El poble unit mai no serà vençut

La revolta egípcia, a la qual hem assistit en directe gràcies als mitjans de comunicació i difosa a partir de la web 2.0, és un exemple del que pot aconseguir encara qualsevol societat quan actua col·lectivament en la conquesta d'interessos comuns, lluny de l'atomització individualista. Els egipcis ho tenien tot en contra: l'aparell corrupte i violent de l'estat, i un suport nul de l'exterior. Ens hauria d'escandalitzar que els nostres governs, autoanomenats defensors de la democràcia i la llibertat, no hagin fet cap mena d'esforç per millorar la representativitat ciutadana en aquelles i altres terres amb sistemes dictatorials injustos, però que convenen –diuen. I, què hem de pensar de les grans institucions financeres quan alabaven Egipte i Tunísia com a models de creixement? Quan la major part de llur població pateix penúries socials i econòmiques, un atur juvenil i una inflació preocupants, uns sous cada vegada més minsos, una gran dependència de l'exterior, desigualtat i retallades en prestacions i serveis públics...

Situacions totes elles que, per desgràcia, no ens són desconegudes, i que, malgrat la pobresa, l'atur, la tortura, els ferits i els morts, el poble egipci ha combatut amb dignitat i unitat. Esperem que aquest i, de retruc, molts d'altres, aconsegueixin una vertadera ruptura democràtica (encara que acabin governant partits, escollits democràticament, que no ens acabin de fer el pes des d'aquí) i no una manipulada transició de pa sucat amb oli. Prenem-ne nota, de tot això, perquè ara més que mai cal protestar per situacions similars. El poder efectiu dels ciutadans i els drets socials, econòmics i polítics, només s'aconsegueixen quan la majoria de la societat rema alhora, com ho demostra l'imparable inici del canvi a Egipte.