PARTICIPACIÓ
ESTUDIANT EN PRÀCTIQUES
“L'any que ve volem saltar una altra barrera i fer una gira per Llatinoamèrica”
Entrevista a Adrià Salas i Ruben ‘Pegatina', veu i guitarra del grup La Pegatina
Aquest cap de setmana La Pegatina finalitza la gira 2010, el Mira que Mira Tour 2010, al parc del Turonet de Cerdanyola del Vallès. Set anys d'existència, 400 concerts, 11 països i 700.000 descàrregues del seu primer disc Al carrer! i més d'1 milió del seu segon disc Via Mandarina els avalen. Els de Montcada, ja preparen el seu tercer disc i l'Adrià Salas i el Ruben Pegatina, veu i guitarra del grup, parlen de la seva trajectòria i dels plans de futur.
Què ha significat per a La Pegatina el Mira que Mira Tour 2010?
Adrià: Ha estat la gira en la qual hem fet més concerts, 104 concretament. Ens ha permès visitar llocs on no havíem estat mai i comprovar que en aquells indrets hi havia molta gent que ens admirava, fet que no ens esperàvem. Hem estat en 11 països diferents, hem arribat al concert 400 de la nostra història i és el camí cap al tercer disc. També ens hem adonat que ens segueix moltíssima gent a Catalunya. Al concert de Montjuïc, per exemple, hi havia 12.000 persones. I al del Fòrum, 33.000, que és una barbaritat. També ens ha cridat l'atenció la quantitat de gent que ens segueix a la Bretanya francesa. En definitiva, són petits passos molt importants per a nosaltres, que ens ajuden a anar creixent en experiència i a connectar millor amb el nostre públic.
De tots els concerts de la gira, en destaqueu algun en particular?
Ruben: Jo, el del Canadà. No pel concert en si, si no perquè va ser el primer en què vam creuar l'Atlàntic. Era una barrera que volíem superar. Però pel que fa a la resposta del públic, em podria quedar amb molts concerts: el del Fòrum, el de la Mercè, el de Montjuïc, el de Burgos...
A: N'hi ha hagut molts. Els de Barcelona van ser molt espectaculars, però també hi ha llocs més petits, com bars, que han estat molt especials. Tot i això, encara queden dos concerts de la gira que també poden ser molt especials.
La gira per Holanda al principi de l'any que ve i la gira per Llatinoamèrica a final d'any faran que es passegin menys per Catalunya i per Espanya?
A: En teoria, la intenció és presentar el disc per tot Catalunya i per tot Espanya, i aprofitar països on estem captant públic per anar-nos a promocionar. Però el públic de sempre i la major part el tenim aquí. És on ens hem creat i és el públic a qui devem més.
La gira per Llatinoamèrica pot suposar l'explosió definitiva del grup? Donar-vos a conèixer a gairebé tot el món?
R: És un esglaó més per arribar a l'objectiu que la nostra música no tingui fronteres i s'escolti a tot el món. És una barrera per creuar i ens servirà per donar-los als nostres admiradors d'Amèrica del Sud el que es mereixen. Hem tingut més d'1 milió de descàrregues del Via Mandarina i la meitat són de Llatinoamèrica.
El nou disc sortirà el febrer de l'any que ve?
A: Sí, entre febrer i març. Encara no podem dir una data exacta.
Quines seran les novetats més importants?
R: A Al carrer! i a Via Mandarina és tot acústic perquè el nostre bateria, el Sergi, va entrar a la gira 2009 un cop ja s'havia publicat el Via Mandarina. En aquest disc ja hi participarà. També hi haurà sis idiomes. Les novetats són l'euskara, l'anglès i el francès, a part del gallec, el català i el castellà, que ja han format part dels discos anteriors. Més endavant podrem anunciar més novetats que encara s'estan cuinant.
Es podria dir que els dos discs anteriors es van fer notar un cop ja van haver sortit al mercat i, en canvi, aquest ja s'està esperant des d'abans que surti?
A: Crec que aquest fet ja va passar amb els dos discs anteriors. El que passa és que ara tenim més seguidors. La gent vol tenir més música nostra. Recordo que al principi, quan feia tres anys que tocàvem i encara no teníem disc, la gent estava esperant alguna cosa per poder sentir-la en els reproductors. Desprès, quan es van cansar d'Al carrer! [riu] ja va sortir el Via Mandarina. Normalment, cada dos anys se sol treure un disc, que és el temps que aguanta fins que la gent ja en demana un altre. Per això ja fa uns quants mesos que estem preparant el disc amb la màxima dedicació i estima. De moment, tenim 20 cançons preparades. A veure si poden sortir totes i així la gent pot gaudir-ne més.
Ja té títol el nou disc?
A: No, aquestes coses t'han de sortir en un moment d'inspiració. Encara ha d'aparèixer la Verge.
Quan van començar el 2003, esperaven arribar fins on esteu en l'actualitat?
A: No, ni de molt. I la gent de Montcada encara menys [riu]. La gent que ens veia tocar al principi, no crec que ens imaginessin gaire futur. Però gràcies a això, al fet que els amics que teníem volien que seguíssim tocant, ara som aquí. Aquest suport ens va servir per motivar-nos a millorar en tots els sentits.
