Girona alerta que la incineradora ja ha esgotat la vida útil
Pardo considera que cal amb urgència una planta de tractament i gestió de tots els residus
L'actual planta per incinerar data de l'any 1984 i no complirà les noves exigències que marcarà la Unió Europea
El regidor de Medi Ambient a l'Ajuntament de Girona, Enric Pardo, va deixar clar que la capital així com la comarca del Gironès “necessita amb urgència una nova planta de tractament de la fracció orgànica” i va assenyalar que la incineradora “ja ha esgotat amb escreix la seva vida útil”, per palesar la necessitat del nou complex de residus de Campdorà. Així ho va garantir el responsable municipal en matèria de residus en un moment d'incertesa i en què la Generalitat encara no s'ha pronunciat sobre quin serà el futur del nou complex de Campdorà en un context de clares retallades.
Pardo va indicar que està prevista una trobada a final de mes amb els responsables de l'Agència Catalana de Residus per conèixer de primera mà les intencions del govern en un projecte que l'Ajuntament considera cabdal per a la ciutat, com també per a tota la comarca. El regidor de Medi Ambient va admetre que els esforços dels ciutadans han permès durant el 2010 que només un 9% dels residus generats acabin a l'abocador, però considera bàsic tenir un calendari de la nova planta i “treure la pressió a l'abocador de Solius pel fet que Girona hi porta rebuig”. Tampoc considera normal el periple i els canvis constants que han hagut de fer en el tractament de la fracció orgànica que ara es porta a Llagostera, però que abans s'havia dut a Santa Coloma de Farners, Olot i, fins i tot, uns mesos a Lleida. Per tot plegat, el govern tripartit és clar i prioritza el nou complex per poder gestionar totes les deixalles de Girona i el Gironès amb la nova planta.
Instal·lacions modernes
Un altre element clau pel govern municipal és que l'actual planta incineradora ha quedat completament obsoleta. Enric Pardo va recordar que la incineradora data de l'any 1984, per això considera que “ha esgotat tota la seva vida útil”. A més, malgrat les múltiples adaptacions de la normativa que s'han fet en les últimes dues dècades, posa en dubte que pugui adaptar-se gaire més. Va posar com exemple el fet que la revalorització d'energia no arribi ni al 20% en la planta actual “quan la UE té previst que s'obligui a assolir el 70% de generació d'energia”, unes xifres que es preveien aconseguir amb el nou projecte de Campdorà.
Fer-ho per fases
Malgrat que encara s'està pendent de la reunió que se celebrarà amb el govern aquest mateix mes, Pardo va assenyalar la possibilitat que la infraestructura prevista pugui executar-se per fases, ja que es considera que encara hi ha un marge d'acció, però que cal actuar amb rapidesa en les decisions, bàsicament perquè la construcció del mateix complex és llarg. El govern tripartit adverteix a la Generalitat que no es pot arribar a un escenari que “acabi suposant dir a la gent que no recicli tant”; “ara que s'han aconseguit tantes fites, aquesta opció em generaria pànic”, va afirmar ahir Pardo.
Un projecte aparcat
El govern de la Generalitat ha admès que de moment manté aparcat el projecte del nou complex de residus sense acabar de definir què suposa aquest suspens. L'estiu passat, l'alcaldessa de Girona, Anna Pagans, va decidir aturar el concurs del projecte i direcció d'obres perquè no veia garantit el finançament per als 170 milions d'euros que suposa el macrocomplex de gestió de residus. Ni la intervenció de l'aleshores president de la Generalitat, José Montilla, ni la del Departament d'Economia van permetre trobar finançament, i es va decidir aturar tot el procés fins que hi hagués un nou govern. Ara, en un context de múltiples retallades, a ningú se li escapa que els 170 milions podrien ser un altre escull a superar.
També cal tenir en compte que el grup municipal de CiU sempre va defensar que si governaven a la Generalitat demanarien un nou estudi de necessitats per repensar l'emplaçament del complex. El consistori ha recordat sempre que cap municipi del Gironès va voler assumir el complex i que el sector de Campdorà era el millor per la seves bones comunicacions horàries. A més, la presència de la depuradora permetria crear sinergies i generar més energia amb els nous mecanismes de la nova planta.
El projecte sempre ha tingut el rebuig dels veïns del pla de Campdorà, que es queixaven pel fet que es vegi el barri “com l'abocador de la comarca” i consideraven que ja havien aportat la seva quota d'esforç amb la presència de la incineradora i de la depuradora.
El govern tripartit de la Generalitat tenia la nova planta com a prioritat màxima, per això s'haurà de veure si el nou govern decideix endarrerir-la, fer-la per fases i, sobretot, quin serà l'emplaçament final. A Campdorà el projecte de la nova planta suposava l'enderroc d'una casa i d'una granja de porcs a la mateixa finca. El projecte inclou canvis de trànsit al sector, amb una nova rotonda d'accés i el redimensionament del pont que supera la via del tren, perquè s'hi preveu un augment considerable del trànsit de camions.
La importància del projecte i la dimensió del complex fan preveure que serà un dels temes que marcaran el final de mandat del govern tripartit de Girona i que ben segur marcaran de nou la campanya de les eleccions municipals fins que es conegui el futur del projecte.
Augmenta un 14% el nombre d'usuaris de la deixalleria
Una altra dada positiva que s'extreu de la memòria de residus de l'any 2010 és l'augment d'un 14% del nombre d'usuaris. Això va provocar que durant l'any passat els ciutadans inscrits per poder utilitzar la deixalleria municipal van arribar gairebé als 13.700. El responsable municipal de Medi Ambient, Enric Pardo, valora molt positivament aquest augment notable del nombre d'usuaris. A més, un 12% d'aquests usuaris podran gaudir d'un 10% de bonificació en la taxa d'escombraries per haver utilitzat més de sis vegades la deixalleria municipal. Això suposa que 1.657 famílies obtindran aquest 2011 una rebaixa en la taxa de residus.
A aquestes xifres cal afegir-hi les més de 8.600 visites que van rebre les deixalleries mòbils que al llarg de l'any van anar recorrent, barri a barri, la ciutat. La Devesa va ser el barri que més participació va tenir, seguit de l'Eixample, Sant Narcís, Fontajau, Migdia, Montilivi i Santa Eugènia. Una alta deixalleria que cada cop té més usuaris és la deixalleria virtual, amb 816 usuaris apuntats, dels quals 186 es van inscriure durant l'any passat. Des que es va crear, l'any 2006, s'han publicat més de 2.560 anuncis d'ofertes i demandes que permeten allargar la vida d'alguns objectes que, si no, acabarien a la deixalleria.
