La gossera s'apedaça
Les obres al centre d'acollida d'animals de companyia n'han millorat les condicions d'estada, tot i que continua tenint greus mancances estructurals
L'equipament està al límit de la seva capacitat ja que no pot créixer més
Si es compara amb la situació en què es trobava fa només uns mesos, el salt qualitatiu ha estat notori. El conjunt d'obres de reforma que s'han realitzat al centre d'acollida d'animals de companyia (CAAC) de Barcelona, i que es van enllestir el passat mes d'abril, han permès corregir algunes de les deficiències d'habitabilitat més peremptòries que presentava aquest equipament municipal situat a la carretera de l'Arrabassada. Ara bé, aquesta, però, només ha estat una solució transitòria, ja que la ubicació de la gossera en un pendent escarpat flanquejat per una àrea protegida –el parc de Collserola– ha impossibilitat fer una ampliació que resolgui un dels problemes bàsics que pateix la instal·lació: la falta d'espai físic.
En total, les actuacions fetes han tingut un cost de 500.000 euros. La més important ha estat la redistribució i substitució dels boxs, o gàbies, on hi ha els gossos. Ara són de plàstic i acer galvanitzat i també són un pèl més grans que les que hi havia abans, fet que ha provocat que se n'hagi reduït lleugerament la quantitat. De les 112 que hi havia, s'ha passat a poc més de 100. El profit més substancial que s'ha assolit, però, és que ara ja no estan encarades entre elles, amb la qual cosa els gossos ja no es veuen, i per tant no borden tant, així doncs “s'ha aconseguit pacificar-los i relaxar-los bastant”, segons comenta Sònia Frias, directora d'Educació Ambiental de l'àrea de Medi Ambient de l'Ajuntament de Barcelona. A banda de guanyar espai específic per al descans dels animals, les noves gàbies també disposen d'un terra radiant que els donarà escalfor de cara a l'hivern. Cal recordar que dues de les queixes més sagnants que feien les entitats animalistes sobre les condicions en què es trobava el centre, eren que els cans estaven amuntegats i massa exposats al fred per la falta d'un sistema de calefacció digna. La resta d'obres han afectat, principalment, la xarxa de serveis bàsics del centre. Un apartat que inclou, per exemple, la renovació del clavegueram o millores a les dependències auxiliars com ara les que es destinen als treballadors.
Dèficits estructurals
Tot i aquestes millores, que en el seu dia van ser consensuades entre els partits polítics amb representació municipal i les entitats, la gossera continua sense comptar amb una zona d'esbarjo àmplia perquè les bèsties puguin esbargir-se. Una mancança clamorosa que s'ha de suplir amb la tasca resistencialista dels voluntaris que, diàriament, acudeixen al CAAC per treure'ls a passejar per la zona del voltant. Una tasca abnegada que, forçosament i donades les circumstàncies, s'ha de fer amb l'animal lligat o, si es dóna el cas, fins i tot amb el morrió posat, i que no sempre es pot dur a terme amb les millors condicions. De la mateixa manera, tampoc no s'ha tocat l'àrea on hi ha els gats, ja que ja havia estat remodelada fa relativament poc temps. Per tot plegat la directora d'Educació Ambiental de l'àrea de Medi Ambient, Sònia Frias, resumeix que les actuacions que s'han fet han tingut un caràcter “bàsicament pal·liatiu” i recalca que l'emplaçament actual de la gossera “no és el més adequat”. O sigui, malgrat que l'equipament s'ha dignificat, continua sent necessari fer-ne un de nou. La presidenta de l'Associació per a la Defensa dels Drets dels Animals (ADDA), Carme Méndez, en fa una lectura conjuntural semblant, tot i que hi afegeix un to més crític: “És evident que s'han fet millores, però continua sent un centre tercermundista que és a anys llum del que es necessita”.
Impuls a l'adopció
Actualment el CAAC té una capacitat per a 150 gossos i entre 80 i 90 gats. Segons dades de l'Ajuntament de Barcelona, a hores d'ara l'equipament voreja aquests límits d'ocupació –el número de gossos, per exemple, està per sobre dels 140–, ja que en els últims mesos s'ha detectat un fre en les adopcions. La crisi econòmica és un dels motius que ho explica. Per redreçar aquesta tendència ja fa mesos es va posar en marxa una plana web –adoptabcn.cat– que a banda d'agilitzar els tràmits per adquirir un animal del centre, ofereix informació sobre la raça que més s'ajusti a l'estil de vida de la família adoptant. No en va es considera que una de les principals causes dels abandonaments és justament una tria equivocada de la raça. Segons dades municipals, cada any es recullen uns 1.800 animals a Barcelona, dels quals uns 800 són perduts. Una de les altres mesures que el consistori volia posar en marxa per incentivar el procés d'adopció era crear un punt de trobada en un espai cèntric perquè els interessats poguessin estar en contacte durant una estona amb la mascota triada. Finalment, però, la iniciativa no s'ha pogut implementar durant aquest mandat tot i que en el seu dia va ser anunciada amb certa pompositat.
Les incògnites sobre el nou centre
Un dels molts deures que el futur govern de CiU de Barcelona té pendent de resoldre és el projecte del nou centre d'acollida d'animals, que a priori s'ha d'instal·lar a la muntanya de Montjuïc. Un equipament sobre el qual hi ha poques dissensions sobre la seva necessitat, però que ha generat agres disputes polítiques en el passat recent sobre quin ha de ser l'emplaçament exacte. Per una raó o l'altra, la realitat és que aquesta obra va acumulant retards, ja que el procés de tramitació només ha fet tímids passos de caràcter iniciàtic. L'objectiu és que aquest equipament no només tingui unes instal·lacions que donin un tracte digne als animals, sinó que estigui concebut com un espai també de caràcter divulgatiu i formatiu. Les entitats, però, no amaguen la seva inquietud sobre quin pot ser l'esdevenir del projecte donada la nova conjuntura política al consistori. “Això no pot esperar més”, sentencia la presidenta d'ADDA, Carme Méndez.