Economia

Miquel Valls

President de la Cambra de Comerç de Barcelona

“Serem sempre al costat del govern de Catalunya”

“Volem una llei catalana de cambres, adaptada a les especificitats del nostre territori”

“Aquest país no ha tingut un conseller d'Indústria com cal des que va plegar Antoni Subirà”

“Som una terra amb ADN industrial, i això vol dir fabricar productes en sectors que dominem, sense deixar de posar l'accent en la innovació”

Sembla que després de “l'ensurt”, com ell mateix el defineix, del decret que va deixar el finançament de les cambres sense la seva principal font d'ingressos, Miquel Valls veu més encarrilat el procés cap al que haurà de ser la institució que ell haurà de deixar en marxa quan, d'aquí a un any i mig, conclogui dotze anys d'industriosa, bel·ligerant i reivindicativa gestió. Amb un nou esquema d'ingressos, més comercial i dinàmic, amb més col·laboració entre les tretze cambres catalanes, només queda conèixer el redactat –temut per alguns– de la llei que el govern espanyol promulgarà de manera imminent
M'agradaria que subsistissin les 13 cambres actuals, no perquè sí, sinó perquè l'existència tingués raó de ser
Hem donat un to més comercial a la relació amb els socis per tal de tenir una estructura sòlida de finançament
Durant un temps, si els polígons industrials perdien força o marxaven empreses, no passava res

Els últims anys de Miquel Valls com a president de la Cambra estan sent ben diferents del que hauria calgut esperar. La crisi i, sobretot, el decret llei que l'anterior govern espanyol va promulgar a final del 2010 eliminant les quotes obligatòries, també anomenades recurs cameral, han obligat la institució a reestructurar-se, reduir dolorosament la plantilla, retallar pressupost (que ha caigut pràcticament al 50% en dos anys) i a oblidar projectes d'envergadura com la construcció d'una seu nova. Fins i tot, el 125è aniversari, l'any passat, es va celebrar discretament i modestament.

