Terra, cel... i pits

L'estima que té per la ciutat de Valls va quedar ben palesa ahir en el pregó que va pronunciar, al Teatre Principal del municipi, el cineasta Bigas Luna (Barcelona, 1946), donant per encetades les festes Decennals de la Mare de Déu de la Candela. Una estimació que, segons va fer esment al discurs inaugural, va inculcar-li des de ben petit el seu pare, Josep M. Bigas i Canals, fill de Valls. A les moltes referències que el director de cinema va fer de la ciutat que va veure néixer el seu pare, la més lloable va ser quan va definir Valls: “El cor de Catalunya i la mare dels tres símbols que més estimo perquè surten de la terra i busquen el cel”, referint-se als calçots –que surten de la terra–; al porró –amb el vi amb força del cep–, i els castells –que volen tocar els núvols–.

Bigas Luna va parlar davant els molts vallencs de les particularitats que el fan sentir-se viu i proper a la terra, com són abraçar un garrofer o les dues palmeres que hi té plantades al seu jardí en honor al seu pare i a la seva mare. Creu en la reencarnació en els arbres, que són sinònim de vida, i ho recomana especialment.

En una exaltació de la terra, el conegut cineasta va fer esment de l'important, en aquesta nova era, que és “el reconeixement i respecte per la nostra terra i per la pagesia” per tal de construir-hi un món millor. Amb aquestes paraules plenes de simbologia, Bigas Luna va acabar el pregó, brindant per endavant dues sorpreses en la seva redempció a Valls i als pits (més aviat a les mamelles), amb un petit text poètic dedicat a la ciutat que des del 1791 celebra cada deu anys les Festes de la Mare de Déu de la Candela, a la seva gent, als pits de la seva mare, al calçot, a la nova campana, Candela, a tots els pagesos del món..., que va acompanyar d'un breu divertiment amb dues actrius “molt ben dotades” i convidant tots els presents a una porronada, que va començar dalt l'escenari amb una petita coreografia amb els actors i actrius que hi van participar, convidant tots els presents a aixecar-se dels seus seients per anar al vestíbul del Teatre Principal a degustar calçots al vapor; els que van poder tastar-los, perquè n'hi va haver molts que es van quedar fora sense poder ni tan sols escoltar el pregó.