La contraportada
Badalona sona d'allò més bé
El Consorci Badalona Sud trasllada a l'Auditori el seu projecte Barris en Solfa, una orquestra intercultural que aconsegueix omplir la sala 2 de l'equipament cultural
Podia semblar un concert qualsevol, un diumenge qualsevol, amb uns menors i uns joves qualssevol. Però no ho era. Diumenge, a la sala 2 de l'Auditori de Barcelona, els grans protagonistes eren una quarantena de joves que, fa cosa d'un any, ni en el millor dels seus somnis s'haurien imaginat actuant en aquell magnífic espai i en una sala plena a vessar. Diumenge, el projecte del Consorci Badalona Sud batejat com Barris en Solfa es va fer un lloc en un espai on actuen artistes de primera fila. Acompanyats de l'Orquestra de Cambra Iberoamericana de Catalunya, els nens i els joves que participen en aquest projecte cultural i alhora integrador han après conceptes de l'univers musical, però de l'experiència s'enduen també altres recompenses: han fet amics, han après a compartir un projecte, han flirtejat amb l'èxit i, potser una de les coses més importants, han descobert que l'esforç acostuma a anar acompanyat de la recompensa. Diumenge, el premi va ser la llarguíssima ovació que van rebre d'un públic entusiasmat que va saber valorar l'esforç i el treball que representa el Barris en Solfa.
Diumenge, el somriure i els ulls emocionats de la quarantena d'aprenents de músics parlaven per si mateixos. Ells han posat la il·lusió i el director, Pablo Persico, i la resta de músics que l'acompanyen, la professionalitat. El Barris en Solfa també és mèrit de l'Ajuntament de Badalona i la Generalitat –integrants del Consorci Badalona Sud– i d'aquelles entitats que el patrocinen, com ara l'Obra Social La Caixa i el TRAM –empresa que gestiona el tramvia–, o que hi col·laboren, com és el cas de la Fundació Carles Blanch i La Formiga. El projecte és també la suma de les aportacions que fan les escoles de la zona sud.
Diumenge, els nens i joves més desfavorits que integren aquesta orquestra intercultural –hi ha fins a onze nacionalitats– van abandonar l'Auditori pensant que, per fi, el món els brinda una oportunitat. Van marxar de la sala amb ganes de devorar un món que, en alguns casos, els ha negat la felicitat a la qual qualsevol menor hauria de tenir dret. Molts participants, fins ara, eren invisibles. Eren protagonistes d'històries que han quedat atropellades per un context que no han triat. Ara, ja hi ha fins i tot qui té un somni a l'horitzó: el de ser algun dia un gran músic. Si més no, cap d'ells té ara por d'imaginar un futur esperançador.