Economia

La ‘marea groga' es mobilitza a favor de l'educació pública

Professors, famílies i estudiants faran un front comú en la manifestació d'avui tot i existir algunes divergències entre ells

Es preveu una assistència massiva a la protesta

Les samarretes de color groc amb el lema SOS. Ensenyament públic de qualitat van ser les protagonistes de moltes de les mobilitzacions que dimecres es van convocar contra les retallades a les portes dels centres escolars. Una marea groga que va néixer molt abans de l'anunci d'ajustos pressupostaris però que s'ha estès com una taca d'oli a mesura que avança la tisorada. La iniciativa va sorgir a Badalona, on les famílies van decidir, al començament d'aquest curs, fer un front comú amb els mestres, en comptes d'enfrontar-s'hi per
suspendre les sortides extraescolars a causa de l'eliminació de la
jornada intensiva al juliol.

El salt fins a convertir-se en una marea groga va tenir una parada al Baix Llobregat. Els badalonins van tenir notícia que un grup de mestres de Castelldefels estava fent unes samarretes reivindicatives. Van decidir adoptar-les i, actualment, identifiquen el moviment. Només a Badalona, 30 dels 34 centres són “escoles grogues”, és a dir, “mestres, famílies i alumnes van plegats i ho demostren vestint, inicialment era els dimarts però ara és qualsevol dia, la samarreta groga”, explica David Guerrero, de la Federació d'Associacions de Mares i Pares d'Alumnes de Badalona.

La taca groga, però, s'ha anat estenent i, en els dies previs a la manifestació d'avui, s'han distribuït moltíssimes samarretes. Només en una tarda, la de dijous, escoles de les Franqueses del Vallès, el Prat de Llobregat o Montcada i Reixac, entre d'altres, van recollir unes 1.200 samarretes. A més, segons explica Guerrero, molts pares, professors i estudiants vestiran avui de groc, encara que no portin la samarreta oficial, i també portaran globus i banderes d'aquest color.

Tant plataformes com Badalona es Mou (que a banda de les escoles grogues també integra entitats veïnals i professionals de la sanitat), com sindicats de l'ensenyament públic, altres entitats de pares i mares, i organitzacions d'estudiants, esperen una assistència massiva de la comunitat educativa a la protesta, atès el malestar que existeix i que, en el cas dels docents, ve de
lluny però que s'ha incrementat
en les últimes setmanes.

Pel que fa a la Federació d'Associacions de Pares d'Alumnes de Catalunya (FAPAC), aprofitaran la mobilització per reclamar el manteniment de la sisena hora a primària. L'eliminació generalitzada d'aquesta mesura impulsada pel tripartit, per equiparar les escoles públiques amb les concertades i privades, és la retallada estel·lar de les anunciades pel Departament d'Ensenyament, que lidera la consellera Irene Rigau.

L'eliminació de la sisena hora –que només es mantindrà en centres d'entorns socioeconòmics desfavorits– forma part de la reorganització de les plantilles docents per al curs 2011/2012. Un document que el govern ha aprovat sense el vistiplau dels sindicats. Els representats docents denuncien que es vol resoldre l'increment d'alumnat –es preveuen 15.000 matriculats més, 8.000 dels quals a secundària–, augmentant en una hora la dedicació lectiva de mestres i professors. Més hores de classe que també permetran assumir que només es cobreixin la meitat de les jubilacions.

De primària a secundària

En opinió dels sindicats, aquest sobreesforç del professorat “pot repercutir en la qualitat de l'educació”. Un professor reflexionava que una hora més de classe podria semblar una nimietat, però convida qualsevol responsable d'Ensenyament a impartir-la un dijous a la tarda en un institut. Una altra fórmula ideada pel departament per fer front a l'increment d'alumnat és recol·locar a secundària els mestres de primària, molts dels quals van ser contractats per impartir la sisena hora. El sindicat majoritari a secundària, ASPEPC-SPS, ha mostrat un rebuig frontal a la mesura perquè considera que és un greuge respecte als llicenciats que han orientat la seva carrera a la docència i perquè sospita que, rere aquest moviment, hi ha la intenció d'aplicar els mètodes pedagògics d'aquesta etapa inicial en l'ensenyament
de 12 a 16 anys.

Tant aquest sindicat com les altres forces presents a la taula sectorial (USTEC-STEs, CCOO i UGT) es pregunten com pensa lluitar la consellera Rigau contra el fracàs escolar implementant aquest tipus de mesures. En opinió de molts d'ells, l'excusa de la crisi econòmica està servint al departament per impulsar un nou model del sistema d'educació pública a Catalunya. Els més malpensats afirmen que des de CiU es vol afavorir el sector privat concertat amb l'eliminació de la sisena hora i dels instituts escola.

Precisament, una de les primeres decisions del departament va ser paralitzar l'entrada en funcionament d'una vintena d'instituts escola públics, que ofereixen tota l'educació obligatòria. Una de les excepcions va ser el de Navàs, que sí s'estrenarà aquest curs 2011/2012.

Si bé en aquest últim mes s'han precipitat algunes de les retallades més importants, la tisorada d'Ensenyament va començar molt abans. La primera mesura va reduir els ajuts a la setmana de vacances d'hivern: de 800.000 euros de subvencions es va passar a 240.000.

Congelació de la digitalització

Abans de l'eliminació de la sisena hora, la decisió de major impacte va ser la congelació del programa Educat 1x1 de digitalització de les aules. Ensenyament va anunciar a mitjan febrer que el pla no s'estendrà a més centres i només continuarà implementant-se en aquells instituts on ja hi ha alumnes amb ordinadors portàtils. La mesura també inclou un replantejament del programa, que podria combinar llibres de text en paper i digitals.

En els mesos previs a la reorganització de les plantilles, la tensió de la comunitat educativa ja va pujar quan els directors d'institut van rebre una carta del departament en què se'ls anunciava que havien de contenir la despesa corrent entre el 20% i el 35% i, per tant, rebrien menys diners dels assignats inicialment. Ensenyament va defensar que es tractava d'una mesura preventiva a l'espera de l'aprovació del pressupost de la Generalitat. De moment, en el pagament corresponent al primer quadrimestre del curs 2010/2011, els centres ja han patit la retallada anunciada.

24
hores
setmanals de docència passaran a fer els mestres de primària a partir del pròxim curs, en comptes de les 23 actuals. En el cas dels professors de secundària, passaran de 18 hores setmanals de docència a impartir-ne un total de 19.
Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Publicat a