L'IRPF i l'IVA s'apugen per començar a parar el dèficit generat per pal·liar la crisi
A Catalunya, en canvi, prop del 90% dels hereus deixaran de pagar l'impost sobre successions
El tipus general de l'IVA passarà del 16% al 18% a partir del juliol, el seu nivell més alt des que es va introduir aquest tribut el 1986. Per tant, des del punt de vista fiscal mai serà tan car consumir per als ciutadans. El gravamen del 18% s'aplicarà a productes com ara la roba o els cotxes. També incrementa, del 7% al 8%, l'anomenat IVA reduït, que farà encarir el cafè, el menú del restaurant o l'habitatge nou. El tipus superreduït –pa, llet o material escolar– es manté en el 4%. El govern espanyol justifica que aquest increment entri en vigor en el segon semestre en considerar que l'economia espanyola ja estarà en vies de recuperació. D'altra banda, el gravamen que s'aplica a les rendes de l'estalvi i a les plusvàlues en l'IRPF també pujarà del 18% al 19% per als primers 6.000 euros de beneficis i al 21% per a la resta. Així, per la venda d'accions borsàries o d'un habitatge es pagarà a Hisenda fins a un 10% més. Els guanys del capital fins a 6.000 euros es gravaran al 19%, i a partir d'aquesta quantitat tributaran al 21%. Segons l'executiu estatal, els 11,5 milions de contribuents que declaren guanys de fins a 6.000 euros pagaran de mitjana uns sis euros més a l'any. Pel que fa a les rendes de capital superiors als 60.000 euros, que declaren uns 100.000 contribuents, ara tributaran al 21%, la qual cosa els suposarà un increment d'uns 5.000 euros a l'any de mitjana, mentre que les rendes que superen un milió d'euros pagaran de més una mitjana de 30.000 euros anuals. Així mateix, es manté la deducció dels 400 euros per a les rendes amb base imposable inferior a 8.000 euros i tindrà caràcter progressiu fins a 12.000 euros anuals, que costarà a l'Estat 420 milions el 2010 i beneficiarà dos milions de persones.
A més, aquest any se suprimeix l'anomenada llei Beckham, de manera que els estrangers desplaçats a l'Estat amb contracte laboral i amb rendes superiors a 600.000 euros anuals tributaran l'IRPF de no residents al 43% en comptes del 24%.
Com a novetat, a Catalunya el tripartit va consensuar a última hora, a mitjan desembre, un acord per tirar endavant la reforma de l'impost de successions, una iniciativa que condiciona el pacte a rebaixar el límit per no haver de pagar l'impost, en el cas de les herències de pares a fills, dels 400.000 euros als 275.000 euros.
Pensions i salari mínim
El Consell de Ministres va aprovar, el 23 de desembre, el reial decret de revaloració de les pensions, que recull una pujada general de l'1% per a les pensions contributives (trenca la tradició de fer-ho un 2%) i d'entre el 2% i el 4,87% per a les mínimes. Segons les dades facilitades pel Ministeri de Treball, la pujada mitjana de les pensions contributives afecta més de vuit milions de persones, i els 2,7 milions de persones que reben prestacions mínimes les veuran incrementades en una mitjana del 4%, amb pujades d'entre el 2% i el 4,87%, segons els tipus de pensió.
El salari mínim interprofessional (SMI) s'ha establert en 633,30 euros bruts al mes, que suposa una pujada de l'1,5% respecte al que s'atorgava l'any passat. L'increment és mig punt més del que en principi proposava Treball i 6,5 punts menys del que demanaven els sindicats, que reclamaven un augment del 8%. Es calcula que a l'Estat més de dos milions de persones reben el SMI.
Habitatges més barats, transports més cars
El preu de l'habitatge ha disminuït un 11,2% a Catalunya en el tercer trimestre de l'any respecte al mateix període del 2008, fet que suposa la caiguda més forta registrada en el conjunt de l'Estat. Aquest abaratiment general es deu en bona mesura a la baixada de preus dels pisos i les cases de segona mà, que al tancament del tercer trimestre valien un 8,3% menys que un any abans. Per contra, els preus de l'habitatge usat han moderat la caiguda.
Pel que fa l'euríbor, el principal indicador per fixar el tipus d'interès de les hipoteques ha posat fi al desembre a 14 mesos consecutius de baixades en situar-se en l'1,242%, enfront de l'1,231% de novembre, encara que continuarà rebaixant la quota dels préstecs hipotecaris. L'euríbor es va anotar el dia 31 una mil·lèsima en la seva cotització diària i va pujar fins al 1,248%, la xifra més alta de tot el mes de desembre,
Electricitat.
Gas.
Butà.
Trens.
Telèfon.
Correu.