Gordon Brown, una altra vegada al rescat, en aquest cas del laborisme escocès, en caiguda lliure, com ja va fer per mantenir unit el regne poc abans del referèndum d'independència? Fa poc més d'un mes ho semblava. I així es va presentar a Edimburg, el 28 de gener, al costat del líder laborista escocès, Jim Murphy, amb una nova proposta per atorgar encara més poders al Parlament de Holyrood: un pas més enllà de la promesa que ell mateix havia llançat –i havia forçat a signar als líders unionistes de Westminster– els dies anteriors al 18 de setembre del 2014, quan en joc hi havia el futur de l'estat.

Brown ha definit la seva nova proposta com a “promesa plus”. Canvis més radicals que els ja oferts per Londres –haurien d'entrar en vigor la propera legislatura–, i que es resumeixen, bàsicament, a dotar de més capacitat legislativa el Parlament escocès per modificar el repartiment de beneficis socials i de les prestacions d'atur; la restitució de 1.800 milions de lliures anuals durant els propers cinc anys, destinats a habitatge social, i, així mateix, la cessió de competències, no concretades, als ajuntaments d'Escòcia, competències fins ara en mans tant de Londres com d'Edimburg.

Però les enquestes indiquen que la seva entrada en acció, una vegada més a la desesperada, no ha tingut l'efecte que va aconseguir al setembre passat. A més, el sondeig de Lord Ashcroft mostra que el laborisme és a un pas de perdre la circumscripció que Brown ha defensat fins ara, la de Kirkcaldy i Cowdenbeath, i a la qual no es torna a presentar.

Durant la campanya del referèndum, Gordon Brown va viure una segona joventut i es va guanyar els elogis d'aquells que, quan era primer ministre, l'havien vexat des de la premsa més groga i antilaborista de Londres. La seva intervenció de darrera hora en defensa del no a la independència, passant la mà per la cara al mateix primer ministre, David Cameron, i al cap oficial de la campanya del no, Alistair Darling, es va considerar decisiva per salvar la unió.

Però des d'aleshores, la seva estrella ha patit un nou declivi. Un seguit d'informacions molt recents publicades a Escòcia sobre el nivell dels seus ingressos aconseguits a l'estranger –gairebé un milió de lliures el 2014; per una conferència de dues hores a Pequín va cobrar 61.470 lliures– han fet que la seva imatge de referent moral del laborisme, contraposada al businessman en què s'ha convertit sense envermellir Tony Blair després de deixar el càrrec de primer ministre el 2007, s'hagi trencat. La seva absència continuada del Parlament, en què només ha estat present en el 7% dels debats i votacions durant l'any passat, tampoc no han passat per alt. Tot plegat dibuixa un Partit Laborista a Escòcia sense líders i sense referents morals. Brown, més predicador que mai, discurseja ara en el desert i esdevé una nova cara de la tercera via que ha passat de la política al sector dels negocis.