Crida per salvar els yazidites
L'ONU demana una acció urgent per evitar el genocidi d'aquesta minoria religiosa
El nou primer ministre iraquià vol “unitat contra el terrorisme”
Més de vuitanta gihadistes moren en un bombardeig
Experts de l'ONU fan una crida a la comunitat internacional per parar el “genocidi potencial”contra la comunitat yazidita de l'Iraq a mans dels gihadistes de l'Estat Islàmic. “S'han de prendre totes les mesures per evitar aquesta atrocitat”, afirmava Rita Izsak, experta en les minories per les Nacions Unides.
Desenes de milers de membres de la minoria yazidita es van refugiar a les muntanyes de Sinjar, fugint de l'avenç gihadista. Es calcula que hi ha entre vint mil i trenta mil persones que encara no han pogut ser rescatades. Aquesta és una zona àrida, on les temperatures arriben als 45 graus i no hi ha aigua ni menjar. “L'accés a aquestes famílies és molt limitat”, assegurava el portaveu de l'Alt Comissionat per als Refugiats de l'ONU, Adrian Edwards.
El pas fronterer de Fish Jabur, a Síria, representa el passaport cap a una llibertat agònica per a milers de desplaçats iraquians. “En deu dies només hem menjat pa dur”, explicava Dalal Merar, una yazidita de 45 anys que va aconseguir escapar del mont Sinjar i arribar fins a Fish Jabur. Ho va fer gràcies al suport del PKK, les milícies kurdes turques que juntament amb les sirianes (YPG) van construir un corredor per traslladar els desplaçats atrapats a la muntanya cap a Síria per després retornar-los a l'Iraq per aquest pas fronterer. Merar ha arribat amb el seu marit. “No recordo gairebé res de quan vam marxar, només recordo la pressa que teníem per fugir”, assenyalava Merar, que hi afegia que està “molt preocupada pels deu mil companys yazidites desapareguts. “No sé per què ens persegueixen, ni qui són, però el pitjor de tot és que no tenim on anar”, es lamentava. Després d'un temps limitat a Fish Jabur, els desplaçats són enviats a camps de refugiats improvisats, a les remotes valls del Kurdistan iraquià.
Una minoria perseguida
Es calcula que hi ha 600.000 yazidites. Ocupen els territoris propers a les fronteres entre l'Iraq, Síria, Turquia i l'Iran, a més d'algunes zones del Caucas, i també hi ha comunitats a Alemanya i Suècia. Formen part de la comunitat kurda, però parlen un dialecte anomenat kumanji. Sinjar és el bressol històric dels yazidites, una ciutat iraquiana a només cinquanta quilòmetres de la frontera siriana. La seva religió es remunta a fa 4.000 anys i són víctimes de contínues persecucions des de l'imperi otomà. Professen una fe que incorpora elements de diferents credos, a més del zoroastrisme (antiga religió persa), i adoren Malak Taus (l'àngel paó). En aquesta adoració els gihadistes hi veurien la intenció d'adorar el diable.
L'Iraq no es limita a una lluita entre musulmans xiïtes i sunnites, hi ha moltes altres poblacions: cristians, turcmans, xabaks, mandeus i bahaistes que viuen en aquesta zona des de fa milers d'anys. Tot i l'ofensiva de l'Estat Islàmic –que ha forçat cristians a convertir-se a l'islam i ha arribat a decapitar i crucificar desenes de persones al territori que controla a Síria i a l'Iraq– els yazidites ja havien patit alguns atacs. El 2007 els gihadistes van irrompre als seus poblats i van matar entre 400 i 700 persones.
L'ofensiva en contra de l'Estat Islàmic va significar la mort ahir d'almenys vuitanta gihadistes, la majoria molt a prop de la muntanya de Sinjar. L'aviació iraquiana va assegurar que s'havien donat “cops puntuals a importants bases de l'Estat Islàmic”.
D'altra banda, el nou primer ministre iraquià, Haidar al-Abadi, va demanar ahir als iraquians “unir forces per fer front
a l'amenaça terrorista”,
la qual va assenyalar com
la seva prioritat. “L'Iraq afronta molts reptes encaminats a mantenir la seva unitat, el seu teixit social i els seus components”, hi va afegir. Per la seva banda, l'Iran va emetre un comunicat en què felicitava l'elecció del nou primer ministre iraquià.
LA DATA
La UE hi enviarà cinc milions més
La Comissió Europea va aprovar una ajuda humanitària addicional de cinc milions d'euros per pal·liar la situació a l'Iraq, i eleva així a 17 milions l'ajuda europea per aquest país durant aquest any. La comissària d'Ajuda Humanitària, Kristalina Georgieva, va assegurar que l'ajuda addicional europea contribuirà a garantir l'assistència “als més vulnerables” i a les comunitats locals que acullen refugiats. Georgieva va lamentar que a les zones controlades per l'Estat Islàmic l'accés a l'ajuda humanitària “és pràcticament impossible”. La Comissió ja va aprovar el mes de juny passat una ajuda addicional de cinc milions d'euros com a resposta a l'augment de les necessitats de la població desplaçada. La comissària va evitar pronunciar-se sobre si els governs europeus han d'entregar armes als kurds, tal com defensen França i Itàlia. Georgieva considera que és una decisió que és dels països i que no ha de passar per l'executiu comunitari.
