Catalunya perd 42 regidors per la variació de població
D'acord amb el padró d'habitants, a partir del qual es fixa el nombre de membres del ple, 33 consistoris tindran menys edils i 13 en tindran més
Roses i Alcanar són els que en perden més i Vilassar de Mar, el que més creix
A les portes de les eleccions municipals i de l'inici de la campanya electoral, a 46 municipis les coses no seran com sempre. El nombre de regidors que té un ajuntament el fixa la població real que té aquell municipi segons uns barems marcats per la llei orgànica de règim electoral general. En aquestes poblacions, el nombre de membres del ple variarà, ja sigui perquè han guanyat població respecte a fa quatre anys o perquè n'han perdut. La norma general en les últimes convocatòries electorals era que el nombre de regidors creixia, però aquest cop la tendència ha variat. Així, hi ha més poblacions que perden edils que no pas que en guanyen: 33 tindran menys regidors i només 13 en tindran més.
La regulació legislativa estableix que, fins a 100 residents, el ple té 3 membres, sempre comptant l'alcalde. A partir d'aquí, es va augmentant. Així, de 101 a 250 habitants, són 5; de 251 a 1.000, en corresponen 9; de 2.001 a 5.000, 11; de 5.001 a 10.000, 13; de 10.001 a 20.000, 17; de 20.001 a 50.000, 21, i de 50.001 a 100.000, 25. A les poblacions que tenen més de 100.000 habitants, se'ls atorga un regidor més per cada 100.000 habitants o fracció i se n'estableix un d'extraordinari si el nombre resultant és parell. Això es fa perquè sempre hi ha d'haver un nombre senar de regidors per garantir que no hi pugui haver empats. Barcelona és el consistori que té el ple més nombrós, amb 41 components.
D'acord amb aquesta graella, i prenent com a referència les variacions que han registrat els padrons municipals, Roses i Alcanar són els dos municipis que més regidors perdran en el pròxim mandat. Cadascun queda amb quatre menys. En el cas del municipi altempordanès, es passa de 21 a 17, i en el del Montsià, de 17 a 13. La incògnita és com es repartirà entre els partits aquesta pèrdua d'escons. En una situació oposada se situa Vilassar de Mar, el consistori que més membres del ple guanya: passa de 17 a 21 regidors.
Lleida
Per demarcacions, la de Lleida és la que més variacions experimenta: catorze localitats alteren la composició plenària. Es tracta sobretot de municipis amb poca població que han anat perdent habitants, tot i que també hi ha algunes excepcions. Os de Balaguer, Nalec i Albatàrrec tindran dos regidors més, ja que passen a una franja superior de població. Però són els únics. La resta perden exactament aquest nombre d'edils.
Tarragona
En la conjuntura contrària, hi ha la demarcació de Tarragona. De les quatre, és la que ha mantingut la població més estable i només hi ha canvis en vuit consistoris. En tots, però –excepte Vilallonga del Camp–, és per pèrdua d'edils, amb Alcanar al capdavant del rànquing.
Girona
Quant a les comarques gironines, empaten amb les de Barcelona: variacions en dotze poblacions. A Girona, quatre ajuntaments tindran un ple amb més membres. Són Celrà, Madremanya, Riudellots de la Selva i Ullastret. Els vuit pobles restants perdran representativitat a partir del maig.
Barcelona
A les comarques barcelonines, els que augmenten són Castellgalí, la Granada, Vilassar de Mar, Ullastrell i Vilanova del Vallès. Els set restants també disminueixen.
LES XIFRES
La llei local catalana preveu menys càrrecs
Un dels principals objectius legislatius del govern de la Generalitat era la posada en marxa de la llei de governs locals, que havia de regular un gran nombre d'aspectes en el funcionament dels ajuntaments, diputacions i consells comarcals. La voluntat, però, ha topat amb la realitat, i aquesta llei no serà vigent el pròxim mandat municipal. Un dels elements més representatius és la desaparició dels consells comarcals com a òrgans de representació política. És a dir, que no hi haurà consellers, cosa que significa que els 1.034 càrrecs públics actuals desapareixeran i que els consells seran governats pels consells d'alcaldes, que hauran de formar part d'aquest ens de manera obligatòria. Els alcaldes hauran d'escollir un president i tindran un vot ponderat en funció de la població del seu municipi. La concepció del Consell Comarcal canvia i es converteix, sobretot, en un aglutinador de serveis principalment mancomunats.
