badalona
Quatre noves escultures per fer reflexionar
El projecte Primeres Pedres situa les peces als punts cardinals per abordar la transformació de la ciutat
Badalona té poca tradició d'intervenció en l'espai públic i així queda reflectit en l'escàs nombre d'escultures urbanes que hi ha situades a diferents punts de la ciutat, tal com van reconèixer ahir els impulsors del projecte Primeres Pedres, que han posat el seu gra de sorra per canviar la tendència encara que sigui simplement per amor a l'art. La iniciativa situarà quatre escultures als quatre punts cardinals de la ciutat amb l'objectiu de reflexionar sobre la transformació de Badalona. S'han definit dos eixos: el nord-sud, que convida a reflexionar sobre el territori, i l'est-oest, per abordar la integració social i la multiculturalitat. Les peces, escultures de grans dimensions, tindran en comú un cub i una placa on apareix el nom de l'autor, de l'obra, del barri on es col·loca, i també un mapa amb la situació de la resta de peces que configuren el projecte.
Passat i futur
L'obra del nord està instal·lada al barri de Canyet, al punt de la carretera de Can Ruti on comença el camí que puja cap al poblat ibèric del turó d'en Boscà. Per aquest punt, Joan Sansa ha concebut Insostenible, una obra inspirada en les primeres pedres utilitzades en les cerimònies d'inici d'obres amb la qual Sansa vol fer reflexionar sobre els límits del creixement sostenible. L'altre extrem de l'eix, el sud, està situat a la plaça de Manel Valls, a Dalt la Vila. Allà Dionís Orrit hi ha situat Caput saucius, un cap ferit que recorda les escultures clàssiques però fet amb materials nous per reivindicar el passat.
L'oest ha anat a càrrec dels artistes del col·lectiu Estenent el Desastre, que han trobat en el totxo l'essència dels quatre barris que convergeixen a la rotonda d'encreuament de Juan Valera, carretera antiga de València, Congrés Eucarístic i Alfons XIII. L'obra Cada barri vol fer un homenatge a la gent anònima que va construir els barris i ha buscat la participació de les entitats. Una complicitat que també han buscat Joan Puche i Paco Fanés, autors d'Arrelar, l'única escultura no visible del projecte, la de l'est. Es tracta d'una càpsula del temps, un recipient hermètic que inclourà elements que han forjat els trets identitaris de Pomar. La càpsula es tancarà i s'enterrarà per tornar a obrir-la en el futur.
El projecte es complementa amb un llibre que recollirà imatges del procés creatiu i de la inauguració de les escultures, que es farà els dies 20 i 21 de novembre.