Aquest any serà el primer sense quotes obligatòries. Quin balanç fa del bienni de transició marcat pel decret?
Hem mantingut la nostra línia en pro de la internacionalització i l'emprenedoria. Després de l'ensurt del decret, hem de mostrar el nostre més sentit agraïment al govern català, que ens va ajudar a establir un marc de relació que, entre d'altres, va permetre firmar un conveni amb el Consell Català de Cambres perquè prestessin un seguit de serveis públics i, adaptant-nos als recursos de la Generalitat, fer aquesta feina en el camp de la internacionalització i en el de l'emprenedoria i gestionar les oficines de gestió empresarial (OGE). Paral·lelament, s'han mancomunat alguns serveis, a través del Consell Català de Cambres, i hem augmentat la venda de serveis que en l'etapa anterior prestàvem de manera lliure. El 2012 hem tingut augments molt significatius en la facturació als nostres associats.
Fins a quin punt es compensen les xifres amb la nova estructura?
El 2009 disposàvem d'un 40% d'autofinançament i un 60% provinent del recurs cameral; el 2010 es va capgirar la proporció i en els comptes del 2012, que som a punt de tancar, només quedaria per compensar un 25% o un 30%. Ara cal veure si som capaços de fer-ho, i per això hem posat en marxa el Club Cambra, una iniciativa de la Cambra de Barcelona oberta a totes les altres cambres catalanes. Ens permet arribar a les empreses d'una manera més comercial. El que volem és que es vagin incorporant empreses per gaudir d'uns serveis gratuïts i amb avantatges per a altres serveis. Per això volem potenciar els comptes premium i desenvolupar el club en general perquè el 2014 hi hagi una estructura sòlida de finançament.
El Club Cambra va tenir un bon suport dels seus partners, entre els quals, La Caixa, que hi va aportar un crèdit de 2.000 milions. És previst renovar-lo?
Esperem que sí, n'estem parlant i tenim bones perspectives de poder-la revalidar pròximament. Estic molt content de la diversitat amb què s'han concedit aquests crèdits. Han arribat a les pimes, amb més de 3.800 operacions, totes inferiors a 100.000 euros.
Tot i la reestructuració, hi ha un aspecte pendent, i no menor: la llei de cambres, que fa dies que s'anuncia i no acaba de sortir...
Efectivament, ara som en uns llimbs legals. En sabem el que el secretari d'Estat Jaime García-Legaz va dir al novembre a l'assemblea de cambres: que la llei seguiria el model continental i que les cambres tindrien missions relacionades amb la internacionalització, l'emprenedoria i la formació. Però desconeixem aspectes fonamentals de la llei. En tot cas, cal recordar que les cambres catalanes hem posat de manifest que, d'acord amb l'Estatut, la Generalitat té competència total sobre el comerç i, per tant, sobre les cambres.
No és gaire tranquil·litzador que ja s'hagi anunciat que l'actual Consejo Superior de Cámaras passi a dir-se Cámara de España. Hi ha qui tem que les cambres n'esdevinguin simples delegacions territorials...
Nosaltres hem deixat molt clar, en reunions i per escrit, que la legalitat de l'Estatut atorga aquestes competències a la Generalitat. I el secretari d'Estat va manifestar l'interès d'actuar de comú acord. De fet, a més de les funcions tradicionals, pot ser que també tinguem un paper en el tema de la formació dual.
Aquest últim tema podria generar polèmica, si topa amb atribucions d'algunes patronals...
No estem parlant de la formació en si, que efectivament han d'impartir patronals i sindicats, sinó, com en el cas alemany, de certificació de processos, tutories, temes molt específics i com a competència exclusiva. També hi haurà el tema de la mediació. Hi ha acords entre el Consell General del Poder Judicial i les cambres. Seria una atribució més, que ja es posa en pràctica a Itàlia. També podríem adquirir més protagonisme en el tema de les infraestructures.
Tot i aquests detalls que s'han difós, no es coneix res sobre com seran aspectes com la governança i el finançament...
Sí, i són temes cabdals. Entenc que encara s'estan debatent, i, de fet, van força lligats.
Si quan es decideixen, tenen un caire recentralitzador, quina serà la posició de la Cambra?
La nostra posició és que estem amb el govern català. El president Mas està al costat de les cambres catalanes i serem al seu costat. I el que calgui es farà conjuntament. Això és més clar que l'aigua. Som amb el govern de Catalunya i no hi haurà cap indecisió. Si algú pensa que tindrem dubtes, que sàpiga que no serà així. Actuarem units com una pinya. Més clar i català, impossible.
Respecte a les relacions amb el govern, precisament vostè ha afirmat que Catalunya està sense política industrial des de fa una dècada...
Sí, i ho lamentem. Però és cert que l'últim conseller d'Indústria de debò que vam tenir va ser Antoni Subirà. Després, crec que amb bona voluntat, s'ha fet feina però ja no ha estat igual. El conseller Mena va començar a reprendre la tònica, amb èxits concrets en el sector de l'automòbil, com el cas de la Nissan. I estic convençut que el conseller Puig serà un bon conseller d'Indústria. Perquè Catalunya és un país industrial, i això vol dir fabricar cotxes, productes químics, alimentació...
Aleshores, en l'interregne que vostè esmenta quan parla de la falta de política industrial, que coincideix amb els dos tripartits, no feien bé d'apostar per sectors vinculats a la nova economia?
Va ser l'etapa dels clústers, la innovació... Això està molt bé, però cal innovar aplicant-ho als productes. I cal fer-los. Això està passant a Catalunya. Tenim vetes de mercat concretes i ens hi hem d'especialitzar per excel·lir. Tenim ADN industrial i la prova és que pugen les exportacions. Això no és cap miracle, sinó el resultat de l'esforç d'empreses i persones. La innovació és important, però també que hi hagi, sobretot de les administracions, la convicció que la indústria és vital. Durant un temps, si els polígons industrials perdien força o les empreses marxaven no passava res.
I no caldria autocrítica, sobre les divisions empresarials, també a nivell polític? En el procés que està en marxa a Catalunya el concepte de país de cada organització és molt diferent.
Les associacions empresarials poden tenir les seves idees. La Cambra, no. Som transversals i la nostra obligació és respectar el que diu el poble català, com no pot ser d'altra manera, i ser al costat del govern de Catalunya. Mai manifestarem posicions polítiques més enllà de defensar els interessos de les empreses catalanes en relació amb el govern espanyol. No ens oblidem de la disposició addicional tercera, que no s'ha complert, o de la clàusula de competitivitat de l'Estatut...
Què li agradaria deixar conclòs en aquest any i mig que li queda de mandat?
Vull una llei de cambres que ens doni l'autonomia suficient des del punt de vista empresarial per fer una bona tasca d'internacionalització, que projecti el tema cap al futur, on hi ha molt camí per recórrer. També, que la normativa ens doni instruments i capacitat de treballar amb els emprenedors i la seva capacitació en les seves primeres etapes. I, sobretot, vull una bona llei catalana. Vull recordar que tenim la llei aprovada el 2002 per unanimitat de tots els partits del Parlament. L'Estat farà la seva llei, però en volem una de nostra, adaptada a les nostres circumstàncies, i que ens duri molts anys.
I el finançament de les cambres com hauria de ser?
Qualsevol bon sistema mixt públic i privat: hi ha el sistema francès, que depèn d'impostos concrets; l'italià, de la cessió d'unes taxes; l'holandès, directament dins dels pressupostos. Fins i tot l'anglosaxó té un 40% de diner públic pactat amb les administracions, un 40% de venda de serveis i un 20% de quotes.
Quin mapa cameral voldria?
M'agradaria que poguessin subsistir les tretze cambres de Catalunya, no perquè sí, sinó perquè siguin útils a l'empresariat i tingui sentit la seva existència. Finalment, que l'empresariat català vagi unit, ja que aquesta és una actitud que hem procurat fomentar sempre.
Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Publicat a