La pagesia, pobre?

La pagesia pobra del Baix Empordà va tenir un paper més important del que se li ha atorgat històricament en els canvis socials i agraris produïts durant el segle XVIII i la primera meitat del segle XIX. Aquesta és la conclusió a la qual ha arribat la investigadora de la Universitat de Girona Eulàlia Esteve i Torras (la Bisbal, 1979), després d'una exhaustiva recerca que va iniciar el 2005 mentre cursava el doctorat i que ha defensat en la tesi doctoral dirigida per Rosa Congost i publicada recentment.

Així, principalment, Homes, terres, cases i masos del Baix Empordà. Estudi de les transformacions socials als segles XVIII i XIX posa de manifest, a partir de l'estudi dels inventaris post mortem i dels capítols matrimonials consultats, que, durant la segona meitat del segle XVIII, un nombre considerable de treballadors (així és com se'ls anomena a la documentació notarial) va augmentar considerablement el volum de terres, va diversificar els conreus i va augmentar el nombre d'habitacions de les seves cases. Per Eulàlia Esteve, tot això indica que “es va produir un enriquiment relatiu dels membres d'aquest col·lectiu alhora que va augmentar la seva rellevància social”.

Aquests resultats, segons la historiadora, poden fer entendre aquest grup com a promotor d'algunes de les transformacions agràries més importants del segle, com l'alternança de conreus i la desaparició del guaret. També té constància que la majoria de membres d'aquest col·lectiu tenia altres feines i, per tant, altres fonts d'ingrés econòmic.

Un altre aspecte rellevant d'aquest estudi és que entre els anys 1850 i 1855 va aparèixer un nou col·lectiu fins aleshores no documentat: els menestrals. Per Esteve, devien ser els “treballadors més rics” i no és descartable que la seva irrupció es degui “a una certa voluntat de diferenciar-se dels més pobres”.

Com a principal font d'estudi ha utilitzat 572 inventaris post mortem i 502 capítols matrimonials de 23 notaries del Baix Empordà extrets del fons de l'Arxiu Històric de Girona.