestant, continuava l'operació antiterrorista de l'exèrcit ucraïnès amb l'ajuda de la Guàrdia Nacional. El Ministeri de Defensa va informar ahir que s'havien aniquilat els punts de control dels “terroristes” de Krasni Liman, Kramatorsk i Slaviansk, i que en aquestes localitats de la regió de Donetsk l'operació antiterrorista estava arribant a la seva fase final.

A Krasnoarmeisk, el batalló Dniéper de l'exèrcit ucraïnès va aconseguir recuperar el control de l'ajuntament i de la seu de la policia, i va boicotejar el referèndum a mitja jornada electoral. En aquesta localitat aquest batalló va protagonitzar un tiroteig contra civils no armats que va acabar amb almenys un mort. Aquest incident va ser àmpliament difós per les xarxes socials amb moltes peticions a Putin perquè actuï. El secretari del Consell Nacional de Seguretat i de Defensa d'Ucraïna, Andrei Parubi, va advertir ahir que el seu país es defensarà d'una possible agressió de Rússia si Moscou reconeix el referèndum i inicia una fase més activa.

L'exprimera ministra i candidata a la presidència, Iúlia Timoixenko, va qualificar el referèndum de “frau” organitzat pel Kremlin i els terroristes que li donen suport a l'est d'Ucraïna amb l'objectiu d'“esmicolar el país” i impedir les eleccions presidencials del 25 de maig.

LES XIFRES

89
per cent
de ciutadans van votar per la independència de les regions de Donetsk i Lugansk, segons els rebels.
74,8
per cent
de participació va registrar el referèndum, segons la comissió electoral creada pels rebels.

Schröder critica el paper de la UE

redacció

L'excanceller alemany Gerhard Schröder considera que la UE és la principal responsable de la crisi ucraïnesa, en haver obligat Kíev a escollir entre un futur amb la Unió o amb Rússia. “La UE ha ignorat que Ucraïna és un país profundament dividit culturalment. La gent del sud i de l'est estan més bolcats cap a Rússia, i la de l'oest, cap a la UE”, va declarar Schröder, vell amic de Putin, al diari Welt am Sonntag. “L'error va consistir a fer triar entre un tractat d'associació amb la UE o una unió duanera amb Rússia.” Tot i admetre equivocacions “per part de tothom”, l'excanceller no va condemnar l'annexió russa de Crimea: “L'annexió ha estat qüestionada des del punt de vista del dret internacional, però ara és una realitat. Crimea va decidir en referèndum que volia ser una regió russa. I així s'ha aplicat.” Schröder va relativitzar la influència de Moscou sobre els separatistes prorussos de l'est d'Ucraïna.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.