Fa poc van publicar a la web la fotografia d'una noia de l'Argentina que s'havia tatuat una frase d'una cançó vostra. Amb quines altres coses us heu quedat flipant?
R: Com a anècdotes; el primer cop que va sonar La Pegatina a la ràdio va ser a Mèxic, hem signat un cap rapat, hem tocat en una canoa remolcada per un cotxe, hem tocat a sobre d'una furgoneta a la carretera de Canovelles...
A: Hem fet moltes coses ja.
R: Molta bogeria.
Fa poc, en una entrevista van dir que la seva relació amb el públic era de parella pel fet d'estar molt en contacte amb els seguidors a través d'internet. Creuen que és una de les claus de l'èxit?
A: Sí, una de les claus de l'èxit és aprofitar les tecnologies que vénen en el moment en què estàs. El 2003 internet no era com ara, però nosaltres ja teníem una web del grup, tot i que acabàvem de començar. També vam ser dels primers a penjar la nostra música a internet perquè la gent se la descarregués. Sempre hem intentat ser uns visionaris de les noves tecnologies i aprofitar-les. A més, tenim l'edat dels nostres seguidors. Per tant, sabem el que a la gent li agrada. Nosaltres volem que el vincle que creem amb el públic durant un concert després tingui continuïtat en algun lloc. S'ha de vigilar que la gent no s'avorreixi de tu, els hem de cuidar, com a una parella.
Tenen alguna sorpresa preparada per Nadal?
R: No, encara que en altres mitjans s'hagi insinuat això, no tenim res especial preparat.
Amb quins grups volen tocar i encara no han tingut l'oportunitat de fer-ho?
A: Amb Gogol Bordello.
R: Manu Chao.
A: La Troba Kung-Fú.
Es pot dir que els vostres ingressos us permeten viure còmodament?
R: Per sobreviure.
A: Si hem de fer més de cent concerts a l'any per poder viure, imagina't com estan les coses. Hi ha molts grups que es queixen que no tenen ofertes de concerts. Hem d'estar tot el dia atents i tenir els seguidors connectats a nosaltres per tal que vagin sorgint nous concerts. Fa set anys que no ens trèiem La Pegatina del cap. Treballem continuadament per poder viure d'això.
Quin disc prefereixen: Via Mandarina o Al carrer!?
A: Són com fills, no podem escollir-ne un.
I alguna cançó?
R: Una cançó és una part de tu. Per mi totes tenen un missatge, una sensació o un moment de la teva vida per transmetre i recordar.
A: És això, a totes els tenim molta estima.
El nom de La Pegatina té algun motiu?
R: A mi em deien El Pegatina fa anys. Jo era a qualsevol lloc tocant la guitarra. I llavors va ser quan vaig començar el grup el 2003 aquí, a Montcada.
Se senten més valorats fora de Montcada?
A: Sí, normalment. Quan vas pels llocs i la gent et tracta com un artista, et sents molt valorat. Després arribes al poble, i et sents molt còmode perquè no hi ha aquest tracte d'artista, però sents coses com ara “Els nens aquests que toquen alguna cosa...”.
R: Sí, aquí falten oportunitats per un grup local. Hi ha molt pocs locals d'oci que s'impliquin amb la música, excepte el Boulevard i algun més. Tampoc l'Ajuntament ajuda gaire. Nosaltres des de fa cinc anys estem assajant a Badalona. Abans estàvem al Casal de Joves de Montcada, en una sala amb molt poc espai. Quan aquesta sala no estava disponible, ens posàvem a assajar a les vies del tren o a les estacions. Ara és molt fàcil dir si se'ns recolza o no. Els grups no poden assajar a Montcada. Sort que des de fa un parell d'anys, des de l'Assemblea de Joves s'ha començat a intentar impulsar una mica els grups locals. Però abans, era nul el suport de les entitats públiques als grups de música de Montcada.
Podrem escoltar a l'Spotify Al carrer! com ja podem fer amb el Via Mandarina?
Al carrer! és autoeditat. I la música a l'Spotify entra a través de les discogràfiques. El Via Mandarina, com que sí que és d'una discogràfica, Kasba, és a l'Spotify.
Fa una setmana, a la primera Unigresca del curs a Disco Vig van sonar fins a quatre cançons de La Pegatina i van ser uns dels moments àlgids de la nit. Què els fa sentir això?
R: Flipant.
A: És una cosa que mai t'hauries esperat. El primer dia que ets en una discoteca i sona una cançó teva, primer estàs expectant per veure què fa la gent. I després veus que sí, que la gent respon. Llavors ja has de començar a convertir les cançons en hits de discoteca [riu]. És broma. La veritat és que fa molta il·lusió.
R: Els detalls que més et demostren el fruit de tot el treball són els més quotidians. Que una noia a Roma porti la samarreta de La Pegatina o que en un poble perdut de Galícia, veient concerts, entre grup i grup soni música nostra. És el més gratificant.
Com definirien tot el que els està passant amb una paraula o una frase?
R: Esforç, treball.
A: La flor al cul. Això és una cosa que sempre ha estat al nostre costat, la sort. Tenim molta potra. Però sempre acompanyada d'esforç i treball.