opinió
La Generalitat i la música
Al Consell de les Arts, es van oblidar d'incloure-hi el representant del món musical. Aquest oblit ha passat a Catalunya, que ha tingut músics dels més reconeguts del món i una gran tradició de moviment coral
M'estranya molt el comportament dels responsables de Cultura de la Generalitat de Catalunya. És que els fa vergonya dir la veritat? Si s'han equivocat, que ho diguin. Es corregeixen els errors, es demanen excuses, i llestos. És que no es pot equivocar mai, l'Administració? És clar que sí, com qualsevol col·lectiu humà.
Tot això que acabo de dir fa referència a la creació del Consell de les Arts de la Generalitat –ja fa uns mesos–, en el qual es van oblidar d'incloure el representant del món musical. I aquest oblit ha passat a Catalunya, que precisament ha tingut algun dels músics més reconeguts del món: Pau Casals, el mestre Lluís Millet (fundador de l'Orfeó Català i creador del Palau de la Música Catalana), Victòria dels Àngels, Montserrat Caballé, Francesc Costa, Eduard Toldrà... i on hi ha una tradició antiquíssima de moviment coral, iniciada amb els cors Clavé i actualment representada per l'Orfeó Català i altres corals de renom, com la Coral Sant Jordi, el Cor Madrigal, la Coral Carmina, Liedercamera... i que va tenir la primera càtedra d'història de la música de tot l'Estat. El primer catedràtic en va ser Oriol Martorell, el meu germà, creador, a més, de la Coral Sant Jordi.
Em sembla un oblit una mica massa gros. No sé si aquests senyors que s'han oblidat de la música saben, per exemple, que a Catalunya hi ha el Moviment Coral Català, lligat al Moviment Coral Europeu, que treballa a fons per tal que la música (cant, percussió...) sigui un element eficaç en la tasca de la integració dels immigrants en les diverses nacions europees on han anat a parar. El meu dubte és si els responsables actuals de Cultura de la Generalitat saben que a Catalunya, des de fa molts anys, la música es posa al servei de les persones.
Aquests responsables culturals de la Generalitat potser també s'han oblidat que aquest any se celebra el centenari del Palau de la Música Catalana, seu de l'Orfeó Català, obra de l'arquitecte modernista Domènech i Montaner. Un edifici reconegut i admirat arreu del món després que, als anys 70, Alexandre Cirici Pellicer –el reconegut crític d'art– i Oriol Bohigas –l'arquitecte– el posessin en valor i el traguessin de l'oblit i del menyspreu, com tot el que pertanyia al que després n'hem dit Modernisme. El Palau de la Música Catalana ha esdevingut l'edifici més reconegut i important del moviment modernista català.
És clar que tothom –en aquest cas, el senyor Bru de Sala també– pot tenir un oblit, però és que aquest em sembla una mica gruixut. De tota manera, no m'estranya gaire, perquè amb els anys que fa que vaig a concerts a Barcelona –primer, acompanyat pels pares, al Palau de la Música Catalana, i després, al Palau i a l'Auditori–, els únics polítics catalans que he vist anar a concerts per interès a la música han estat Narcís Serra i Joaquim Nadal. Les coses són així i no pas d'una altra manera.
A mi em sembla que el Departament de Cultura podria corregir aquest error reconeixent-lo, nomenant un representant de la música i incloent-lo com a membre del Consell de les Arts. Suposo que el número deu no deu ser màgic, i tant se val que aquest Consell tingui deu com onze membres.
¿Seran capaços de fer-ho, tot això: reconèixer l'error, corregir-lo i tenir un Consell de les Arts com Déu mana? Ho dubto molt, i és una llàstima perquè seria exemplar. I l'exemple de l'administració pública, a Catalunya, estic segur que faria forat.
Es produirà, aquesta correcció? M'agradaria molt, i ho espero. Espero massa?
